Divendres, 29 de març de 2024
És notícia

Lleida rebutja que la plaça de davant del CAP de Cappont adopti el nom d’1 d’Octubre

El Ple avala substituir el nom del carrer dedicat al Marqués de l'Ensenada i ara l'equip de govern haurà de convèncer els veïns afectats, que s'hi oposen

El Ple de l’Ajuntament de Lleida ha rebutjat, amb els vots contraris del PSC, Cs i PP, la proposta del CDR de Cappont que demanava que la plaça de davant del CAP del barri adopti el nom d’1 d’Octubre, per recordar els fets que van tenir lloc durant aquella jornada. En canvi, sí ha prosperat la moció que insta la Paeria a substituir el nom de carrer dedicat al Marqués de l’Ensenada, considerat per la Plataforma 8 d’abril proposant un “genocida del poble gitano”. L’alcalde Àngel Ros s’ha compromès a iniciar a partir d’ara un procés de diàleg amb els veïns del carrer, contraris a canviar l’actual nom, per tal que es pugui acabar implementant la petició de la plataforma. La sessió també ha donat llum verda a l’aprovació inicial de l’ordenança municipal de paisatge i a l’ordenança reguladora dels abocaments al sistema públic de sanejament.
El Ple, corresponent al mes de juny, ha tombat la moció del CDR del barri de Cappont per instar l’alcalde de Lleida, Àngel Ros –tenint en compte que és qui hauria de prendre la decisió definitiva- a donar el nom d’1 d’Octubre a la plaça de davant del CAP de Cappont. Segons el CDR, l’espai en qüestió “no té un nom propi” ja que “es considera una prolongació del carrer Marqués de Leganés”. Amb la seva petició d’anomenar-la plaça 1 d’Octubre, el Comitè de Defensa de la República pretenia que servís per recordar els fets que van tenir lloc en aquell punt durant aquell dia “històric”, després de la càrrega que hi va dur a terme la policia de l’Estat per endur-se les urnes del CAP -que exercia de punt de votació l’1-O- “davant la resistència pacífica de la gent que hi havia”.

Josep Farré, el representant del CDR que ha defensat la moció, ha exposat que “ningú vol que es torni a repetir un dia com aquell”, per motius antagònics, tant pels que van anar a votar com per aquells que no ho van fer i s’oposaven a la celebració del referèndum. Per això, “1 d’Octubre és un nom que hem de recordar entre tots”, ha remarcat. PDeCAT, ERC-Avancem, Crida-CUP i Comú han tornat a criticar l’actuació policial “totalment desproporcionada” per impedir la celebració del referèndum i a posar en valor “la dignitat i la valentia col·lectiva de la gent votant i defensant les urnes”. En resposta a aquestes paraules del regidor de la Crida Francesc Gabarrell fent referència a la “valentia”, l’alcalde Àngel Ros ha manifestat que a dia d’avui, “la posició de confort i còmoda a Catalunya és la de ser independentista”. Els quatre grups han

Des de l’equip de govern del PSC i des de Ciutadans han rebutjat les imatges que es van produir l’1-O. La tinenta d’alcalde Montse Parra ha manifestat que es tracta d’una moció “prematura” ja que només “serà el temps qui determinarà si aquell va ser o no un dia històric per la ciutat i pel país”. Per la seva part, la portaveu de Cs, Ángeles Ribes, ha acusat els partits independentistes “d’utilitzar la gent per provocar xocs amb l’Estat”. Des del PP han recordat que la proposta per donar el nom d’1 d’Octubre a la plaça del CAP de Cappont ja havia estat rebutjada per la comissió de noms de carrers i han acusat el Govern de tirar endavant l’1-O tot i que “en alguns sectors independentistes ja se sabia que hi hauria carregues policials”.

La moció ha estat rebutjada amb els vots en contra de l’equip de govern socialista, dels grups de Ciutadans i del Partit Popular i de la regidora no adscrita Rosa Mari Salmerón.

Altrament, els vots del PdeCAT, Cs, ERC, Crida, Comú han permès que prosperés la moció presentada per la Plataforma 8 d’abril, que agrupa joves d’ètnia gitana, per retirar del nomenclàtor de la ciutat el carrer del Marqués de l’Ensenada, ubicat al barri de Llívia, i substituir-lo per un altre nom “més digne”. Tot i ser recordat més per les seves aportacions en les reformes de la hisenda espanyola i com a promotor de l’actual cadastre, des de l’entitat han posat l’accent en el fet que va ser l’instigador l’estiu del 1749 –sota el regnat del rei d’Espanya Ferran VI- de la coneguda com a ‘gran agafada’ o ‘presó general de gitanos’, l’objectiu de la qual era arrestar i, en darrer terme, “extingir” a tots els gitanos del regne. “En una democràcia no podem tenir un carrer a la ciutat dedicat a un genocida”, ha manifestat Jaume Nouviles, de la Plataforma 8 d’abril.

Des del PSC, que conjuntament amb el PP i Salmerón s’han abstingut, han manifestat la voluntat “moral” de donar compliment a la moció, tot entenent tant la demanda dels proposants així com la negativa de tots els veïns del carrer a canviar-ne el nom. L’alcalde Àngel Ros ha exposat que es reunirà amb els veïns afectats amb la intenció d’intentar aconseguir un consens sobre el canvi de nom per tal que la comissió de noms de carrers pugui buscar una alternativa, amb el vistiplau dels veïns del carrer. Des de la Plataforma 8 d’abril han donat de marge fins al mes d’octubre perquè el carrer deixi de dur el nom de Marqués de l’Ensenada i, en cas contrari, han amenaçat amb mobilitzacions.

La Paeria consultarà els veïns dels carrers dedicats a persones amb vinculació amb el franquisme i la comissió d’experts decidirà

En resposta a una pregunta de la Crida-CUP i per tal de donar compliment a la sentència del jutjat contenciós administratiu de l’abril passat, l’alcalde de Lleida ha expressat la voluntat, per una banda, de consultar al setembre els veïns dels set carrers dedicats a persones que suposadament van tenir una vinculació amb el franquisme en relació amb la revisió del respectius noms. Per altra, Ros ha dit que la Paeria preveu convocar de nou a la tardor la comissió d’experts per tal que emeti un dictamen definitiu en relació amb el nom d’aquests set carrers.

Aprovació inicial de les ordenances reguladora d’abocaments d’aigües i de paisatge

El Ple ha donat, amb els vots a favor de la majoria dels grups i les abstencions de la Crida-CUP, Comú i ERC, l’aprovació inicial a l’Ordenança del Paisatge de Lleida. El document pretén regular la protecció del paisatge de Lleida, tant l’urbà com el rural, fomentant els seus valors ambientals i culturals i establint la prevalença del dret col·lectiu dels ciutadans a percebre un entorn agradable, endreçat i harmònic. “És la primera ordenança del paisatge de la que es dota la ciutat, incloent-hi tant el paisatge urbà com el rural”, ha remarcat el tinent Fèlix Larrosa.

Un dels aspectes destacables de l’ordenança és que s’atribueixen competències en matèria de paisatge a la Comissió tècnica municipal de Patrimoni. Aquest ens, que ja existia, haurà d’informar de tots els projectes que puguin tenir incidència en el paisatge, ja que es requerirà el seu informe favorable per poder tirar-los endavant.

Durant la sessió també s’ha avalat, en aquest cas per unanimitat, l’aprovació inicial de l’ordenança que regula els abocaments al sistema públic de sanejament de Lleida, que actualitza l’actual, que data de l’any 1999, per adaptar-la al marc normatiu actual i regular el control i supervisió municipal dels abocaments. Incorpora nous aspectes com ara la prohibició de l’abocament d’aigües blanques al sistema de sanejament, la introducció d’autocontrols sistemàtics quan hi hagi elevat risc d’impacte ambiental i la regulació de la utilització dels vehicles cisterna per a l’abocament d’aigües residuals.

Catàleg de construccions de l’Horta

D’altra banda i també amb el suport de tots els grups, el Ple també ha fet l’aprovació provisional del Pla Especial del Catàleg de construccions situades en sòl no urbanitzable. El nou catàleg té l’objectiu d’afavorir la conservació del patrimoni edificat rural, incentivar la reactivació econòmica del sector primari i facilitar el desenvolupament del món rural. Inclou unes 116 construccions de les més de 9.000 que hi ha a l’Horta que, per criteris arquitectònics, històrics, ambientals, paisatgístics i socials, podran ser destinades justificadament a diferents usos com habitatge familiar, establiment hoteler, turisme rural, activitats artesanals, artístiques, de restauració, equipaments o serveis comunitaris.

Així mateix, el plenari ha donat llum verda a l’inici dels treballs d’estudi i diagnòstic dels projectes del centre de dia i residencial per a persones sense sostre, que s’ubicarà a l’antic con vent de les Josefines, per una banda, i del Pla integral del barri de la Mariola, per altra, així com a l’atribució temporal de les funcions de direcció tècnica al funcionari que se n’encarregarà en cada cas.

Rebuig a licitar els serveis TIC, telefonia i informàtics en un mateix contracte

L’oposició tomba el plec de condicions per a la licitació, per primer cop, en un mateix contracte integral dels diferents serveis de tecnologies de la informació i comunicacions, telefonia, gestió d’equips informàtics i altres serveis associats de l’Ajuntament de Lleida. El contracte, plantejat per un període de cinc anys amb un cost estima d’uns 7,5 milions d’euros, ha estat rebutjat per 13 vots en contra (PDeCAT, ERC, Crida i Comú), enfront als 11 del PSC, PP i Salmerón, mentre Ciutadans s’ha abstingut. La majoria dels grups contraris a la proposta de l’equip de govern ha criticat que es liciti un contracte integral que “només afavoreix grans empreses i multinacionals i que dificulta que puguin presentar-s’hi empreses lleidatanes més petites.

PSC, Cs, PP i Salmerón aproven el compte general de l’EMU

Prèviament al Ple, s’ha celebrat la Junta general de l’Empresa Municipal d’Urbanisme, que ha aprovat el compte general de l’EMU corresponent al 2017, amb els vots a favor del PSC, Cs, PP i Rosa Mari Salmerón. La tinenta d’alcalde Montse Mínguez ha defensat les polítiques d’habitatge que desenvolupa l’EMU tot i ser una competència municipal i ha posat en valor el benefici obtingut per l’empresa de 129.001,14 euros durant l’any passat. La resta de grups, que ha votat en contra dels comptes, ha remarcat que el resultat positiu respon a l’aportació de 3,5 milions d’euros euros feta per l’Ajuntament i han posat de relleu el deute de 65 milions d’euros que acumula la societat municipal. En aquest sentit, la majoria dels grups de l’oposició han demanat la integració de l’EMU en l’estructura de la Paeria.

Cal destacar que el grup del PdeCAT ha declinat intervenir en el debat, fet que ha estat criticat per la tinenta d’alcalde Montse Mínguez, malgrat la demanda presentada pel seu president Toni Postius contra diferents membres del consell d’administració i tècnics municipals per suposades irregularitats detectades en els comptes de l’EMU d’anys anteriors.

Total
0
Shares
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Notícia anterior

Detingut per agredir i amenaçar els seus pares i la seva dona a Lleida

Notícia següent

340 atletes i col·laboradors reben assistència sanitària durant els Jocs Mediterranis de Tarragona

Notícies relacionades