El titular del jutjat d’instrucció 2 de Lleida ha citat a declarar com a investigades dotze persones relacionades amb el consell d’administració de l’Empresa Municipal d’Urbanisme (EMU), arran de la denúncia d’un dels membres del consell i cap de l’oposició a la Paeria, Toni Postius (PDeCAT). Postius va denunciar a l’abril presumptes “irregularitats” detectades en els comptes de l’EMU, que afectarien als exercicis 2014, 2015 i 2016 que “podrien ser constitutives de diversos delictes”, com ara els de falsedat de document mercantil, societari i de tràfic d’influències. El jutge prendrà declaració, entre d’altres, a l’actual alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, que en aquells anys era regidor d’Urbanisme, i també a la número 2 de l’Ajuntament de Lleida, Montse Mínguez.
Segons ha pogut saber l’ACN, altres membres del PSC que el jutge ha cridat a declarar són els regidors Xavier Rodamilans i Rafael Peris. Ells, juntament amb Larrosa i Mínguez, declararan el 29 de novembre al jutjat d’instrucció 2 de Lleida.
Denúncia de Postius
Postius va denunciar una “alteració dels resultats dels comptes anuals del 2014 en la presentació dels comptes del 2015” al Registre Mercantil i l’aplicació de revaloritzacions d’actius “completament improcedents” als comptes del 2015. En la denúncia, considera que es volia “simular una situació de solvència inexistent” quan l’empresa es trobava en “situació de fallida”, fet que hauria impossibilitat la concessió el 2017 d’un crèdit de 10,6 milions d’euros per part de l’Ajuntament de Lleida a l’EMU.
L’Empresa Municipal d’Urbanisme (EMU), SL, és una societat mercantil que té com a soci únic l’Ajuntament de Lleida. El president del PDeCAT a Lleida, Toni Postius, denunciava que a finals del 2015, la societat municipal va efectuar una taxació dels seus actius per actualitzar els seus valors, la qual va determinar que aquests s’havien deteriorat en 40,1 milions d’euros. Així, sosté que davant la “greu” situació financera de l’empresa s’hauria d’haver fet una ampliació de capital o declarar l’EMU en concurs de creditors per buscar-ne la seva viabilitat futura i que, en lloc d’això, “s’hi van abocar recursos públics per evitar la seva fallida tot cometent diverses presumptes irregularitats” comptables, que s’iniciarien amb “els comptes dipositats al Registre Mercantil corresponent als anys 2015 i 2016”.
En concret, passarien per “alterar” els resultats dels comptes anuals del 2014 en la presentació dels comptes del 2015 “per tal de trametre una imatge irreal i fictícia de la societat mercantil amb la intenció de donar l’aparença d’un menor impacte de la depreciació dels actius com a conseqüència de la taxació”, “irregularitats que es tornarien a reproduir en els comptes dipositats l’any 2016”, segons Postius.
Una altra presumpta “irregularitat” passaria per l'”aplicació” de revaloritzacions “completament improcedents” als comptes anuals a l’exercici del 2015 de l’EMU “per simular una situació de solvència inexistent, a fi i efecte d’eludir el deure legal dels administradors de procedir a una ampliació de capital o dissoldre l’empresa”. Postius va assenyalar que l”‘alteració i manipulació” dels balanços presentats als Registre Mercantil s’hauria fet un cop aprovats els comptes per part de la Junta general d’accionistes, de la qual formen part tots els regidors municipals.
Un exemple seria que en els comptes presentats per l’EMU al Registre Mercantil el 2015, la partida ‘Terrenys i construccions’ referent al 2014 estava valorada en 18.977.113,16 euros. En canvi, en els comptes del 2014 la xifra que apareix referida a la mateixa partida per aquell exercici és de 21.418.326, 96 euros. Pel que fa als ‘actius’ de la societat, als comptes presentats el 2015 els actius corresponents a l’any 2014 estan valorats en 93.409.131,79 euros, mentre en el balanç comptable presentat el 2014 al Registre Mercantil, el valor dels ‘actius’ corresponents a aquell mateix any és de 111.663.930, 44 euros.
Així mateix, en el balanç presentat l’any 2015 al Registre Mercantil els ‘fons propis’ declarats per l’EMU corresponents al 2014 eren de 20.625,155,67 euros, i en concepte d”altres reserves’ de 9.639.445,86 euros. Per contra, en la memòria dels comptes presentats el 2014, els ‘fons propis’ que consten referents a aquell mateix exercici són de 38.879.954,12 euros, i de 27.894.244,51 euros pel que fa a ‘altres reserves’, unes quantitats sensiblement superiors a les declarades l’any següent al Registre Mercantil també sobre l’exercici comptable 2014.
Fruit d’aquestes suposades “irregularitats” comptables denunciades, s’hauria possibilitat que l’Ajuntament de Lleida concedís el 2017 un préstec de 10,6 milions d’euros a l’empresa municipal “quan, en condicions normals i en vista de la situació de fallida de l’EMU, aquesta operació milionària no hagués prosperat en absolut”, segons assegurava Postius en roda de premsa, tot remarcant que aquest fet “posa en risc de forma innecessària la situació econòmica i financera del propi Ajuntament de Lleida”.
La Paeria qualifica la querella de ”política” i considera que tindrà poc recorregut
Fonts de la Paeria han qualificat la querella de ”política” i consideren que tindrà poc recorregut. En aquest sentit, han recordat que la gestió de l’EMU va ser validada per un assessorament extern i que l’ara alcalde Fèlix Larrosa estava al consell en qualitat de regidor d’Urbanisme però que no tenia paper dins l’executiu. Les Mateixes fonts han recordat que Toni Postius va demanar en dos ocasions que es posessin al dia els valors de l’EMU.
