No, aquest no és un article en què es parli de les eleccions generals del proper de 10 de novembre o que faci referència a la tardor de fa dos anys, encara que el títol pugui arribar a recordar lemes utilitzats en aquella tardor de 2017 o al lema de campanya que va portar un dels partits polítics a les eleccions del 21 de desembre del 2017. Tampoc fa referència a les tardes d’un infant al “Xiqui Park” o a l'”Indiana Bill” saltant entre inflables amb els amics. Aquest article fa referència al mal estat de l’autovia A-2, especialment en el seu pas per terres lleidatanes.
Encara que potser el títol faci referència al tema amb una mica d’humor irònic és un tema pel qual ens hauríem de preocupar i potser sigui un tema per no fer-n’hi broma. El mal estat de la carretera és un problema evident pel que fa a prevenció d’accidents de trànsit, de fet, aquest estiu, malauradament, hi ha hagut moltes notícies que feien referència a accidents produïts a l’A-2.
Ara farà uns dies, ajuntaments del Pla d’Urgell van signar un manifest per millorar la seguretat de la via argumentant que “és un dels principals corredors de mobilitat a la nostra comarca”. Al cap i a la fi, també ho és per tota la província lleidatana, en particular pel Segrià, Pla d’Urgell, Urgell i la Segarra. És una via que permet connectar Lleida amb la capital catalana, Barcelona i, no oblidem que també permet la connexió amb Girona (agafant el desviament per cap a l’Eix Transversal, que donada la seva curta vida, com a via de dos carrils per sentit, el seu estat és molt millor que l’Autovia A-2).
A aquesta situació se li suma un altre gran problema, en termes de mobilitat, que continua arrossegant avui en dia la Nacional 240, que prou polèmiques ha generat entre partits polítics els últims anys i que connecta Lleida amb Tarragona, acumulant nombrosos sinistres durant l’any. En aquest cas, probablement no és degut a l’estat de la calçada, sinó a què és una carretera d’un carril per cada sentit (però això no soc jo qui ho ha de decidir).
Per tant, seria interessant poder garantir la seguretat a tots els usuaris que utilitzem aquestes carreteres i més si el que es vol és connectar Lleida amb altres ciutats com a capital de província que és. Poder conduir tranquil o tranquil·la hauria de ser una de les prioritats en les carreteres lleidatanes i sobretot en les principals vies. No cal que anem saltant com si es tractés d’una cursa de 400 metres tanques, no per qüestions de velocitat sinó pel que fa a fer un recorregut saltant.
