OPINIÓ | Helena Martínez: “Un arc de Sant Martí cada dia”

Dilluns 28 de juny, dia per l’alliberament LGTBI+, ens reuníem per primer cop entitats del col·lectiu LGTBI+, Paeria i Diputació de Lleida, per reconèixer la bona feina feta en favor de la diversitat sexual i de gènere de diferents entitats i persones que treballen arreu del territori en la defensa dels drets de les persones LGTBI+. Va ser un acte discret però el primer en el qual les dues principals administracions del territori anàvem plegades de la mà de les entitats socials compartint missatge i visió de futur.

No puc començar aquestes línies sense reiterar l’agraïment per la tasca d’aquestes entitats, que molts cops omplen els buits de les institucions. La demarcació de Lleida és un territori extens, divers i dispers i, per això, cal posar de relleu les entitats que han nascut en els darrers temps arreu del territori i que, a la lluita per la visibilització del col·lectiu en llocs mancats de referents, s’hi suma la feina de teixir xarxes de suport i d’impulsar espais de relació i de cura en comarques i municipis tan allunyats i diferents.

Aquests dies m’és inevitable fer balanç i reflexionar sobre el fet que fa dos anys es va crear l’Àrea d’Igualtat de la Diputació de Lleida amb l’encàrrec de transformar el territori, oferint diferents recursos als municipis i consells comarcals de la demarcació per promoure la igualtat real i efectiva de tota la ciutadania.

El camí d’ençà fins ara no ha estat fàcil i ens queda molt recorregut per caminar, però tenim clar que caldrà recórrer-lo comptant amb totes i tots.

Som plenament conscients de la complexitat d’una transformació com aquesta. Al cap i a la fi, parlem de canviar una societat impregnada per l’odi patriarcal i el masclisme. Però també som conscients que la igualtat de drets i oportunitats no és cap ambició utòpica sinó allò necessari en una societat que aspiri a esdevenir democràtica i justa.

És hora de teixir aliances si el que volem és donar resposta a les reivindicacions de totes les persones ubicades al marge de l’hegemonia patriarcal que ens oprimeix. És evident que ens queda un llarg camí per recórrer, però només teixint aquestes aliances estratègiques aconseguirem veritables avenços polítics i socials.

Fa dies que els colors de l’arc de Sant Martí impregnen els espais públics; tant de bo s’hi quedin. Mentrestant, caldrà seguir visibilitzant les exclusions i violències que pateixen les persones amb identitats, orientacions o expressions de gènere no normatives i com interseccionen amb altres causes de discriminació, com l’origen, la classe o l’edat.

Cal canviar-ho tot i per això no fan falta grans posades en escena ni paraules grandiloqüents. Cal reconèixer i acceptar la diversitat, ampliar la mirada, entendre que quan parlem de drets de les persones LGTBI parlem de drets humans. No parlem del dret a estimar a qui es vulgui sinó del dret a existir, a sentir-se i expressar-se com es vulgui, i no com es pugui o com ens deixin les normes socials acceptades.

Cadascú des del seu espai, hem d’anar creant parcel·les de tolerància i respecte per tal que les Terres de Ponent siguin el territori de drets i llibertats que desitgem. On no hi càpiguen ni la LGTBIfòbia ni la discriminació de cap tipus!

Helena Martínez i Siurana

Diputada de Polítiques d’Igualtat i regidora d’ERC a Torrefarrera