Lleida reivindica a Barcelona el seu lideratge en el creixement econòmic de Catalunya

L’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, va presentar ahir en una conferència a la seu del Cercle d’Economia a Barcelona el programa que planteja la capital de Ponent per esdevenir el nou motor econòmic de Catalunya, a partir d’unes bases sòlides com són la disponibilitat de sòl industrial, energia i aigua; el lideratge en l’àmbit agroalimentari; les oportunitats en el món de la logística i la sostenibilitat; una administració eficient; una bona gestió del talent i la formació; i l’ambició de bastir una aliança territorial amb Barcelona i la resta de Catalunya per competir a escala europea.

L’acte, organitzat per La Vanguardia i el Consell Econòmic i Social de l’Ajuntament, sota el títol “Lleida, un nou motor per a l’economia de Catalunya”, va comptar amb la participació de la consellera d’Economia i Finances del Govern de la Generalitat, Alícia Romero, que va presentar l’alcalde Larrosa, de qui va destacar que és “un lleidatà amb mirada oberta, moderna, ambiciosa i amb visió estratègica, oberta a Catalunya, Espanya i el món”.

El paer en cap va desengranar les claus d’aquest potencial de lideratge de Lleida, que parteix de l’important creixement econòmic assolit en la última dècada -un 40% -, la baixa taxa d’atur i el creixement demogràfic, en un context d’estabilitat institucional.

Larrosa va posar de manifest, en primer lloc, “la capacitat per atraure grans projectes econòmics gràcies a la disponibilitat de sòl industrial”. “Lleida és, avui, la ciutat catalana amb més sòl industrial planificat: fins a 6 milions de metres quadrats estaran a disposició del sector privat en els pròxims mesos per a projectes vinculats al sector agroalimentari, la logística, l’economia circular o d’altres sectors estratègics”, va dir l’alcalde, qui també va destacar la disponibilitat d’aigua i energia que té la ciutat “excepcional a Catalunya, però també a tot l’Estat”.

La capitalitat agroalimentària és el gran motor econòmic de Lleida, que vol “fer el salt de capital productiva a capital de valor afegit”. Per a fer-ho disposa d’uns fonaments forts, va dir Larrosa, com són “un sector primari fort i diversificat, un teixit cooperatiu arrelat, un lideratge reconegut a escala estatal —especialment en el sector porcí, la fruita dolça i els cereals— i una cultura empresarial amb capacitat d’inversió i d’obertura internacional”, però “cal una major alineació entre públics i privats en els objectius i les estratègies”. En aquesta línia des de la Paeria s’estan impulsant projectes com el Parc Agrobiotech, amb una nova incubadora d’alta tecnologia, el nou recinte firal, que permetrà especialitzar Fira de Lleida en esdeveniments del sector agroindustrial, i l’enfortiment de Mercolleida, per consolidar el “hub agroalimentari” liderat des de Lleida

Pel que fa als àmbits de creixement, l’alcalde va destacar la necessitat de lligar l’impuls al sector agroalimentari amb la sostenibilitat, com “una estratègia intel·ligent de competitivitat” i el potencial per esdevenir “una plataforma logística cap a Europa”.

En aquest sentit va referir-se a l’increment de sòl industrial disponible i altres inversions importants com el bypass ferroviari i l’estació intermodal per a mercaderies de Torreblanca, que permetran enfortir un sector que ja té un pes important a Lleida, amb una flota de 5.000 camions.

“Catalunya, molt limitada del creixement d’aquests tipus de projectes a les àrees amb major densitat de població, té en Lleida la seva gran oportunitat logística. És el moment històric d’aprofitar la plana de Lleida com a cruïlla dels tres grans corredors de riquesa de tot l’Estat, el Corredor Mediterrani, el Corredor Central i el Corredor del Cantàbric, que es troben a Lleida”, va afirmar Larrosa, que va reclamar inversió com una millor connexió viària amb la zona de Toulouse, amb els ports de Barcelona i Tarragona i un sistema de Rodalies ferroviàries per Lleida.

L’alcalde va defensar la necessitat d’impulsar una “aliança territorial per competir a escala europea”, que faci de Lleida “un aliat estratègic de Barcelona”. “Aquesta aliança territorial no neix per competir amb ningú, sinó per complementar. Per construir una economia catalana més equilibrada, més diversificada i més cohesionada”, va declarar.

En aquesta línia, Larrosa també va voler posar en valor l’estratègia de diplomàcia econòmica que impulsa la Paeria per atreure inversions i oportunitats i que es complementa amb el funcionament de l’oficina Invest in Lleida, iniciativa “que ja acompanya 17 projectes empresarials en procés d’implantació o creixement, amb una inversió global estimada de 119 milions d’euros”, en la qual s’incorporaran la Cambra de Comerç i la Generalitat.

Per a fer viable aquesta estratègia de desenvolupament econòmic, cal “una administració que no posi obstacles, sinó que generi confiança, agilitzi els processos i faci possible que les bones idees es transformin en bons projectes”, va assenyalar l’alcalde, que va recordar que ja s’ha reduït a la meitat els terminis per atorgar llicències a la ciutat. Per a potenciar aquesta “administració facilitadora”, Larrosa va anunciar una nova ordenança d’impuls a l’activitat econòmica, donarà un tracte preferent als projectes estratègics amb valor afegit perquè no s’encallin.

Per a promoure el desenvolupament del talent es treballa en l’impuls de la formació, promovent la creació de perfils professionals a mida dels sectors empresarials, i amb el sistema d’innovació creat per la Universitat de Lleida i el Parc Agrobiotech, que ja han aconseguit que a Lleida hi hagi la “segona major concentració d’empreses de tecnologia i informàtica de Catalunya, després del 22@ de Barcelona”.

Finalment, Larrosa també va destacar el potencial de fins a 27.000 nous habitatges del nou POUM, dels quals 10.000 ja es podrien construir ara, amb una part molt important amb habitatge assequible, com una via important “per atreure i retenir talent”. “El mercat de l’habitatge no ha der ser un fre al creixement, ni una barrera per al talent. Per això estem impulsant una estratègia d’habitatge que acompanyi el desenvolupament econòmic i la transformació urbana de Lleida”, va explicar.

“Torna a tocar que Lleida Lleida lideri un espai econòmic de primer ordre”, va concloure l’alcalde, tot recordant Vicens Vives.

Lleida capital emergent

Després de la ponència del paer en cap, va tenir lloc la taula rodona  “Lleida, capital emergent: competitivitat i oportunitats econòmiques”, amb la participació d’Elisabet Alier, presidenta d’Alier; Josep Graells, president de Vallformosa; Maurici Lucena, president d’Aena; i Josep Santacreu, president de la Cambra de Comerç de Barcelona.

Santacreu ha apuntat que Lleida té un “paper fonamental” en l’equilibri territorial de Catalunya, que necessita “ciutats amb dinamisme propi” fora de Barcelona.  El president de la Cambra ha plantejat la necessitat de “treballar junts” des de l’administració, el món de l’empresa, la societat civil i les universitats, impulsant estratègies de col·laboració público-privada per impulsar l’economia, que necessita d’una major simplificació de l’administració. Pel que fa a Lleida ha destacat “l’oportunitat logística excepcional”, la necessitat d’apostar pel punt fort del potencial agroalimentari i ha remarcat que cal avançar en la modernització de regs.

Elisabet Alier ha destacat que “la sostenibilitat és una eina de competitivitat i una forma d’atreure talent” i ha assenyalat que una bona estratègia seria oferir espai per a empreses startup que vulguin implantar-se i créixer al territori, en sectors com la bioeconomia. A més ha indicat que a Lleida “hi ha un teixit empresarial molt obert i institucions que donen facilitats”.

Per la seva banda Lucena, que ha recordat les seves arrels lleidatanes, ha destacat la importància de les inversions en infraestructures, que generen efectes positius al seu voltant i el posicionament estratègic de Lleida, a prop de dos aeroports importants, com són el del Prat, sobretot, i també el de Saragossa. “Lleida ha fet una evolució extraordinària i compta amb una estela de grans alcaldes que han deixat una empremta reconeixible a la citat, que és més acollidora i bonica i té una mida excel·lent, que la fa molt atractiva per a molts professionals”, ha afirmat.

Finalment, Graells ha destacat el potencial de Lleida i Catalunya per liderar la visió mediterrània de l’agricultura i ha apuntat que per a fer-ho possible és clau prestigiar el paper dels empresaris i emprenedors i millorar la formació. A més, ha assenyalat, que “cal crear infraestructures suficients i aprofitar les que hi ha”, en referència al potencial del canal Segarra-Garrigues, encara infrautilitzat.

La jornada ha comptat amb l’assistència d’una nodrida representació del món econòmic, polític i social català i lleidatà, amb la presència, entre d’altres, del conseller de la Presidència de la Generalitat, Albert Dalmau, persones del món de l’empresa, representants d’entitats i col·legis professionals i membres del cos consular, a més de la primera tinenta d’alcalde Begoña Iglesias, la regidora de Promoció de la Ciutat, Pilar Bosch, i els portaveus dels grups del PP, Anna Florista, i d’ERC, Jordina Freixanet.