Lleida descobreix uns antics hospedatges en les obres de la nova estació d’autobusos

Les excavacions arqueològiques al solar on es construirà la nova estació d’autobusos, al costat de l’estació de tren Lleida-Pirineus, han posat punt final avui amb diferents troballes arqueològiques que s’incorporaran a l’Arxiu Arqueològic de Lleida. L’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, ha visitat avui les obres de la nova estació que van iniciar-se durant el mes de maig i ho ha fet juntament amb la tinenta d’alcalde, Begoña Iglesias, i altres membres de la corporació municipal com l’arqueòleg Xavier Payà.

Durant la visita s’ha explicat diverses històries de l’antiga riba esquerra del riu Noguerola i el camí de Corbins, de la Ilerda romana del Segle I AC – V DC. Durant els treballs d’excavació s’han recuperat materials d’època romana com un manec d’os d’un ganivet i un fragment de mosaic d’una possible lauda sepulcral. En els últims treballs d’excavació s’han descobert uns antics hospedatges per a la gent que venia al mercat.

S’han localitzat “habitatges al barri de Sant Pau del Mercadal, on des del 1174 cada dijous es reunia molta població per comprar i vendre els seus productes”. En aquest cas, l’excavació ha permès localitzar l’estructura de dos carrers i una sèrie d’habitatges amb restes ceràmiques dels segles XIII i XIV. Enderrocades el 1366 quan es va fer una nova muralla de defensa de la ciutat, van passar a ser una zona d’horts.

Segons Xavier Payà, “sembla que no són cases de propietaris diferents, sinó que són dues edificacions construïdes, molt ben planificades, que hi hauria al costat del camí de Corbins, que és un dels camins de sortida de la ciutat medieval històrica cap al Pirineu oriental”.

“Avui és l’últim dia que s’està fent aquests treballs d’arqueologia a fi efecte d’acabar de documentar tota la informació que ens aporta aquesta excavació. Les obres de la nova estació tenen una afectació directa sobre dos espais patrimonials que eren molt visibles abans, l’antiga farinera de La Meta i l’altra els Docs”, ha explicat el paer en cap.

En aquest sentit, des de l’inici de les excavacions arqueològiques s’ha acreditat el barri de Sant Pau del Mercadal, on des del 1174 cada dijous es reunia molta població per comprar i vendre els seus productes, i que a més incorporava una zona d’enterraments molt importants, segons l’alcalde.

Les excavacions arqueològiques han permès “moltíssima informació de caràcter de base històrica i per conèixer una mica més de la nostra històrica que neix de l’antiga Ilerda romana que arriba fins al segle XIX”. Finalment, el paer en cap ha agraït la tasca de l’equip d’arqueologia municipal i la regidoria d’urbanisme, i ha animat que “a partir d’ara l’obra pugui avançar al ritme que està previst i sigui un projecte de futur que d’alguna manera recordarà al passat”.

Sobre la prevalença de les estructures que s’han trobat, Larrosa ha confirmat que quedaran totalment tapades per la nova estació i “quedarà per a la història el que hi ha a sota, quedaran documentades i d’aquí a molts anys sabran que tot això està documentat”. Les peces que s’han trobat ja s’estan instaurant per part del laboratori de la Universitat de Lleida i l’alcalde ha recordat que quan s’avanci en el projecte del Museu d’Història a la ciutat “tindrà el seu espai de projecció”.

Un tresor a les obres de la nova estació d’autobusos de Lleida: 115 monedes del segle XII

Fa uns mesos els treballs d’excavació també van descobrir un petit tresor ocult de 115 monedes de billó, fetes de coure i plata i que daten del segle XII, de l’època del regnat d’Alfons i d’Aragó, el Bataller, entre el 1115 i el 1134. A la part de davant s’hi pot veure el retrat del rei i al revers la marca d’Aragó.

Les monedes estaven embolicades amb una tela de roba dins d’una gerra de ceràmica, que també s’està restaurant.

Segons Xavier Payà, també arqueòleg municipal, “l’ocultament s’hauria pogut produir durant l’atac cristià a la ciutat musulmana de Lleida per part d’Alfons I d’Aragó, el 1134”.

Els últims dies també han identificat una trinxera de la Guerra del Francès i s’han recuperat dues pedres fogueres i una baioneta d’un mosquetó.

Ara documenten totes les troballes, i un cop enllestida l’excavació els materials s’incorporaran a l’Arxiu Arqueològic de Lleida per continuar estudiant la història de la ciutat.