L’obra, de l’historiador Josep Calbet, avalua la situació d’aquests espais i assenyala les actuacions necessàries per millorar-ne la conservació. El monument als afusellats de l’Albagés així com de l’espai dedicat a les persones assassinades per la violència revolucionària seran alguns dels espais que es repararan.
En la presentació, Sandra Castro ha destacat que l’espai de memòria del Cementiri de Lleida és un dels més importants de Catalunya perquè reuneix en un mateix recorregut una gran fossa militar que va recollir les víctimes del front de guerra que va dividir la ciutat; dues grans fosses que acullen morts de les repressions revolucionària i franquista; una fossa civil, amb les víctimes dels bombardejos de l’aviació franquista, en especial el realitzat el dia 2 de novembre de 1937, així com diversos monuments simbòlics, entre els quals destaca l’inaugurat l’any 1983, dedicat als republicans deportats que van morir al camp de concentració de Mauthausen.
Per realitzar aquesta ruta de memòria es va partir de la consideració dels cementiris com a espais de dol i memòria, en la línia que marcà la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica de Catalunya impulsada per la Generalitat.
A Lleida, la iniciativa de memòria en l’espai públic va partir de tres institucions públiques: el Memorial Democràtic, l’Ajuntament de la ciutat i la Universitat de Lleida, coordinades a l’hora d’emprendre les tasques de documentació, senyalització i dignificació de les fosses comunes de la guerra i la Dictadura i que acompanya aquestes darreres, en el marc d’una història explicada en la ruta de memòria inaugurada el 28 d’octubre del 2010.
Sandra Castro ha recordat que el passat gener es van renovar els plafons de l’espai de memòria del Cementiri Municipal, millora a la qual es preveu sumar la reparació dels dos espais anunciats aquest dimecres que, segons ha assenyalat l’edil, es troben “força deteriorats”.
