La Paeria col·loca deu llambordes stolpersteine més a la ciutat en memòria dels deportats de Lleida als camps nazis

La Paeria de Lleida ha col·locat aquest matí deu llambordes stolpersteine més a la ciutat per tal de recordar deportats identificats de Lleida als camps de Gusen i Mauthausen, 7 dels quals van ser-hi assassinats.  

L’acte central de la jornada, al Mercat del Pla, va celebrar-se dissabte i va estar presidit pel conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, i l’alcalde, Fèlix Larrosa, que van estar acompanyats per la tinenta d’alcalde, Begoña Iglesias; el regidor de Drets Civils, Roberto Pino; Josep San Martín, membre de la Junta Amical i del Comitè Internacional de Mauthausen, i Joan Ramon Segura, representant del Grup de Recuperació de la Memòria Històrica del Centre Excursionista de Lleida. 

El conseller va declarar que “és un acte rellevant per fer justícia, perquè les stolpersteine tenen una virtut, que és personalitzar”. A més, va destacar també que “la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició són essencials per evitar que els horrors del passat tornin a produir-se i per fer realitat el compromís col·lectiu amb el ‘Mai Més’.”

Espadaler també va afegir que “el passat no el canviarem, però sí que podem posar-hi la llum”, i va instar a “superar tots aquests anys de silencis” i a “transferir la memòria democràtica a les noves generacions”.

El paer en cap, Fèlix Larrosa,va explicar que ell és “nét de l’exili” i va animar a seguir treballant amb el projecte Stolpersteine i a “sumar còmplices a aquesta feina extraordinària que és explicar la història i lluitar contra el feixisme”. Per últim, va recordar que “quan es va posar la primera pedra era l’alcalde, i avui com a alcalde, us dono les gràcies per la feina que heu fet”.

La tinenta d’alcalde, Begoña Iglesias, va posar de manifest “el compromís de la ciutat amb la recuperació de la Memòria Democràtica i la construcció d’una Cultura de la Pau” i va apuntar que la Paeria seguirà apostant “per una memòria activa i pedagògica que recordi el passat i construeixi un futur basat en el respecte, els drets humans i la convivència”.

Josep San Martín, membre de la Junta Amical i del Comitè Internacional de Mauthausen va fer especial al·lusió a la importància de recuperar la Memòria Democràtica per fer front a la mentida, a la banalització de la barbàrie i a la manipulació de la història, sobretot pensant en els joves.

A l’acte també hi ha assistit la directora dels Serveis Territorials del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica, Anna Miranda, el director de Memorial Democràtic, Jordi Font, i els regidors Juanjo Falcó i Laura Bergés. 

L’equip de la regidoria de Drets Civils, juntament amb l’Amical de Mauthausen, el Centre Excurcionista de Lleida, autoritats i famílies, ha recorregut els carrers Magdalena, Parra, Canyeret, Sant Martí, Cavallers i Lluís Companys per instal·lar les llambordes en record de Josep Maria Piñol, Enric Maench, Manuel Puertas, Miguel Laguna, Antoni Carque, Gabriel Andrés, Miquel Borràs, Antoni Giménez, Julián Estiarte i Miquel Bertran.

Durant la col·locació de cada llamborda, els i les assistents han llegit una breu biografia de la persona deportada, la família ha compartit unes paraules in memoriam i Guerrilla Folk ha acompanyat l’homenatge amb música.

Sumant-hi aquestes 10, la ciutat ja compta amb 41 llambordes, que s’han anat col·locant durant els anys 2019, 2021 i 2023. La majoria es troben al centre de la ciutat. 

L’acte ha comptat amb el suport i la col·laboració del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, l’Amical de Mauthausen, el Centre Excursionista de Lleida, el Grup de Treball DEMD i l’alumnat que participa en el Projecte Buchenwald-Mauthausen.

L’acció de col·locar llambordes Stolpersteine va ser desenvolupada per l’artista alemany Gunter Demnig als anys 90. Les peces es col·loquen davant de l’últim domicili conegut on va viure la persona deportada. Els vianants, en ensopegar amb les llambordes, poden llegir el text escrit damunt la planxa de bronze que conté escrites algunes dades i dates de la persona deportada. El fet d’inclinar-se per llegir-les és un senyal de respecte cap a les víctimes. Així doncs, les llambordes retornen, de manera simbòlica, el nom i els cognoms de les diverses víctimes del nazisme deportades als camps de concentració. Actualment, ja hi ha més de 117.500 llambordes instal·lades en 31 països d’Europa.

Amb l’organització d’actes com aquests, l’Ajuntament de Lleida treballa per a la recuperació de la Memòria Democràtica a fi de sensibilitzar a la ciutadania vers la Cultura de Pau i el respecte pels Drets Humans.