El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, va assistir ahir a la visita guiada que, emmarcada dins les Jornades Europees de Patrimoni 2024, s’ha celebrat a les Roques de Sant Formatge i al monestir d’Avinganya, un punt que la Diputació vol convertir en un espai de referència dins el patrimoni cultural de la demarcació.
Aquest monestir va ser precisament el lloc de trobada d’un acte en què, a més de Talarn, van intervenir Cristina Morón, diputada de Serveis Tècnics, i de l’alcalde de Seròs, Josep Antoni Romia. També van assistir-hi Núria Gil, delegada del Govern de la Generalitat a Lleida; Andreu Vàzquez, director de l’IEI; Manel Ezquerra, diputat al Parlament de Catalunya; Sandra Marco, diputada i alcaldessa de Soses; Joan Gilart, diputat i alcalde d’Alpicat; Antoni Carré, diputat i alcalde de Benavent de Segrià; Sisco Jové, tinent alcalde de Massalcoreig; i representants dels ajuntaments d’Alcarràs, Aitona i la Granja d’Escarp, entre d’altres.
En el seu parlament de benvinguda, al marge de destacar l’excel·lència del monestir d’Avinganya, i catalogar-lo com “un espai important per a la Diputació de Lleida, però també per a la nostra història i demarcació”, Joan Talarn va remarcar que les Jornades Europees de Patrimoni serveixen perquè es pugui visualitzar l’esforç que les administracions fan “en la recuperació i estudi del patrimoni del territori i que se’n puguin beneficiar tant els municipis, com és el cas de Seròs, com els investigadors i la ciutadania en general”.
Com va dir Talarn, una de les tasques més importants de la Diputació és estar al costat dels ajuntaments i dels alcaldes i alcaldesses, però també una altra molt important és “protegir el nostre patrimoni”. I en aquest sentit, Talarn va destacar la gran feina que es fa des dels Serveis Tècnics de la Diputació perquè aquest espai estigui protegit i es pugui visitar.
En aquesta mateixa línia, la diputada Cristina Morón va definir el Monestir com un “petit tresor de la nostra comarca”. I per protegir aquest espai, va explicar que des de la Diputació de Lleida, a través de l’àrea de Serveis Tècnics, “s’està elaborant un projecte de rehabilitació de l’espai perquè es converteixi en un punt turístic i un punt perquè la gent del Baix Segre en pugui gaudir”. Com va explicar Morón, aquest projecte s’executarà en diferents fases. Per últim, la diputada va voler tenir unes paraules d’agraïment per a l’equip d’arqueologia de la Diputació per la seva gran feina.
Per la seva banda, l’alcalde de Seròs, Josep Antoni Romia, va destacar també altres espais com el Bovalar, les Roques de Sant Formatge o el Palau dels Montcada. Com va dir l’alcalde, “aquests espais, amb el Monestir d’Avinganya, conformen bona part del passat del poble de Seròs i de la comarca”.
La visita va estar organitzada conjuntament per l’Ajuntament de Seròs i la Diputació de Lleida. La primera part de la visita guiada s’ha dedicat a la necròpolis tumular d’incineració del bronze final de les Roques de Sant Formatge, mentre que la segona s’ha destinat al monestir d’Avinganya.
Fundat el 1201 sobre una antiga alqueria andalusí el segle XI, el d’Avinganya va ser el primer assentament trinitari masculí a la península Ibèrica i posteriorment, a mitjan segle XIII, va esdevenir el primer monestir trinitari femení i panteó de la família Montcada. Al segle XVI, i després de superar una forta crisi, va retornar la comunitat masculina, amb el bastiment d’un seminari i amb construccions que van arribar fins al segle XIX i que donen al conjunt la imatge actual. En el present, a les seves instal·lacions hi ha el Centre d’Arqueologia d’Avinganya de la Fundació Pública de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida. Aquest centre funciona com a escola d’arqueologia.
Pel que fa a les Roques de Sant Formatge, està format per una necròpoli tumular del bronze final-camps d’urnes (1000-650 aC), un poblat Ibèric (segles IV-III aC) i unes trinxeres de la Guerra Civil (1938). És el primer cementiri d’incineració documentat a les terres sud-occidentals catalanes amb petits túmuls cobrint les urnes que contenien les cendres i l’aixovar del difunt. El poblat està situat al punt més elevat de la zona de les Roques de Sant Formatge.