Impulsen a Lleida una prova pilot per prevenir la psicopatia en infants amb trets de duresa i insensibilitat afectiva

Kimonis ha estat una de les ponents convidades en la VII Jornada de Psicopatia, una trobada única a l’Estat que organitzen cada dos anys Gestió de Serveis Sanitaris (GSS) i Sant Joan de Déu Terres de Lleida (SJD), i que enguany ha assolit un rècord de 190 participants. En aquesta edició la jornada s’ha centrat en el tractament del trastorn en l’edat infantil per prevenir la seva aparició en l’edat adulta, quan els tractaments ja són poc efectius.

S’estima que la psicopatia afecta un 1% de la població adulta i es caracteritza per fredor afectiva, falta d’empatia, un estil de vida antisocial i crònicament inestable, i per una manipulació i utilització dels altres sense remordiments. És un trastorn complex amb conseqüències greus i un cost econòmic elevat per a la societat, atès que sovint s’associa a la delinqüència -entre un 15 i un 25% dels presos el tenen- i a conductes violentes amb una alta taxa de reincidència.

Un tractament pioner adreçat a infants de 2 a 7 anys

En edat infantil no es pot fer el diagnòstic de psicopatia, però hi ha un 1,5% d’infants amb trastorns de conducta greus que tenen trets de duresa i insensibilitat afectiva, i que es caracteritzen per fredor afectiva, crueltat, falta d’empatia, una no acceptació de la culpa i una manca de resposta al càstig. Segons els professionals, calen teràpies específiques i personalitzades per prevenir l’aparició del trastorn en l’edat adulta.

El tractament que s’ha demostrat més efectiu ara com ara és el de la doctora Eva Kimonis, que ha adaptat la Teràpia d’Interacció entre Pares i Fills (PCIT) per abordar les alteracions específiques de nens d’entre 2 i 7 anys amb trastorns de conducta amb trets de duresa i insensibilitat afectiva. El pla, desenvolupat durant 15 anys, ha donat molt bons resultats a Austràlia i ara es treballa per implementar-lo per primer cop fora d’aquell país, a Lleida.

Pares i fills són supervisats per terapeutes

La doctora Kimonis ha explicat que treballen amb infants amb dificultats per desenvolupar l’empatia, la culpa i el remordiment, i que mostren comportaments agressius, destructius i molt problemàtics. En el tractament també poden participar-hi els professors de l’escola, però sobretot és important que els pares i els infants comparteixin un mateix espai per intentar que desenvolupin les habilitats que els manquen.

“Els pares juguen amb els fills i intenten utilitzar diverses estratègies basades en evidències per canviar el seu comportament. Duen una orellera i un terapeuta parla amb ells des de darrere d’un mirall opac. Així poden canviar el seu comportament en la mesura que interactuen amb ells. És un programa molt intens, però funciona molt bé”, ha explicat. Aproximadament, entre el 70 i el 80% d’infants que tracten són nens i la resta són nenes.

Pla pilot a la recerca de finançament

Aprofitant la presència de la doctora a Lleida s’han fet diferents reunions de treball amb professionals del territori, incloent-hi els Departaments de Salut, Drets Socials i Educació, i professionals de Salut Mental Infantil i Juvenil, o de Neuropediatria de l’Hospital Arnau de Vilanova, així com de la DGAIA o de la Xarxa de Psicopatia d’Espanya.

Iolanda Batalla, presidenta del comitè organitzador de la Jornada i psiquiatra del Servei de Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions de l’Hospital Universitari de Santa Maria, i Anna Huguet, adjunta a cap de l’àrea de Salut Mental Infantil i Juvenil de Sant Joan de Déu Terres de Lleida, han explicat que l’objectiu és conèixer la prevalença del trastorn a Lleida i demanar una beca per poder crear un grup de treball i un projecte per implementar la teràpia de la doctora Eva Kimonis.

Batalla ha destacat que volen coordinar i implementar aquesta prova pilot perquè la detecció i el tractament “són importantíssims per evitar que el trastorn es desenvolupi en l’edat adulta, on les possibilitats de tractament són molt menors”. El pla, ha afegit, hauria de permetre detectar infants candidats a tenir aquest trastorn a partir d’un cribratge per tal de poder-los tractar posteriorment.

La psiquiatra ha destacat que, atès que aquests infants “no responen al càstig, són freds afectivament i els costa identificar les emocions d’altres persones”, el tractament desenvolupat per Kimonis adapta la teràpia d’entrenament de pares i mares, i hi introdueix qüestions com ara les recompenses en lloc de les sancions.

Batalla ha destacat que la genètica juga una part important en aquests trastorns, atès que de ben petits aquests infants ja marquen determinats trets de personalitat. Amb tot, ha subratllat que hi ha “esperança” perquè “la part genètica no determina el desenvolupament segur i es pot canviar si es modifica el seu entorn”.