Fiscalia manté la petició de 13 anys de presó per a l’acusat d’intentar matar un jove en un pub de Tàrrega

La vista oral va començar el 12 de febrer, però es va suspendre perquè pogués declarar un segon vigilant de seguretat que no s’havia localitzat. Finalment, aquest dimarts l’home ha explicat que l’acusat va ser aquella nit al pub, però que no el va veure a la sala de ball quan es va produir l’agressió als lavabos. El vigilant ha explicat que ell no sabia qui va ser l’autor de l’apunyalament i que la víctima només li va dir que “li havien clavat” una navalla.

Per la seva banda, el processat ha negat l’autoria dels fets i ha assegurat que no coneixia de res a la víctima. L’home ha detallat que es va trobar diverses persones barallant-se al lavabo, que el van empènyer i es va intercanviar cops de puny amb un individu. Finalment, ha dit que cap a les quatre de la matinada va sortir de la discoteca per anar-se’n amb un amic cap a Salou. Ha afegit que l’endemà, en saber que els Mossos el buscaven, va acudir “voluntàriament” a la comissaria.

Les acusacions el consideren l’autor de l’agressió

Durant el torn de conclusions, la Fiscalia ha argumentat que hi ha prou proves per condemnar l’acusat. El fiscal ha subratllat la credibilitat, la versemblança i la persistència del testimoni de la víctima, que sempre ha explicat la mateixa versió i va identificar l’acusat com la persona que el va apunyalar durant un reconeixement fotogràfic entre vuit individus que els Mossos li van mostrar a l’hospital i, també, durant la vista oral a l’Audiència.

El fiscal ha destacat que el processat té antecedents per robatori amb força i lesions i que “no era el primer cop que robava o tenia un conflicte”. Així, segons el ministeri públic, l’home primer va exhibir una navalla amb la finalitat d’atracar la víctima, però, en negar-se aquesta a donar-li els diners, va actuar amb “dol eventual” i li va clavar la navalla assumint que posava “en risc greu” la vida d’aquesta persona. De fet, ha recordat, la víctima va patir lesions que haurien sigut mortals en cas de no rebre assistència mèdica i, posteriorment, un trasplantament de fetge. 

Per la seva banda, l’acusació particular ha subratllat les contradiccions temporals del processat, que va afirmar dos cops durant la fase d’instrucció que es trobava al pub a les cinc de la matinada. Segons la lletrada que representa la víctima, “s’incrimina ell mateix” perquè se situa al lloc dels fets. L’acusació ha insistit que l’acusat i el vigilant de la porta han mantingut la seva versió, i que el treballador va veure l’acusat amb un ganivet a la mà. 

Per contra, la defensa ha lamentat que la investigació policial va ser “deficient” i que l’única prova de càrrec són les declaracions de la víctima i el vigilant, els quals ha subratllat que eren amics, van parlar després dels fets i s’haurien pogut “inventar” detalls. Segons l’advocada, ells també han caigut en contradiccions i al processat el van detenir per una descripció física superficial -pentinat afro i gorra- que podria encaixar amb molts altres clients del local.

La defensa ha insistit a reclamar l’absolució per falta de proves, tant pel delicte d’homicidi en temptativa com pel robatori intentat. Amb tot, en el cas de l’homicidi en grau de temptativa ha fet notar al tribunal que, en cas que se’l consideri culpable, caldria imposar a l’acusat una pena màxima de 5 anys de presó. Durant el mateix judici l’advocada ha sol·licitat que el seu client quedi en llibertat perquè ja ha comparegut al judici i fa dos anys que està en presó preventiva. Les acusacions s’hi han oposat.

Més de 13 anys de presó

La Fiscalia i l’acusació particular acusen l’home d’un delicte d’homicidi en grau de temptativa pel qual demanen 9 anys i onze mesos de presó, 10 anys més de llibertat vigilada, que no pugui aproximar-se a menys de 300 metres del jove ni comunicar-se amb ell durant un termini de 10 anys superior a la pena imposada. A més, demanen 3 anys i cinc mesos de presó per un robatori amb intimidació en un local obert al públic i amb ús d’instrument perillós.

En concepte de responsabilitat civil, el ministeri públic demana que l’acusat pagui a l’afectat 16.241 en concepte d’indemnització per les lesions. Per la seva banda, l’acusació particular vol que la indemnització sigui més elevada, per la qual cosa ha instat el tribunal a valorar el fet que la víctima “no tornarà a treballar”, cobra una pensió “insuficient” de 700 euros i “viu de l’ajuda de familiars i amics”. Segons la defensa, però, “la víctima no treballarà més perquè no li donarà la gana”, atès que els forenses “van dir que podria fer-ho un cop recuperat” i ara pretén “un rescabalament econòmic per continuar sense treballar”.