Xavier Ramon: “Recuperar el Ball de Valencians ens fa més rics culturalment i, també, ens diferencia”

Assaig del Ball de Valencians de Lleida. CEDIDA.

Xavier Ramon és un jove estudiant i apassionat de la cultura popular que actualment està intentat recuperar un ball tradicional de la ciutat de Lleida juntament amb altres companys. Concretament el ball que pretén recuperar per a la ciutat és el Ball de Valencians.

En primer lloc, m’agradaria preguntar què és el Ball de Valencians i quan es va perdre?

Doncs el Ball de Valencians és un ball que es ballava antigament i que precedeix el ball de moixigangues, falconers i castellers actuals. Antigament es ballava als seguicis i festes més importants de la ciutat. A més, cal destacar, que actualment a Catalunya només hi ha 5 o 6 balls de valencians i llavors, nosaltres seríem el setè. Per tant, creiem que, donat que bastoners i ball de gitanos n’hi ha a tot arreu, recuperar aquest ball a part de no perdre culturalment també ens diferencia.

Quant fa que es va perdre aquest ball?

Segons hem pogut veure es va deixar de ballar farà uns 140 anys, això se sap d’una manera verbal, ja que no hi ha constància escrita. Pel que fa a la constància escrita, l’última va ser amb la visita d’Isabel II al 1828.

I com va sorgir la idea de recuperar-lo?

Aquesta idea va sorgir mentre jo feia el meu treball de recerca, del batxillerat, i vaig veure que hi havia tres balls que s’havien perdut i que a Lleida es ballaven antigament, aquest són el ball dels negres, el ball dels gitanos i el Ball de Valencians. Aleshores vaig pensar que estaria bé recuperar un d’aquests balls i en investigar vaig veure que d’informació només n’existia del Ball de Valencians. A través de diverses fonts vaig començar a fer-me una idea de com es ballava i quin era el vestuari, el qual el tenim ben recuperat perquè sabem com era.

Quina és la situació actual del ball, què necessiteu i que esteu fent?

Doncs ara mateix estem assajant cada divendres i, a més, estem fent un TotSuma (plataforma de microdonacions) per poder recaptar part dels diners que es necessiten per a poder recuperar el ball, tant de vestuari com pel que fa a temes musicals. Ara mateix hem demanat un total de 3000 euros que és una petita part del que val recuperar el ball. Les donacions es poden fer a través de la plataforma que he anomenat anteriorment i es pot rebre diverses coses a canvi, es pot participar des dels 5 euros fins als 200. Amb això es contribueix a col·laborar en recuperar tradicions lleidatanes, sigui fent el donatiu, ballant o ambdues coses.

Us esteu trobant amb alguna dificultat?

Bé, la part de recerca d’informació va ser complicada. Ara, però, la part més complicada és l’econòmica, ja que nosaltres som una associació sense ànim de lucre i no ens podem permetre costejar cert tipus de despeses. A més, per rebre subvencions primer necessitem tenir les factures, cosa que ens fa avançar molts recursos propis, dels que participem no de la mateixa associació, per poder pagar tot. Aquest projecte l’hem pogut tirar endavant juntament amb el Xavier Orobitg, director de l’Esbart Arrels de Lleida. També ha ens ha ajudat molt en Ramon Fontova, el tema musical i en el tema històric.

Ara l’esteu recuperant i ja esteu començant a assajar-lo, quan el voleu mostrar?

El volem mostrar als seguicis de Festa Major de la ciutat (el pregó de la Festa Major de Maig, el seguici per Sant Anastasi i el seguici de les Festes de Tardor). La presentació del ball tenim intenció de fer-la el 18 d’abril. També si surt la possibilitat, el volem portar a altres indrets del territori lleidatà, i també, d’àmbit més nacional o internacional, com també passa amb l’Esbart Arrels de Lleida que és un dels impulsors de la recuperació d’aquest ball.

Comentaves a l’inici de l’entrevista que has pogut fer-te una idea de com era el ball i sabeu com era la vestimenta, però el ball l’adaptareu o serà totalment fidel?

El ball intentarem que sigui el més fidel possible al que es ballava fa 140 anys, abans que es perdés. Pel que fa a la vestimenta, que estem construint a partir de 3 modistes, dos lleidatans i un de la Catalunya central, adaptarem perquè sigui més còmode. Per exemple, abans les espardenyes que portaven eren molt complicades de treure i a la part de fer el castell no se les treien, i a part d’embrutar, és incòmode i pot provocar molèsties. Per tant, hem trobat la manera de dissenyar unes espardenyes que es poden treure fàcilment i proporcionar més comoditat a l’hora de fer el ball.

Hem parlat del ball i de com ho gestionareu però també trobo interessant preguntar-te com algú com tu, tan jove, es pot arribar a interessar d’aquesta manera per la cultura popular?

Doncs en primer moment perquè formava part de l’associació de la festa de Moros i Cristians, juntament amb els meus dos germans. A partir d’aquí vaig conèixer l’Esbart Arrels de Lleida i m’hi vaig endinsar. Posteriorment vaig entrar al ball parlat de Moros i Cristians de Lleida, un ball recuperat també. A partir d’aquí vaig descobrir que hi havia altres balls recuperats, com per exemple, els bastoners i al veure-ho, vaig voler formar-hi part. Ja va ser després de fer el treball de recerca, com he dit anteriorment, que vaig tenir la motivació de recuperar el Ball de Valencians.

En últim lloc, m’agradaria preguntar-te qui pot venir a ballar i de quina manera animaries a fer que la població s’apuntés a recuperar aquesta tradició?

Doncs en aquest cas, encara que un dels impulsors sigui l’Esbart Arrels de Lleida, no fa falta estar-hi dins, per tant pot venir tota persona interessada. Com he dit anteriorment assagem els divendres, de 8 a 9 del vespre a l’escola Sant Josep de Calassanç al carrer Comtessa Elvira. És important que la gent prengui consciència de no deixar perdre tot el nostre patrimoni cultural que, a Lleida, és ben ric.

Doncs fins aquí l’entrevista, molta sort amb el projecte i moltes gràcies per atendre els micròfons de la Ciutat de Lleida.