Divendres, 29 de març de 2024
És notícia

Loli Felipe, delegada a Lleida de l’Associació de Celíacs de Catalunya: “Una persona celíaca gasta fins a 1.600 euros més a l’any per necessitat”

Avatar photo

– Quines accions duen a terme des de l’Associació de Celíacs de Catalunya?
Després que els especialistes mèdics diagnostiquin positivament la celiaquia a una persona, aquesta és derivada cap a la nostra Associació per tal d’ajudar-la en el seu dia a dia. Estem pendents de diferents aspectes que afecten a la seva nova condició alimentaria, com són la família, la cuina, l’escola, la compra d’aliments o les sortides a restaurants entre moltes altres assistències.

– Com afecta el gluten a l’organisme d’una persona celíaca?
Molta gent no coneix què és el gluten i, tot i que hi ha qui el confon amb el sucre o la llet, veiem com cada vegada aquest coneixement s’estén a més gent. En aquest sentit hem endegat la campanya “#lestracescompten”, amb intenció de conscienciar i posar remei a la desinformació existent en aquest camp. Les traces compten, perquè, tot i que sembli que aquestes no poden contaminar els nostres plats, en realitat sí ho fan.

– Sovint, a les persones celíaques se’ls hi pregunta si ho són molt o poc. És encertat parlar de diferents nivells d’afectació?
Fa uns dies vaig llegir un article que plantejava un exemple molt clar, comparant un diagnòstic positiu de celiaquia amb el d’un embaràs. Quan una dona està embarassada no ho està molt o poc, doncs amb els celíacs passa el mateix. Tot i que és incorrecte parlar de ser molt o poc celíac, sí podem distingir entre persones simptomàtiques i asimptomàtiques. La persona asimptomàtica no pateix cap reacció a simple vista després de menjar amb gluten, però pot provocar, per exemple, canvis en l’estat d’ànim, nerviosisme o alteració amb les tiroides altes. Mentre que amb qui és simptomàtic, hi sumariem afectacions més immediates, com ara descomposició, anèmia, dermatitis i, a la llarga, reducció de les defenses. Ambdues persones són celíaques, però existeix aquesta disparitat en referència als símptomes.

– Existeix predisposició genètica a desenvolupar aquesta malaltia?
Sí existeix aquesta predisposició, tot i que, com ja sabem, en termes de genètica sovint ens trobem davant una loteria. Em refereixo a que si, per exemple, el teu pare o mare són celíacs no tens perquè desenvolupar aquesta malaltia.

– Quant gasta de mitjana a l’any una persona celíaca en comparació amb la qui no ho és?
Crec que ara mateix, anualment, la cistella de la compra és uns 1.600 euros més cara que les dels qui no s’han de preocupar per adquirir productes sense gluten. Estem parlant de productes de primera necessitat, com són el pa o els cereals.

– Alguns països com França, Dinamarca o Finlàndia ofereixen subvencions a les persones celíaques per tal d’assumir ell sobre cost dels productes, sobretot de primera necessitat. Aquí es compten amb algun tipus d’ajut per part de l’Ajuntament, la Generalitat o del govern estatal?
A Catalunya no rebem cap tipus d’ajut econòmic en aquest sentit, mentre que en altres regions com Astúries o Navarra les persones celíaques sí compten amb algun suport. És important remarcar que fem aquesta dieta per necessitat, no per gust o perquè esdevingui una moda, que realment ho és. A títol personal, considero que no només es tractaria de rebre un ajut econòmic, sinó que també baixin els preus. Es tracta d’una malaltia, per la qual el consum de gluten provoca tot tipus de malestars i perjudicis a la nostra salut. Normalitzar el preu d’aquest productes és una necessitat i a la llarga seria beneficiós per tothom. Per què hem de pagar fins a un 100% més cars alguns productes, sovint de primera necessitat, pel fet que no portin gluten? Algunes marques ofereixen productes que per naturalesa són aptes per la nostra dieta i el preu és relativament bo, però en la gran majoria d’articles el cost d’aquests és desmesurat.

– Al 2015, l’Agència de Salut Pública de Catalunya (amb l’Associació de Celíacs i els col·lectius de metges implicats) afirmava que es tracta d’una patologia que afecta 1 de cada 100 persones, i que a Catalunya 9 de cada 10 no estan diagnosticades.
Les dades ens indiquen que l’1% de la població és celíaca i que el 5-6% és intolerant al gluten, però no celíac. És a dir, tenim, com a mínim, a un 7% de la població que demanda productes sense gluten. Penso que a aquestes xifres van augmentant any rere any i que cada cop més persones descobreixen que han de menjar sense gluten.
– Algunes persones segueixen dietes sense gluten tot i no ser diagnosticades. Això pot perjudicar d’alguna manera als qui sí tenen necessitat de seguir aquesta dieta?
Considero que sí poden perjudicar, perquè la moda de menjar sense gluten pot provocar que la indústria alimentàries es mostri més reticent a reduir els preus dels productes. Diversos articles apunten que s’ha demostrat que és molt perjudicial menjar sense gluten sense necessitat. Mal plantejada, aquesta dieta pot comportar diverses carències nutricionals o excessos, per exemple, de greixos i sucres.

– És cert que és una dieta més saludable?
Existeix la creença que la dieta sense gluten fa aprimar i no és del tot cert. Pot esdevenir més saludable, però no pel fet de suprimir el gluten de la nostra dieta, sinó perquè sovint aquesta decisió comporta descartar aliments com la pasta, la brioixeria, els fregits i demés hidrats. Es substitueixen per verdures, amanides i carn i peix a la planxa. Aquesta és una dieta sana i equilibrada, però no per el fet de suprimir el gluten, sinó per la millora que suposa en els hàbit alimentaris.

– Referent als esportistes, ja siguin d’elit o aficionats, es poden veure perjudicats pel fet de seguir aquest règim alimentari?
Hi ha casos d’esportistes mundialment famosos, com el tenista Novak Djokovic, que han fet públic que segueixen una dieta sense gluten, i no sé fins a quin punt pot afavorir al col·lectiu. Al meu parer, aquest fet dóna visibilitat a la nostra situació, però també pot comportar certa desinformació. Moltes persones no miren el perquè s’ha suprimit el gluten i es queden amb la conclusió que amb aquesta dieta es competeix millor. Dóna una imatge positiva, però cal que la gent aprofundeixi més en la qüestió i conegui el per què. Cada vegada hi ha més celebritats porten la bandera per donar a conèixer millor la celiaquia, tot i que es desconeix si moltes d’aquestes són realment celíaques o no. Per això considero que aquest fet no ens afavoreix si la gent no s’interessa per conèixer millor la nostra malaltia.

– Considera que les empreses i la societat en general coneixen aquesta malaltia i estan conscienciats per tal de fer la vida més fàcil a aquest col·lectiu?
Crec que encara no estan prou conscienciats, tot i que cada cop més. En el cas dels restaurants, oferim fer un “check list”, expedint una acreditació que certifiqui que un local és apte per a celíacs. En aquests ens ensenyen com cuinen, els productes que utilitzen, quin tractament hi fan i, en definitiva, la manera amb que treballen per tal d’oferir correctament servei a les persones celíaques. Cal que aquests restaurants vigilin amb la contaminació creuada, elaborant els plats sense gluten per separat i procurant que els estris utilitzats es destinin exclusivament a aquesta tasca.

– Què caldria canviar de manera més urgent per millorar el nivell de vida d’aquestes persones?
Crec que cal seguir conscienciant la societat, intentant aconseguir que es normalitzi cada cop més i que a tot arreu s’ofereixi el mateix servei a tothom. En aquest sentit, no només parlaríem dels casos de celiaquia, sinó de fer front a qualsevol altra patologia alimentària.
En l’àmbit local, la restauració a Lleida hauria d’estar més implicada per tal de poder normalitzar i oferir el mateix servei a totes les persones, independentment de les seves intoleràncies. D’altra banda, a nivell nacional caldria reduir el sobre cost que suposa seguir una dieta sense gluten, mitjançant algun tipus d’ajut econòmic o abaratint els productes que comprem per necessitat. Reitero aquesta idea perquè és molt important que la societat sigui conscient que nosaltres no seguim aquest règim alimentari per gust o per moda, sinó per necessitat. Som celíacs, no milionaris.

Total
0
Shares
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Notícia anterior

Les escoles del Vendrell incorporen els cursos de natació com a assignatura d’Educació Física

Notícia següent

Detinguts els tres implicats en una agressió amb arma blanca la matinada de Cap d’Any a Cambrils

Notícies relacionades