Fèlix Larrosa: “No hi ha diners per segons què i no sabem quin model de ciutat proposa el nou govern”

Fèlix Larrosa després de l'entrevista al Parc de les Vies. ROGER BLAZQUEZ.

Fèlix Larrosa és exalcalde de Lleida i, actualment, és regidor a l’Ajuntament i diputat a la Diputació de Lleida pel Partit Socialista de Catalunya (PSC).

Per començar l’entrevista, m’agradaria preguntar sobre la nova posició que té el PSC a l’Ajuntament de Lleida, passant d’estar al govern a ser el principal grup de l’oposició, quina valoració en feu?

Bé, el primer que et diria és que aquest govern ens està donant molta feina. Jo crec que té dos dificultats bàsiques. La primera, un problema de cohesió interna. Està claríssim que entre ells no s’entenen i a vegades, entre els mateixos representants de la mateixa força política tenen dificultats per entendre’s. Se’ns fa arribar que hi ha unes certes tensions entre els diferents membres del govern. L’altra dificultat és que tenen una oposició molt experimentada, els que estem a l’oposició coneixem l’Ajuntament, coneixem els projectes i coneixem la ciutat. Això es nota amb una oposició que tan aviat ofereix la mà estesa pels grans projectes de ciutat com també n’evidencia les mancances del govern. De fet, aquesta és la feina actual del PSC.

Pel que fa a la posició del PSC, podem dir que ens hem ressituat i estem generant un nou relat modernitzat, és a dir, amb totes les reunions que estem mantenint, amb la configuració del govern a l’ombra i amb les propostes que ens arriben ens permetrà fer un relat que requereix ambició i més, després de llegir aquests dies alguns articles que lamenten la falta d’ambició que té aquest govern.

Per tant, des de la vostra posició feu alguna proposta concreta per l’esdevenir de la ciutat?

Per part nostra, de propostes no en faltaran, de fet, n’estem fent i n’anirem fent. De moment, les propostes que hem fet fins ara han estat desestimades. No hem de perdre de vista que el govern té majoria absoluta i, per tant, l’apliquen sense atendre les consideracions dels partits dels partits de l’oposició. Jo vull recordar que nosaltres tenim els mateixos regidors que Esquerra Republicana i, jo crec que és un error desatendre les peticions del partit de l’oposició.

D’altra banda, també cal saber quin és el model de ciutat que plantegen perquè encara no el sabem. El que estan fent és donar continuïtat als projectes que nosaltres teníem anteriorment en tots els àmbits. Ara mateix no sabem què passarà amb el porta a porta o que passarà amb altres grans temes de ciutat.

Una de les tòniques que s’han anat repetint durant els últims mesos és la de la greu situació econòmica de la Paeria, què en dieu d’aquesta situació?

Per nosaltres és insòlit que diguin que no sabien el deute que hi havia perquè aquest deute està publicat a les webs cada tres mesos. Menteixen quan diuen que no hi ha diners, jo la resposta que dic és que no hi ha diners per segons què. Per exemple, hi ha diners per portar un torneig de pàdel que val 120.000 € però no hi ha diners per mantenir la subvenció a la FECOLL. És una opció de govern però jo abans intentaria mantenir l’activitat de la societat civil abans que primar espectacles organitzats per una empresa privada.

Però i els 175 milions d’euros de deute?

El deute… mira en aquests moments estem al Parc de les Vies, el qual el seu cost està dins del deute de l’EMU i que se suma al deute municipal. Aleshores, què els hi diem als veïns i veïnes d’aquesta zona? Els hi traiem el parc de les vies i no fem aquesta operació de caràcter urbanístic?

Aquest és un exemple que va permetre enllaçar el barri de Balàfia i de Pardinyes amb el barri de Noguerola i el centre de la ciutat. Això ens preocupa? Totes les persones recorren al deute quan ambicionen un major confort.

El deute que té l’Ajuntament suposen 5 € d’interessos per cada ciutadà a l’any i gràcies amb aquest deute s’han pogut fer projectes com aquest o el Parc Científic i Tecnològic que també computa com a deute municipal. Si al deute de la Paeria li treus el deute de l’EMU i el deute del Parc Científic, l’Ajuntament està en una situació de solvència i preparat per assumir tots els reptes que hi puguin haver.

Darrerament i arran de la publicació de totes les depeses a la web de la Paeria, ha sortit a la llum certes despeses que s’han criticat pel seu valor, com poden ser sessions fotogràfiques, àpats, entre altres. Quina resposta teniu respecte a aquestes informacions?

En primer lloc, quan arriba un nou alcalde en una ciutat com Lleida que es qüestioni que s’encomani una sessió fotogràfica i més, tenint en compte quan costa un fotògraf amb experiència, no és ni digne que ho comenti.

Jo estic molt tranquil totes les partides que han anat sortint. Aquestes partides formen part dels processos de transparència que totes les administracions estan dotant i que allí estan i es poden consultar, són partides que estaven als pressupostos de l’anterior alcalde i als pressupostos del meu mandat.

També s’han encomanat els pins d’or que són cars i aquests pins estan a les factures, i els regidors i l’alcalde el llueixen. L’altra cosa seria, fan falta els pins? Això ja seria una altra cosa.

En últim lloc, m’agradaria dir que moltes de les despeses que hi havia anteriorment, durant el meu mandat les vam anar reduint de forma dràstica i això tampoc es diu en cap lloc.

Deixem el tema més econòmic de moment i passem a una de les accions que va intentar el PSC durant els seus mandats que era la recuperació del Centre Històric. Com valoreu les tasques fetes i cap a on s’hauria d’encarar ara el camí?

Nosaltres teníem un quadern de ruta molt transversal i clar, que afectava a temes de planejament urbanístic, per exemple, tot el que era la reformulació de les actuals pastilles d’habitatge que vam impulsar les àrees d’innovació social i urbana. Aquestes àrees havien de generar nous espais d’habitatge. Nosaltres a les propostes de caràcter transversal avançàvem amb la dotació d’equipaments per a un ús públic, com per exemple, la nova ludoteca que ens permetia ampliar l’escola bressol del Centre Històric, però també, amb l’obertura de nous espais com la Cuirassa, que és un espai verd pel gaudi de tots els veïns.

Temes relacionats amb patrimoni és indiscutible la feina que hem fet i les intervencions que hagut de fer. Per exemple, l’Oratori dels Dolors el vam reformar perquè aguantessin les estructures, així com també, la rehabilitació del Roser.

En relació amb l’àmbit social també hem implementat un sistema de serveis socials que estava molt pendent del que passava al barri en tots els sentits, ja sigui en temes d’ocupació,  també des del punt de vista del control de la prostitució i, també, vam actuar per la dinamització econòmica. De fet, a mi em critiquen perquè soc un client habitual dels locals d’oci del Centre Històric, per mi és importantíssim que l’alcalde de Lleida es passegi pel Centre Històric per donar a entendre que hi ha una absoluta normalitat.

També cal dir que no sabem quin full de ruta té el nou govern en relació amb la Centre Històric.

Ara que ja ens encaminem cap a l’estiu, tornarà a venir un problema que es va arrossegant durant molts anys, el qual l’any passat es va haver d’actuar una altra vegada d’urgència i s’espera que aquest any hi hagi solucions, és a dir, el tema dels temporers. Durant els vostres mandats no es va arribar a solucionar aquesta problemàtica, per què?

Jo crec que aquest no és un tema que només pertoqui a l’Ajuntament de Lleida, ara fa uns dies a la Diputació es va estar debatent el pressupost i els socialistes vam presentar una esmena per incrementar la dotació econòmica perquè els ajuntaments poguessin sostenir als temporers que venen al nostre territori per la campanya de la fruita. Penso que la solució ideal no la sap ningú, hi ha gent que diu que s’hauria d’ajudar als empresaris perquè puguin facilitar l’allotjament i altres pensen que s’hauria de muntar un gran centre per facilitar la pernoctació dels temporers.

En la meva opinió, penso que s’hauria d’anar a fórmules de caràcter mixt, nosaltres teníem molt clares quines són les polítiques de caràcter social amb les que havíem d’actuar. Un temporer és una persona que té un contracte per treballar en l’època de la fruita i que, per tant, obliga a qui li dona treball a donar-li un allotjament. També hi ha persones que venen a Lleida durant aquesta temporada que no tenen contracte i necessiten atenció social. Aquesta era la línia de treball que nosaltres teníem, l’alberg de l’associació Gericó, que teníem concertat, però és evident que no era suficient.

Aquesta és una problemàtica que han de resoldre totes les institucions i aquí hi ha molta gent que es posa de perfil. Què fa la Generalitat de Catalunya? Són els que han de vetllar per l’aplicació estricta dels contractes laborals. Què diuen des d’interior sobre les persones que no tenen documentació? S’ha deixat molts cops a l’Ajuntament sol.

Ara també vindran les Festes de Maig i amb elles, tal com va passar per la Tardor, canvis significatius. Com veieu aquests canvis?

A la tardor, ja vam veure que van treure una de les apostes més grans que nosaltres havíem fet, és a dir, l’aposta de celebrar les revetlles de les Festes de Tardor al Centre Històric, cosa que feia que hi hagués més moviment i s’incentivés a la ciutadania a anar-hi.

Ara bé, a mi el que em preocupa és el fet que l’altre dia vaig poder assistir a la Comissió de Cultura per casualitat, ja que jo no en formo part, però m’interessava escoltar algunes coses. Jo crec que el regidor de Festes ha de fer de regidor i no ha de fer de tècnic, tinc la sensació que moltes vegades fa de tècnic. Els tècnics són els que han de dir com s’ha de fer la Festa Major i no sembla que sigui així perquè aquest regidor pren decisions sense que hagin passat per la Comissió de Festes. Jo crec que això ho explica tot.

Durant el vostre mandat, sobretot quan l’alcalde era l’Àngel Ros, hi va haver picabaralles amb la Sirollada, quin és el vostre punt de vista?

Pel que respecta al meu mandat, amb la Sirollada no en vaig tenir cap de problema, al contrari, juntament amb la Montse Parra de seguida ens vam entendre amb les seves propostes i peticions, de fet, la Sirollada participava de les festes de la ciutat, amb el seu model de festa alternativa. Per tant, hem participat amb absoluta normalitat, són entitats alternatives i joves que volen fer les coses d’una altra manera i que participaven amb normalitat.

Finalitzant l’entrevista, m’agradaria preguntar pels pressupostos de la Diputació, ja que també en forma part. El PSC va votar no, per quins motius?

A la Diputació tenim un govern similar a l’Ajuntament, Esquerra Republicana i Junts per Catalunya, i tenim uns pressupostos sense saber quin és el model territorial. La Diputació s’ha convertit en una repartidora que reparteix als ajuntaments, la clau la tens en aquesta partida d’un milió d’euros pel despoblament, però com que ho faran amb un procés de concurrència i, a més a més, pensant amb clau del Pirineu, que és molt important, però no d’aquesta manera. Hi ha 66 pobles al Pirineu, toquen a 15.000 € per poble, a veure què farà un poble amb només 15.000 €. És tot un bluf, és a dir, és agafar una sèrie de diners que no serveixen per polítiques actives de vertebració territorial, ni tampoc pels interessos de la ciutadania de la província, tampoc hi ha polítiques actives perquè el territori guanyi competitivitat.

Nosaltres vam votar no i també vam fer una sèrie d’esmenes, vam defensar el nou pla director de gestió de carreteres de forma unànime però després no s’ha dotat de pressupost per fer el pla director. També vam plantejar que fessin una convocatòria internacional per establir les línies estratègiques que s’han d’implementar per avançar contra el despoblament i no es va aprovar però en canvi després vam aplicar la moció contra el despoblament i això són un seguit de contradiccions.

Els governs de la Diputació estan acostumats a tenir una oposició molt pacífica, però no és un tema d’oposició, és un tema de fer propostes i aquesta és la situació.