Els carrers que quedaven a Lleida amb noms franquistes ja llueixen els noms de dones

L’Ajuntament de Lleida durà a terme entre aquest dimarts i dimecres la substitució de les plaques amb els noms dels darrers quatre carrers que quedaven a la ciutat dedicats a persones que van tenir alguna vinculació amb el franquisme. A partir d’ara adopten el nom de quatre dones referents en la cultura i les arts, el feminisme i la lluita antifranquista.

En concret, se substitueixen els noms dels carrers Alcalde Montaña, Alcalde Sangenís, Carmelo Fenech i Nadal Gaya pels de Virginia Woolf, Neus Català, Dolors Sistac i Elena Pàmies, respectivament. L’alcalde Miquel Pueyo ha remarcat el compromís del govern d’ERC, JxCat i Comú per “normalitzar” el nomenclàtor d’acord a la Llei de la Memòria Històrica i donar-li una major presència femenina.

L’alcalde de Lleida ha lamentat que “en els darrers quaranta anys a Lleida hi ha hagut una tolerància o una relació paradoxal entre una part de l’esquerra teòrica i una part de la crosta de la ciutat”. Miquel Pueyo ha recordat el compromís assolit en el pacte de govern entre les tres formacions que integren el govern municipal per “completar la normalització del nomenclàtor” i, a la vegada, “donar-hi una major visibilitat a la presència femenina”.

La regidora d’Educació, Cooperació, Drets Civils i Feminismes, Sandra Castro, ha explicat que del total de 1.215 noms inclosos en el nomenclàtor de Lleida, només 83 carrers, places o espais de la ciutat estan dedicats a dones, mentre la resta tenen noms d’homes, geogràfics, dates commemoratives, entre altres.

En aquest sentit, ha remarcat que Lleida “encara està molt lluny d’aconseguir un equilibri entre els noms dedicats a figures històriques masculines i les femenines” i, per això, ha expressat el compromís del govern municipal de seguir treballant “perquè Lleida sigui també un municipi feminista pel que fa al nomenclàtor”.

El primer tinent d’alcalde Toni Postius ha dit que un dels acords inclosos en el pacte de govern era “fer justícia” retirar tots els noms de carrers dedicats al franquisme i ha remarcat que la substitució de les plaques s’havia d’haver fet ja fa uns mesos però es va posposar per la covid-19. “Que estiguem fent això al 2020 denota una anomalia del que estava passant a la ciutat i el que ha passat en els darrers quaranta anys”, ha sentenciat.

El tercer tinent d’alcalde Sergi Talmonte s’ha mostrat “emocionat” de tirar endavant aquest canvi i ha criticat “les reticències absolutament inexplicables per part del govern socialista en l’anterior mandat” per dur a terme la substitució d’aquests darrers quatre noms. També ha ressaltat la importància de poder reconèixer gent tant important a la història i, sobretot dones, tant importants” com les que donen noms a aquests quatre carrers.

Virginia Woolf, Neus Català, Dolors Sistac i Elena Pàmies

L’alcalde Pueyo va signar el 30 de gener el decret amb el qual Virginia Woolf, Neus Català, Dolors Sistac i Elena Pàmies adoptaven el nom de quatre carrers que, fins aleshores, estaven dedicats a persones vinculades amb l’aixecament o que van ostentar càrrecs públics en la dictadura franquista. Ara, els noms d’aquestes quatre figures femenines ja són visibles als carrers en qüestió.

L’escriptora anglesa i referent feminista Virginia Woolf dona nom carrer que estavd dedicat a l’Alcalde Montaña (Pardinyes); la lluitadora antifeixista Neus Català, al carren Alcalde Sangenís (Pardinyes); la mestra i escriptora Dolors Sistac, al carrer Carmelo Fenech (Ciutat Jardí), i la pianista, pedagoga i fundadora de l’Escola Municipal de Música de Lleida, Elena Pámies, al carrer Nadal Gaya.

Per fer efectius els canvis d’aquests quatre carrers, la Paeria va tenir en compte les opinions de diversos historiadors i les de la Plataforma Lleida Lliure de Franquisme. En aquest sentit, es va optar per no retirar el nom del carrer Lluís Besa, ja que no consta que participés en la l’aixecament, després d’haver-ho analitzat amb historiadors i parlat amb els seus descendents.

D’altra banda, Toni Postius també ha recordat que, entre la setmana passada i aquesta, la Paeria està acabant la retirada de les plaques amb el jou i les fletxes falangistes d’edificis construïts per l’antic Ministeri de l’Habitatge franquista. Així mateix, Pueyo ha dit que se segueix treballant per a la retirada de tots els vestigis de simbologia franquista de la ciutat i ha detallat que s’està estudiant la viabilitat de retirar, donat el seu volum i pes, l’escut franquista instal·lat a l’antic edifici de capitania d’infanteria de Gardeny. En canvi, es mantindrà la placa situada al cementiri perquè en aquest espai “hi ha tota la part de memorial”, ha indicat Sandra Castro.