Desnonen una dona embarassada amb els seus dos fills menors a Lleida

En un dels dies més freds de l’any i amb temperatures negatives a Lleida, un ampli dispositiu dels Mossos d’Esquadra ha realitzat a primera hora d’aquest matí un nou desnonament a la ciutat, aquesta vegada d’una dona embarassada, l’Eibar, amb els seus dos fills menors que vivien en un habitatge del carrer Camp de Mart, número 49. 

La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Lleida anunciava ahir una convocatòria a les 8.30 hores del matí per evitar que el fons voltor Divarian (la unió de Cerberus -80%- i el BBVA -20%-) desnonés a aquesta família, però tot i la pressió, finalment s’ha executat. La PAH de Lleida acusa directament els governs de la Generalitat i a la Paeria de Lleida per donar suport “a un fons voltor com Cerberus per fer fora a una família pobre i sense oferir-li cap alternativa d’habitatge”.

Segons explica la plataforma, la família vivia al pis propietat d’un fons inversor des de feia cinc anys. La mare, amb dos fills menors i embarassada, és víctima de violència masclista amb sentència ferma, i a poc més de les 9 d’aquest matí ja tenia totes les seves pertinences fora de casa i envoltada d’unes quatre furgonetes d’antiavalots dels Mossos d’Esquadra.

Des de la Paeria de Lleida apunten que han fet seguiment del cas de la dona desnonada a Camp de Mart i que s’han ofert a tramitar un ajut econòmic d’urgència perquè la família pugui accedir a un nou habitatge de lloguer. 

Lleida, amb la tercera ràtio més alta de l’Estat en desnonaments

Catalunya continua liderant l’Estat en desnonaments, ja que durant la primera meitat de l’any se n’han executat 3.961, gairebé el doble que la segona comunitat autònoma, Andalusia (2.205). Són dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) analitzades per l’ACN, que confirmen que en relació a la població, Catalunya també està per sobre de la resta de comunitats autònomes, amb 50 llançaments per cada 100.000 habitants els primers sis mesos del 2024. De fet, un de cada quatre desnonaments a l’Estat es duen a terme a Catalunya on, els vinculats al lloguer representen la gran majoria, un 75% del total. Les dades són pràcticament idèntiques al primer semestre de l’any passat, però inferiors al mateix període del 2021 i el 2022.

Per províncies, el segon trimestre del 2024 Barcelona se situava en primer lloc a nivell estatal, amb 1.428 desnonaments practicats, prop del doble que Madrid, la segona (831). A Girona se’n van comptabilitzar 329, a Tarragona 219, i a Lleida, 115. 

Per ràtio de casos per cada 100.000 habitants, les quatre demarcacions catalanes se situen als primers llocs, ja que Girona és la primera província de tot l’Estat (amb una proporció de 40), seguida de Guadalajara (26), Lleida i Tarragona (25 cadascuna) i Barcelona (24). La Comunitat de Madrid se situa en els 11 llançaments per cada 100.000 habitants, mentre que la mitjana espanyola és de 16.

Entre el gener i el juny es van executar 2.967 desnonaments per impagament del lloguer a Catalunya, que és líder a l’Estat en aquesta modalitat tant en números absoluts com tenint en compte la població. Es tracta d’una ràtio de 37 per cada 100.000 habitants. Pel que fa als llançaments per execució hipotecària, el país també lidera el rànquing autonòmic amb 605 casos, però no en termes relatius, ja que la ràtio de 7,6 desnonaments per aquest motiu queden lluny dels 16 de Múrcia o els 10 del País Valencià.

Els 389 llançaments registrats pel CGPJ a les comarques catalanes durant la primera meitat de l’any responen a altres motius.

Els desnonaments totals executats de gener a juny del 2024, 3.961, són pràcticament els mateixos que el mateix període del 2023 (3.989), quan el país també va ser líder autonòmic tant en nombres absoluts com en proporció, però suposen una caiguda respecte al 2021 i el 2022, amb 5.061 i 4.824 respectivament. Al seu torn, aquests dos anys van veure els números créixer respecte a l’any de la pandèmia, quan la xifra es va quedar en 2.326. El 31 de març del 2020, el govern espanyol va aprovar un decret per suspendre els desnonaments de llars vulnerables econòmicament i social de l’habitatge habitual, una mesura que s’ha anat allargant en el temps i que actualment acaba el 31 de desembre d’aquest any.