La titular del jutjat de primera instància 1 d’Osca va emetre una sentència l’abril de 2015 en què declarava nul·les les compravendes de les 97 obres en litigi efectuades pel Govern i pel Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) a l’ordre religiós del monestir de Sixena entre el anys 1983 i 1994. Aquesta sentència implicava el trasllat a l’Aragó d’aquests béns i la Generalitat va recórrer aquesta decisió a l’Audiència, que dos anys i mig després es va pronunciar en contra dels interessos catalans. Ara serà el Tribunal Suprem qui tindrà l’última paraula en aquest litigi.
Aquest dijous vencen els 20 dies hàbils que inicialment havia fixat l’Audiència d’Osca per presentar recursos a la sentència del 30 de novembre. L’advocat de la Generalitat va presentar un aclariment de sentència que va ampliar el termini fins el 16 de gener però, malgrat això, s’ha optat per no esgotar el marge per entrar els escrits al Suprem. Els serveis jurídics del Govern confien poder tenir la nova resolució de l’alt tribunal en un any i mig aproximadament, tot i que és impossible de precisar.
El 15 de desembre, en roda de premsa, Méndez de Vigo ja va avançar que autoritzaria la presentació dels recursos al Suprem si els serveis jurídics de la Generalitat ho estimaven necessari per no generar “indefensió” i perquè s’havia de respectar el dret de les parts a recórrer a instàncies superiors les decisions judicials. Va ser el mateix dia, però, que el ministre, com a màxim responsable de la conselleria de Cultura després de l’aplicació de l’article 155, va explicar que sí que ordenaria retirar els recursos que el Govern havia presentat contra les providències del jutjat d’instrucció número 1 d’Osca que ordenaven el trasllat de les 44 obres del Museu de Lleida a Sixena l’11 de desembre amb la intervenció de la Guàrdia Civil. Va argumentar que els recursos s’havien presentat sense el seu consentiment i que no tenien sentit perquè ja s’havia efectuat el trasllat.
Concretament, el Consorci del Museu de Lleida ha presentat un recurs de cassació i un recurs extraordinari per “infracció processal” davant el Tribunal Suprem per recuperar les obres de Sixena. Els recursos es fonamenten en nombrosos motius, entre ells destaca que “s’ha causat indefensió al Consorci per no poder intervenir de bon principi en el procés”, ja que “les demandes del Govern d’Aragó i de l’Ajuntament de Vilanova de Sixena no es van adreçar contra ell”. També al·lega que “la sentència 6/2012 del Tribunal Constitucional nega que el govern d’Aragó pugui exercir les seves competències en matèria de cultura sobre les 44 peces provinents de Sixena; que la Declaració de Monument nacional de 1923 del Monestir de Sixena no va protegir les esmentades peces i que no calia comunicar ni demanar autorització per adquirir-les al Ministeri de Cultura ni al Govern d’Aragó, donat que Catalunya ja tenia, el 1983, competències en matèria de cultura”. El Museu de Lleida assegura, a través d’un comunicat, que l’actuació d’aquest dijous és “un pas més en la defensa d’uns béns culturals catalogats que formen part del Patrimoni Cultural català i de la integritat de la col·lecció de la que en formaven part”.
