El TSJC ha confirmat la sentència de l’Audiència de Lleida que va condemnar a 7 anys i 9 mesos de presó un ex-sergent dels Bombers de Lleida i a 6 anys i mig la seva dona, ex-auxiliar d’infermeria, per delictes continuats d’estafa agreujada. La Sala considera provat que l’acusat va pagar a tercers per simular un primer accident de trànsit amb ell i un segon amb la seva dona i cobrar així tots dos de les assegurances i de la Seguretat Social de manera irregular. Tots dos hauran d’indemnitzar amb més d’1,2 milions d’euros la Seguretat Social i quatre empreses d’assegurances i pagar multes de fins a 89.000 euros. L’Audiència també va condemnar per estafa a 10 mesos de presó un dels homes que hi va col·laborar.
Concretament, es confirma la condemna per a l’ex-sergent dels Bombers, J.R.B., a quatre anys de presó i 3.000 euros de multa per un delicte continuat d’estafa agreujada i també a tres anys i nou mesos de presó més i 3.000 euros de multa per cooperador necessari en un delicte continuat d’estafa agreujada. A més, haurà d’indemnitzar amb 629.609,92 la Seguretat Social i les asseguradores Axa, Mapfre i Groupama.
Pel que fa a la dona, E. R. D., es confirma la condemna a dos anys i mig de presó i una multa de 80.000 euros per un delicte continuat de frau a la Seguretat Social i també a la pèrdua de la possibilitat d’obtenir subvencions o beneficis o incentius fiscals de la Seguretat Social durant 5 anys. També se la condemna a quatre anys de presó més i una multa de 3.000 euros per un delicte continuat d’estafa agreujada i a indemnitzar a la Seguretat Social amb 60.127,20 euros.
Fets
Segons la sentència de l’Audiència, ara confirmada pel TSJC, es considera provat que el principal encausat, ex-sergent dels Bombers, va planificar dos accidents. Un d’ells, el 20 de març de 2010 a la carretera de la Caparrella de Lleida, entre ell i un altre home, a qui hauria pagat 2.000 euros, tal com el presumpte col·laborador va explicar al judici. L’altre, el 17 de juny de 2015, entre la dona i un altre home, a qui l’acusat hauria pagat 600 euros.
L’Audiència va entendre, com denunciava la fiscalia i les assegurances, que l’acusat va mentir sobre l’origen del seu estat físic i va simular patir un trastorn depressiu que li impedia dur a terme la seva feina com a sergent de bombers. Així, va aconseguir, el 10 de juny de 2011, la incapacitat permanent total derivada d’accident no laboral. El 7 de gener de 2013 se li va reconèixer la incapacitat permanent absoluta.
Amb aquestes maniobres “fraudulentes”, segons es considera provat, l’ex-sergent dels Bombers va arribar a cobrar 242.000 euros de la Seguretat Social, 122.774 de la companyia Axa, 100.302 de Mapfre i 158.770 de la companyia Groupama, asseguradora del vehicle conduit per l’home a qui suposadament li va pagar per causar l’accident del 2010.
Pel que fa a la dona, ex-auxiliar d’infermeria, la fiscalia entenia que va simular que patia una síndrome ansiosa depressiva posttraumàtica que li impedia treballar arran de l’accident del 2015 a la N-II, entre Seròs i Fraga. Així, se li va reconèixer la incapacitat permanent absoluta el 31 d’agost de 2016. La dona, segons assegurava el ministeri públic, va cobrar 59.769 euros de la Seguretat Social. 100.271 euros d’AXA, 187.289 d’Allianz i 325.000 euros d’Allianz, l’asseguradora del conductor del cotxe que suposadament va causar l’accident, tal com la Sala ha considerat també provat.
