Acaben les restriccions específiques que s’aplicaven a Lleida

Així, els bars i restaurants ja poden superar el 50% de l’aforament i poden atendre clients a la barra, ja que fins ara els consums només es podien fer a la taula. De la mateixa manera que a la resta de Catalunya, les taules -ja sigui a l’interior com en terrasses- no poden superar les 10 persones i han d’estar separades un metre i mig. També es manté la prohibició de fumar si no es mantenen dos metres de distància i el tancament dels establiments a la una de la matinada. D’altra banda, també ha quedat sense efecte la limitació estricta d’aforament en actes culturals, que no podia superar el 50%, i religiosos, on només podia ser d’un màxim del 33%.

Les restriccions costen més 10 MEUR a l’hostaleria de Lleida i el Baix Segre

La Federació d’Hostaleria de Lleida qualifica de “notícia excel·lent” i “un pas important endavant” la fi de les restriccions específiques al Segrià ja que bars i restaurants han estat dels establiments que més n’han patit l’afectació. Tot i això, considera que “arriba tard” i lamenta que encara es mantinguin restriccions especials en 19 municipis de la Noguera. El secretari general de l’entitat, Ramon Solsona, ha remarcat que ara “podran demostrar que el sector pot aportar valor i que no és un focus de possibles infeccions”.

Les mesures aplicades per contenir l’avenç de la covid-19 han generat un deute “important” a l’hostaleria. Segons la Federació, els establiments de restauració de Lleida ciutat i dels municipis del Segrià, on les restriccions han estat més estrictes, han deixat de facturar 1,5 milions d’euros diaris, i les despeses que han hagut d’assumir per mantenir les empreses inactives superen els 10 milions d’euros, des del juliol, al marge dels molts treballadors que s’han quedat sense treballar aquests mesos. L’entitat manté que més d’un 30% de bars, restaurants i cafeteries d’aquestes set localitats podrien acabar tancant.

En aquest sentit, Hostaleria de Lleida ha tornat a reclamar al Govern ajuts específics per als establiments del Segrià, especialment dels set municipis on s’han aplicat mesures de contenció més estrictes per fer front a la pandèmia. “Permetria garantir la viabilitat a mig termini de les empreses”, ha assenyalat Solsona.

Alcarràs creu que “ja era hora” que se’ls equipari amb la resta de Catalunya

L’alcalde d’Alcarràs, Manel Ezquerra, considera que “ja era hora” que se’ls equipari amb la resta de Catalunya, després que s’hagin deixat enrere “aquells brots importants” dels darrers mesos. Valora “molt positivament” que, finalment, s’hagin flexibilitzat les mesures després del “tancament estricte” decretat per Salut per evitar la propagació de la covid-19 al Baix Segre, ja que “l’economia de la zona estava patint molt”. “L’hostaleria i comerços estaven tenint una baixada d’ingressos molt important” i algun negoci ja ha tancat portes a la població però l’alcalde d’Alcarràs confia que “pugui reobrir poc a poc” i que la zona “vagi tornant a la normalitat”.

Manel Ezquerra s’ha mostrat crític amb les “estrictes” mesures aplicades per Salut al Baix Segre i Lleida ciutat ja que considera que aquest territori “ha estat el conillet d’índies de Catalunya”. Reconeix, però, que les dades epidemiològiques al Baix Segre “no eren bones” i ho atribueix, en bona part, als cribratges massius que Salut estava fent a gran part de la població, sobretot en centrals fruiteres, els quals “que van fer aflorar molts positius asimptomàtics”. Tot i això, Ezquerra considera que aquest volum important de proves efectuades a la zona “ha permès evitar cadenes de transmissió”.