Les comarques de Lleida entre les millor situades en l’escenari econòmic post-covid

La Diputació de Lleida presenta, dins la 150 Fira de Sant Josep de Mollerussa, un estudi sobre les competitivitats comarcals que determina que el gran potencial de la demarcació de Lleida, Pirineu i Aran se sustenta en l’elevada qualificació de la població, la disponibilitat de sòl industrial i l’existència de serveis que donen suport a l’activitat productiva

La demarcació de Lleida, Alt Pirineu i Aran destaca per ser la que té una major qualificació dels recursos humans i disposa de majors recursos per a l’educació, després de Barcelona, que la converteix en la que presenta un major seguiment dels estudis professionalitzadors per part dels joves. Aquesta circumstància, unida a la disponibilitat de sòl per a usos logístics i una elevada taxa d’emprenedoria, situen la demarcació en una posició d’avantatge per a l’escenari de la recuperació post-covid, segons l’estudi ‘La competitivitat de les comarques de la demarcació de Lleida a examen, edició 2022’, presentat per la Diputació de Lleida en el marc de la 150 Fira de Sant Josep de Mollerussa, que al matí ha inaugurat la consellera d’Economia i Hisenda, Natàlia Mas.

“Conèixer les nostres capacitats per encarar la transformació de l’economia de la demarcació sobre la base del valor afegit del nostre sistema primari és bàsic per acabar d’enfocar el nostre futur sobre l’economia verda, circular i altament digitalitzada, que és el comú denominador sobre el qual treballem des del G-10, el lobby lleidatà compost per administracions, empresa, sindicats i acadèmia que vol convertir Lleida en una terra d’oportunitats”, ha manifestat el president de la Diputació, Joan Talarn, en la presentació de l’informe.

L’estudi elaborat per David Moreno Lobera, de la consultoria Activa Prospect, presenta a partir de l’anàlisi de 50 indicadors els diferents índexs de competitivitat per comarques, amb la finalitat d’aprofundir en els aspectes que tenen a veure amb la recuperació i la transformació de les economies comarcals, així com de l’evolució de les desigualtats territorials. Un  estudi que té com a objectiu principal donar suport a la presa de decisions en l’àmbit de la planificació estratègica territorial i en el procés de decisió de localització de les empreses. En la presentació de l’estudi han participat també el vicepresident del Patronat de Promoció Econòmica i el seu director, Carles Gibert i Ramon Boixadera.

L’informe destaca el context de forta incertesa ocasionat, d’una banda, pels tres anys des de l’esclat de la crisi sanitària provocada per la covid-19 i de les contínues onades per noves variants que han introduït riscos continuats en el procés de recuperació i, de l’altre, per l’actual escenari bèl·lic fruit de la invasió d’Ucraïna per part de la Rússia de Putin que ha empitjorat la inflació que ja s’havia estat registrant durant el segon semestre de 2021, amb l’increment continuat dels preus de l’energia i les matèries primeres.

Aquest context porta a una revisió a la baixa de les perspectives de creixement i permet albirar que la sortida de la crisi serà més lenta i prolongada en el temps, tot i que en l’àmbit rural es manté l’elevat dinamisme del sector industrial manufacturer que caracteritzava el model de creixement anterior a la pandèmia i, en conseqüència, el procés de reindustrialització viscut des de 2013 es mantindria a ritmes elevats i la pandèmia hauria accelerat aquest procés.

L’altre element que incideix notablement en l’evolució de l’economia és la posada en marxa dels fons europeus Next Generation (NGEU) basats en la transformació mitjançant transicions cap a economies més sostenibles, digitals i inclusives, on les comarques lleidatanes han fixat el seu lideratge en aquests últims anys.

Segons l’informe, a les comarques de Ponent es detecta un major desenvolupament dels serveis TIC i una major cobertura poblacional de la fibra òptica respecte de les demarcacions de Girona i Tarragona, fet que podria afavorir l’emergència d’activitats més intensives en coneixement i tecnologia. La necessitat de transitar cap un nou model econòmic basat en activitats de major valor afegit també és justificada tenint en compte que el model actual porta a un empitjorament de la qualitat de l’ocupació, així la demarcació de Lleida és la que presenta una major incidència de la precarietat contractual. En contra, destaca que el bon comportament pel que fa a l’oferta de qualificacions professionals no es trasllada en una demanda productiva amb majors requeriments de qualificació, ni en un major desenvolupament d’activitats creatives. El desenvolupament de les activitats d’R+D+i, malgrat que els darrers anys registra una evolució positiva, encara requereix d’un impuls molt més notable per tal de reduir el diferencial actual.

Un altre potencial de Ponent és la capacitat de convertir en una oportunitat el seu principal handicap, la distància a les principals infraestructures de transport i logístiques del país: l’elevat desenvolupament dels serveis de transport i logístics, que s’assimilen en termes relatius al desenvolupament que registra la demarcació de Barcelona, la disponibilitat de sòl i els costos menors d’aquest factor, juntament amb l’existència de serveis de transport i logístics doten la demarcació d’un atractiu important per a les empreses amb elevats requeriments tant logístics com de sòl amb destí als mercats de l’interior i nord-oest de la península, en què aquestes activitats trobarien en la demarcació avantatges distributius importants.

Pel que fa a les comarques de l’Alt Pirineu, Aran i Solsonès, l’estudi ressalta que la seva principal palanca de competitivitat se situa en el capital humà altament qualificat i l’elevada emprenedoria de la seva població, que davant les menors oportunitats de treball assalariat els ha impulsat a emprendre i a desenvolupar la seva activitat laboral en la modalitat d’autoocupació. D’altra banda, l’elevat nombre d’empreses constituïdes i d’ocupació en activitats d’R+D+i també apunta indirectament a una elevada capacitat d’innovació i iniciativa. Tots aquests factors ajuden a fer que l’àmbit registri un desenvolupament comparativament bo de serveis intensius en coneixement i una economia força diversificada tenint en compte les limitacions que té per inserir-se en el model d’economia globalitzada intensiva en coneixement i tecnologia i les limitacions que comporta la seva localització respecte dels principals mercats i les dinàmiques metropolitanes.