La reforma del Palau de Vidre de Lleida i les seves conseqüències

La ciutat de Lleida va iniciar, ara fa dos mesos, les obres de reforma del Palau de Vidre per millorar l’eficiència energètica i l’accessibilitat de l’edifici dels Camps Elisis construït l’any 1965. El Palau de Vidre es troba al parc dels Camps Elisis i està catalogat com a edifici patrimonial pel seu valor històric i arquitectònic.

Ocupant tot l’espai del desaparegut estany d’esbarjo, el llavors enginyer municipal Josep Maria Cots Massana va construir una grandiosa estructura. L’objectiu era disposar d’un espai cobert per a la cada vegada més important Fira de Lleida. En un principi, l’edifici era obert, però temps després va ser tancat amb vidre, motiu pel qual es coneix com a Palau de Vidre. Una singular construcció d’estil brutalista que cridava l’atenció per les geometries i volums de la façana principal i posterior.

Una façana que, ara, en l’actualitat ja no té ni vidres per la reforma que s’està realitzant a l’edifici. La Paeria de Lleida va adjudicar el passat febrer a la UTE Romero Polo-Sorigué les obres de rehabilitació del Palau de Vidre, que tenen un cost de 5,8 milions d’euros i estan finançades amb una subvenció de 3 milions procedents dels Fons europeus Next Generation.  Un projecte de reforma que preveu una planta Baixa polivalent amb usos firals i esportius i una primera planta amb una sala de conferències, un espai per a entitats del barri de Cappont i una zona de cotreball. Aquests treballs s’allargaran un any i tindran un cost de 6 milions d’euros, la meitat dels quals seran finançats amb fons Next Generation amb el programa d’Impuls a la Rehabilitació dels Edificis Públics (PIREP).

Ibn Hazm, la comunitat musulmana més nombrosa de Lleida busca un lloc de culte on resar

L’inici de les obres al Palau de Vidre, durant el mes de setembre, van obligar la comunitat musulmana Ibn Hazm a buscar un espai d’oració alternatiu. La comunitat musulmana més nombrosa de Lleida ha utilitzat l’edifici durant els últims onze anys i a l’estiu ha resat provisionalment al pavelló 4 de la Fira de Lleida, després a un local del carrer Lluís Roca que la Paeria va declarar il·legal al febrer, i més tard van pregar a la canalització del riu. Actualment resen en un cobert de la Fira de Lleida. Va ser el 2012 quan van llogar la Fira el Palau de Vidre després que la Paeria tanqués la mesquita del carrer del Nord per excés d’aforament. Havia de ser un local provisional, però des d’aleshores havia funcionat de forma ininterrompuda com a oratori.

Dels 641.000 musulmans que hi ha a Catalunya –254.000 amb nacionalitat espanyola- uns 53.000 viuen a la província de Lleida. Gran nombre d’ells resideix a la capital, especialment al Centre Històric. Tot i això, a la capital de la Catalunya interior no hi ha cap mesquita digna d’aquest nom.

Amb el Palau de Vidre en obres gràcies als fons Next Generation, la comunitat musulmana de Lleida es queda sense lloc per resar. Cal recordar que dimecres passat el govern municipal va informar que traurà a licitació una finca municipal del polígon Camí els Frares per fer-hi un centre de culte amb una concessió a cinquanta anys. Ho va anunciar després que la comunitat Ibn Hazm sol·licités formalment a la Paeria la licitació d’un solar. Està valorat en 1.019.272,56 euros i la construcció del temple i les obres d’urbanització les haurà d’assumir la concessionària, que haurà d’abonar un cànon anual de 61.156,35 euros, que és el 6% del valor de la finca.

Segons publica el diari Segre, la comunitat musulmana Ibn Hazm no veu malament ubicar una mesquita al polígon industrial del Camí dels Frares, tot i que faran una consulta entre tots els seus fidels, aquest divendres, per decidir si presenten una oferta. A més, els empresaris del polígon ja s’han posicionat en contra d’ubicar aquest centre de culte en la seva zona, de la mateixa manera que s’han posicionat els diferents partits polítics de la ciutat. Ara, la comissió d’Urbanisme debatrà l’aprovació del plec de condicions per a la concessió d’ús privatiu d’aquesta parcel·la per a un període de 50 anys, que haurà de ser aprovada en tot cas pel ple municipal.