De tot el que fem en nom del medi ambient, què és el que serveix realment d’alguna cosa? Aquest és el punt de partida del llibre que acaba de publicar el professor d’Enginyeria Forestal de la Universitat de Lleida (UdL) i coordinador de la Unitat Mixta de Recerca del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya i Agrotecnio Víctor Resco de Dios, titulat ECOMITOS. Los bulos ecológicos que agravan la crisis ambiental (Plataforma Editorial, 2024).
En aquest assaig, Resco posa en entredit mesures com ara les quotes d’emissions de CO2 i els programes de reforestació per compensar-les: “Estem alterant el planeta a una escala que hi ha qui considera que hem entrat en l’Antropocè: una nova edat caracteritzada per l’omnipresent petjada humana. La nostra societat és rica en líders d’opinió, però pobre en líders de coneixement”.
“Necessitem dirigents preparats per revertir la degradació ambiental, considerant també la disminució de la pobresa i la desigualtat, però sense incórrer en el problema dels ecomites, les falses creences que estan instal·lades en l’imaginari popular sobre aspectes ecològics i ambientals”, continua l’autor. “Els líders d’opinió en matèria ambiental han distorsionat el debat, fomentant l’aparició d’ecomites i lucrant-se obscenament”, assegura.
“La majoria de les mesures que s’estan prenent dins del que globalment denominarem el Pacte Verd cauen dins de la categoria d’ecomite. Són mesures que gaudeixen de l’acceptació popular, ja que la ciutadania creu que van en la direcció correcta. Però la realitat és que enfrontar-se a la crisi global amb ecomites és com enfrontar-se a molins creient que són gegants: una aventura que no acabarà molt bé”, assegura Resco. “La Terra no es curarà amb idees, sinó amb propostes solvents”, afegeix el professor de la UdL.
El seu assaig repassa temes com ara la crisi energètica; l’ús dels plàstics i el seu reciclatge; la gestió dels boscos, la biodiversitat i els espais protegits; la superpoblació; o l’anomenat greenwashing, és a dir, les campanyes de màrqueting verd que habitualment fan grans companyies contaminants, com la que va realitzar l’any 2000 la petroliera British Petroleum (BP).
L’editorial afirma que aquesta obra divulgativa “desfà els nusos d’una teranyina creada per una inesperada coalició de conglomerats empresarials, entitats ecologistes i Governs que ha pervertit a l’opinió pública“. Amb un llenguatge entenedor i un discurs didàctic, Víctor Resco de Dios intenta oferir una visió multidisciplinària basada en el coneixement científic, insistint en el fet que “és massa el que està en joc. No podem permetre’ns fallar”.