Sergi Talamonte, regidor del grup municipal Comú de Lleida: “El Comú el formem persones de diferents sensibilitats que treballem per l’interès general i sense interessos de partit”

0
911

Ha canviat alguna cosa a La Paeria durant aquesta legislatura?

Considero que s’ha produït un canvi de dinàmiques des del primer any de mandat. No només ho diem nosaltres, sinó els propis funcionaris. En aquesta primera etapa es van posar en marxa i accelerar diversos processos com les revisions d’ordenances, de bases de subvencions, de contractacions o pròrrogues de contractes, així com la feina interna de revisió i neteja d’expedients. Al principi hi havia molta tensió, alguns regidors tractaven molt malament als funcionaris, fins al punt que vaig arribar a veure com alguns patien atacs d’ansietat davant aquesta situació. Des del primer moment vam començar a demanar informació i documentació sobre contractes, factures, a quadrar números i a fiscalitzar d’una manera salvatge. Crec que mai ningú havia mirat un paper a l’Ajuntament, i des que vam entrar nosaltres van haver de forçar la maquinària.

Per tant, valora positivament la incorporació de nous grups municipals a l’Ajuntament?

Penso que sí, perquè duem a terme una tasca de fiscalització de l’equip de govern i perquè hi ha més veus per definir quin és el futur que es planteja per Lleida, un fet que enriqueix el debat. Vaig assistir a molt plens de la legislatura passada i abans ningú deia res a l’equip de govern, el qual havia fet sempre el que els havia donat la gana. No només pel fet que tinguessin majoria absoluta, sinó perquè ningú alçava la veu. Els demés grups no plantejaven un debat seriós de fiscalització. Actualment tenim el problema que s’ha mantingut la majoria de govern gràcies a Ciutadans, els quals han demostrat que només existeixen per mantenir l’statu quo. Així ho han demostrat no només a Lleida, sinó també a Madrid, a Andalusia i a tot arreu on hi són presents, mantenint la corrupció i les mateixes dinàmiques, sense conformar el canvi que prometien.

Aquesta diversificació política s’ha traslladat en fets i canvis tant dintre del consistori com per la ciutat?

Hi ha hagut aquest moviment intern a la Paeria, però pel que fa a les polítiques no ha canviat res. Per exemple, quan parlem de grans contractes s’han prorrogat tots saltant a la següent legislatura. Un altre tema és el dels pressupostos, els quals han mantingut una continuïtat absoluta, d’igual manera que les ordenances fiscals, evitant tocar les butxaques de qui no s’ha de tocar. Per tant, considero que pel que fa a polítiques reals, les que realment afecten al dia a dia de la gent hi ha hagut pocs canvis, només de maquillatge, superficials.

Queda un any i escaig de mandat, com afronten aquest període?

Hem viscut diferents etapes al llarg d’aquest mandat. La primera, d’aprenentatge, ja que hem hagut de fer un reciclatge i formació administrativa, legislativa, de funcionament intern de l’Ajuntament que ens va portar mesos, una lliçó apresa de cara a la següent etapa. Tenim clar que la gent que hi hagi en el proper mandat haurà de formar-se, perquè volem presentar una proposta de govern i, per tant, aquestes persones hauran d’estar preparades.

Som gent que venim del carrer, un grup de persones que formem una assemblea amb l’objectiu de formar un procés de confluència entre els partits d’esquerres i dur a terme un projecte conjunt que permeti un canvi de dinàmiques, perquè veiem que la política a Lleida era inamovible. Sovint la competitivitat partidista fa que els demés grups siguin incapaços d’arribar a cap acord, i llavors és quan decidim presentar-nos com a agrupació d’electors. Som un grup de Lleida sense cap vinculació orgànica, no som sucursal de ningú i això ens atorga una llibertat important per poder introduir idees noves a l’Ajuntament.

A més d’aquest aprenentatge, cal familiaritzar-se amb el funcionament municipal i de construcció d’alternatives de dinàmiques. Hem parlat amb tots els barris, EMD, associacions de comerciants, amb l’hostaleria i amb tots els sectors vius de la ciutat, i aquests ens traslladen unes necessitats a partir de les quals comencem a fer propostes.

Com plantegen les properes eleccions de maig de 2019?

Estem en un procés de construcció de candidatura des de l’any passat, quan es proposa canviar el marc organitzatiu del Comú de Lleida i adaptar-lo per tal que sigui capaç d’assolir un procés de confluència amb altres forces. El sentit de ser del Comú de Lleida és buscar la màxima suma de forces polítiques per tenir el màxim ressò. No tenim interessos de partit i treballem en base al que considerem millor per Lleida. En aquest sentit, tenim la mà estesa a altres agrupacions i veurem com es desenvolupa la resta de mandat.

Per exemple, hem dut a terme una assemblea per posar en revisió el reglament de primàries, el qual vam posar en marxa des de la hipòtesis que ningú volia anar a les eleccions en conjunt amb cap altre grup. Ho debatrem i proposarem a les demés forces que puguin o vulguin apropar-se a un projecte comú per barallar la possibilitat de fer unes primàries conjuntes. Si anem o no a les eleccions municipals és decisió de la gent. Són ells qui ho decideixen, si donen validesa al projecte i si ens aporten més de 2000 signatures de suport, tal com vam fer al 2015. No venim a dividir el vot i si no complim aquest requisits no ens presentarem a les eleccions municipals del 2019.

No prenem les decisions per majories simples, ni per majories qualificades, sinó per consens de l’assemblea. Cap proposta tira endavant si algun dels assistents no hi està d’acord. Això ens dona força, perquè el Comú no és ideològicament uniforme, el forma gent de diverses sensibilitats. Es tracta d’una assemblea molt heterogènia que treballem per l’interès general, i aquest sovint és molt complex d’identificar.

 

S’ha han vist afectades les relacions personals entre regidors i regidores arran de la situació excepcional viscuda en els últims mesos, tant a nivell polític, social com institucional?

Això depèn del tarannà de cadascú, tot i que és molt curiós com funcionen les dinàmiques dintre l’Ajuntament. Crec que, en general, la situació política passa una mica per damunt i que ningú té una relació de confrontament per rivalitats ideològiques. Que haguem presentat denúncies contra algun personatge polític per alguna acció seva no vol dir que tinguem cap animadversió cap a la persona. Pot donar-se el cas de mantindré relacions més afables amb gent que està a les antípodes ideològiques, mentre que amb altres amb els qui suposadament coincideixes amb més coses no hi hagi manera de parlar. Tot i així, entenc que algunes forces polítiques ens consideren rivals directes al seu sector de votants i que això els hi pugui suposar algun que altre conflicte.

 

Quin seria el principal reclam que fan de cara a l’Ajuntament de Lleida?

L’Ajuntament està molt mal gestionat a tots els nivells i és totalment opac, tot i els premis que reben en temes de Transparència. Hem fet diferents propostes i deixat molt clar que hi ha una altra manera de fer les coses. El problema no és que no sàpiguen fer-ho, sinó que no volen i que s’alimenten d’interessos. Hi ha hagut tants episodis que marquen tants defectes de funcionament del consistori que costa definir quin seria el més clamorós. Han viscut molts anys molt tranquils, amb el “anar fent” com a base, i això ja no serveix. Ara som més grups fent oposició de veritat i ho han notat.

 

Referent al Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, heu manifestat que intenta aprovar-se sense el suficient consens entre els grups i agents de la ciutat

El POUM és un desastre per la ciutat perquè no s’ha fet en benefici dels interessos generals. Hi ha molts interessos econòmics, s’ha construït als despatxos amb 3 mesos i té una capacitat especulativa salvatge. Fins i tot té algunes idees que a priori semblen boniques, però quan mires el rerefons te’n adones que sempre hi ha un interès particular al darrera, de gent que ha de guanyar diners. Hi té moltes perles amagades amb la intencionalitat d’omplir segons quines butxaques.

Tampoc compta amb el consens de moltes de les forces vives de la ciutat com són els sectors agrari, comercial, industrial, restauració o veïnals. Hem parlat amb tots ells i estan esgarrifats davant aquest planejament urbanístic. Per això l’equip de govern el planteja i l’aprova inicialment a corre cuita, perquè si deixen un temps hagués començat a bullir i hagués acabat explotant l’olla.

Valoració àmbit nacional?

Personalment, m’aterra una mica la sensació d’improvisació, que realment no hi hagi un grup que digui fermament què faran i com. Caldria que el grup que tingui majoria de votació pugui dir què volen fer, que ho tenen molt clar i que ho faran de tal manera, però la realitat és que estan improvisant d’una manera que no sabem on ens portarà. En aquest àmbit ens mantenim al marge i no hem volgut recolzar cap candidatura al Parlament de Catalunya per tal de no fracturar la nostra assemblea, la qual, com et deia abans, avarca diferents sensibilitats.

FER UN COMENTARI