Sergi Talamonte: “Nosaltres, sent regidors, no sabem ni el 80% del que passa a l’Ajuntament”

Avatar photo

La ciutat de Lleida té molts conflictes oberts. És cert això?
Després de parlar amb molts sectors de la població, ens dóna la sensació que la ciutat porta molts anys amb un declivi de tirar endavant les potencialitats que té.

Molts comerciants es queixen de la poca capacitat que té l’Ajuntament per dinamitzar el comerç local i l’eix comercial, no és que no tingui capacitat, el que manca és voluntat de fer-ho.

Empresaris es queixen de les mancances. Hi ha polígons industrials, en una ciutat capital de província com és Lleida que no tenen fibra òptica. Quina capacitat d’atracció d’empreses estàs generant si els serveis bàsics que et toca no els tires endavant?

Ara mateix, hi ha certa polèmica per l’aparició del Centre Comercial als afores de la ciutat?
Tenint un eix comercial obert que és un gran centre comercial, únic i amb una enorme potencialitat i on la gent de Lleida passeja, per què vols lluitar en contra d’això i imposar un model comercial de Centre Comercial als afores? A més, aquest model de Centre Comercial està demostrant que està sortint fallit. Per què vols imposar un model que s’ha demostrat caduc i que a la llarga no funciona? A banda, amb el perill de carregar-te el que tens –l’eix Comercial– que forma part de l’essència de la ciutat.

D’altra banda, després, el comerç de barri –de proximitat– està absolutament abandonat. Vam realitzar un estudi al barri de Cappont, on vam detectar 240 locals buits només en aquest barri. Això es pot extrapolar a la resta de la ciutat. Si que està bé que hi hagi una oferta de gran “Centre Comercial”, però aquesta ha d’estar encaixada a la resta de la ciutat. La sensació que ens dóna és que no hi ha una direcció en el desenvolupament de les capacitats i potencialitats de Lleida. L’Ajuntament va fent invents fallits.

Què opineu sobre l’equip de govern de la Paeria i les seves decisions?
L’equip de govern no escolta, només ho fa a la seva gent. No posen processos per saber que vol la gent. La prova és que quan fan actuacions a barris després hi ha un moviment veïnal que s’ha d’estructurar per lluitar contra allò que l’Ajuntament vol fer. Primer, parla amb la gent i pregunta si allò els interessa o és necessari. A vegades s’han gastat millonades a diferents barris, que si s’haguessin destinat a altres coses hagués sigut millor. Però això no ho han fet mai. La gent té aquesta sensació de “per què m’he d’implicar si després fan el que volen”.

Què podeu aportar a Lleida que no puguin fer altres grups municipals?
Crec que la visió propera. La gent de Lleida, que s’estima la ciutat, vol millorar-la i treballar per ella. Podem aportar una visió de voler desenvolupar les mateixes capacitats de la ciutat en base a la participació de la gent. L’únic que tenim és la gent. És un projecte municipal de la ciutat i del seu entorn: com l’Horta, els Pagesos, etc.

Com ho feu per arribar a la gent?
Per tal d’arribar als ciutadans el que fem cada mes es convocar dues assembles (públiques i ibertes) als diferents barris de Lleida. Aquestes reunions depenen de moltes dinàmiques perquè a vegades et venen deu persones i d’altres només una. Hi ha reunions que han estat molt potents perquè s’ha presentat molta gent, com per exemple el barri de l’Escorxador. Intentem treballar per consens. Això obliga a que no hi ha uns lideratges que manin sobre d’altres. A banda, hi ha un aspecte que semblava negatiu i ha acabat sent positiu i és la censura dels mitjans de comunicació. Això ens ha obligat a fer un procés d’obertura a les xarxes socials d’una manera molt potent. A través d’elles es connecta de manera més directa i generant molt feedback.

Darrerament heu presentat una moció sobre els ajuts i les subvencions a la Cultura. Pot explicar-nos una mica més?
Vam arribar a la conclusió que aquesta ciutat funciona des de la mentalitat clientelar en tots els sentits, en l’àmbit cultural també. La moció, tot i no ser presentada de manera conjunta, va provocar un debat molt intens i va ser aprovada per unanimitat. L’Ajuntament disposa d’un milió d’euros destinats a subvencions nominatives, directament decidit a dit a qui li dóna els diners i a qui no. Hi ha moltes associacions o centres que no reben cap ajut han de presentar-se a altres pobles o ciutats.

Nosaltres hem sigut conscients que havíem de trencar aquesta dinàmica i fer un nou pla de subvencions. La mateixa moció diu que l’Ajuntament farà un anàlisi sobre això i obrirà línies subvencionadores. Però creiem que no ho faran perquè no hi ha voluntat política de fer això.

Molts grups parleu sobre la importància de la revitalització de l’Horta de Lleida. Que comportaria aquesta revitalització?
L’Horta de Lleida avui dia es troba en un menysteniment per part de l’Ajuntament. El Consistori hauria de deixar de fer coses a l’Horta perquè, per exemple, va estar cobrant l’IBI rústic i van deixar arruïnades a moltes famílies. Qual la llei permetia deixar de cobrar aquest IBI, gairebé obligava a deixar de cobrar-ho. L’Horta necessita connexions, que arribi l’aigua a tots els veïns, que hagin camins, coses bàsiques… Estan vivint al segle XVIII. Moltes línies d’actuació que fa l’Ajuntament són contradictòries i contraproduents al que necessiten els veïns de l’Horta.

Sobre la polèmica del Camp d’Esports. A quines conclusions en treieu?
Aquí hi ha hagut una il·legalitat manifesta. Una il·legalitat en base a uns interessos. La sensació que tinc és que això acabarà a jutjats. L’Ajuntament de Lleida ha fet un conveni de col·laboració amb una entitat privada amb diners públics per una obra d’equipament municipal. Es licita una obra que ningú sap com es pagarà. La Paeria ja té una situació de deute enorme i el que menys calia era aquesta situació. Cap entitat bancària va voler finançar aquest projecte i l’empresa va haver de deixar que li paguessin en terminis. Tot el procés estava malament perquè, per començar, el que oferia l’empresa ja no complia les condicions sobre el canvi de gespa.

Un dels vostres eixos d’actuació és la transparència. Què ens podeu explicar sobre això?
La transparència pròpia de l’administració. Aquesta ha de donar a conèixer als ciutadans en què es gasta els diners. Tot el que és la contractació pública hauria d’estar penjat a la pàgina web. Això serveix per a què les empreses que volen contractar l’Ajuntament de Lleida sàpiguen el que s’ha fet i el que es farà. Transparència per permetre que la ciutadania pugui fer coses, en aquest cas concret el de contractació. Si la gent no sap, no pot decidir ni actuar. Nosaltres sent regidors no sabem ni el 80% del que passa l’Ajuntament de Lleida.

INGRID PINO

Total
0
Shares
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Notícia anterior

S’inauguren els V World Sports Games, l’edició en què Tortosa prendrà el relleu a Riga

Notícia següent

Tres detinguts d’un grup criminal especialitzat en robatoris amb força al Camp de Tarragona

Notícies relacionades