Postureig de Lleida: “Hi ha administracions que no són conscients que tenen un aliat i no ho utilitzen per raons estranyes”

Avatar photo

Per a moltes persones, el Sr. Postu no necessita presentació, però com es descriu a ell mateix?

De manera concisa, el Sr. Postu és una persona que des de l’anonimat intenta millorar l’entorn. Es dedica principalment a fer humor sobre Lleida i les Terres de Ponent, a promoure i difondre accions solidaries col·laborant amb diferents entitats i parlar de les coses bones que tenim a Lleida, que en són moltes.

Per tant, l’humor, la solidaritat i el famós “#Lleidatanament” són les bases sobre les que neix Postureig de Lleida fa ja 5 anys

Exactament, intentar fer riure, que la gent estigui millor i promoure el que tenim a Lleida. Són moltes les coses bones que tenim aquí a Ponent i cal que la gent entengui que hem de parlar i presumir-ne d’elles. En aquest sentit, crec que poc a poc ha anat canviant la concepció que tenia la gent, perquè els comentaris que li arribaven al començar ja fa 5 anys eren molt negatius, mentre que ara són cada cop més positius. En aquest sentit he adoctrinat una mica, sempre amb l’objectiu d’estimar-nos una mica més entre nosaltres i a la nostra terra. Fa un temps es va posar molt de moda el terme del “Leridanismo”, un moviment polític per descatalanitzar la zona de Lleida i crec que això va fer mal, provocant diferències entre la gent, sobretot enfrontant-los pel fet de si eren de poble o de ciutat. Aquesta visió també ha canviat més enllà de la província de Lleida i s’ha aconseguit que alguns trets característics que abans eren motiu de burla, ara ho són d’elogi, i fins i tot d’enveja.

Per què una disfressa d’Spiderman amb el barret i les ulleres de l’Aplec del Caragol?

A mi Spiderman sempre m’ha encantat, perquè és un superheroi que es manté en el seu entorn, concretament al seu barri de Queens, a Nova York, i que no es dedica a lluitar contra els grans problemes universals. M’agrada perquè és molt proper, té la seva feina, conflictes amb la seva tieta, amb la seva novia i ho compagina amb la lluita contra els problemes que té la ciutat. No és un multimilionari, ni un alien o un déu, sinó un noi molt natural a qui li ve un poder sobrevingut i és algú amb qui ens hi podríem identificar fàcilment. Molta gent em pregunta si se’m fa pesat anar disfressat, perquè em fa patir bastanta calor a l’estiu, de nit les ulleres em fan veure encara més fosc i a l’hivern em fa embafar-les. Agraeixo la preocupació, però no, ja no se’m fa pesat perquè m’hi he acostumat.

Al Sr. Postu li agrada parlar d’ell en tercera persona. Pretén així restar protagonisme al personatge i atribuir-ne a les pròpies accions solidaries que du a terme?

Certament, m’agrada despersonalitzar i veure des de fora què està fent una persona disfressada que intenta ajudar els demés. Tampoc es tracta d’una personalitat dissociativa, sinó que el fet de parlar en tercera persona permet fer d’observador, mantenir els peus a terra i que ni els elogis o les crítiques no t’afectin tant. Per exemple, aquest Nadal hem pogut recaptar uns 25.000 euros per diferents causes, i sempre dic que és de Postureig de Lleida com a moviment, no del Sr. Postu com a particular. Com a individu, no pretén endur-se el mèrit de res i ha tingut la gran sort, sense buscar-ho massa, rebre el suport de la gent. Alguns m’han demanat fer la xapa “I Love Postu”, una intenció molt bonica i que de debò aprecio molt. Fent una mica de conya, a vegades em passa que quan algun conegut o coneguda em saluda pel carrer, tinc el dubte de si venen a parlar amb el Sr. Postu o amb el noi de darrera la màscara.

Són moltes les campanyes solidaries destinades a diverses associacions, com les Postu Xapes, de les quals ja compta amb més de 15. Enguany en tindrem de noves?

Ja són 18 models de xapes que ajuden a més de 15 associacions i la idea és que aquest any 2018 hi hagin com a mínim tres més. Encara no tinc clars els noms, però puc confirmar que en tindrem per l’associació de Salut Mental Ponent, que treballa amb diferents entitats arreu del territori, per als refugiats, dels quals existeixen diferents causes dintre del mateix conflicte en que es troben aquestes persones, i la xapa contra la violència de gènere. Aquesta última és una causa que fa molt temps que la gent demana i que feia especial il·lusió. Aquestes noves xapes es situen més en l’àmbit social i no tant en el de la salut com les que hem fet fins ara. La intenció és seguir fent-ne per les causes que calgui, però aquestes tres de les que parlem tenen un punt de lluita contra estigmes, d’inserció, de normalització i d’igualtat.

El Sr. Postu està en contacte amb moltes associacions i, encara que en un futur immediat no faci una xapa per la causa, ajuda amb el que calgui. Per exemple, fent de presentador, assistint a actes, fent difusió o donant el suport que calgui en qualsevol aspecte que es precisi. La realitat és que hi ha massa coses per arreglar al món, però la idea és treballar el màxim possible i sempre dintre l’àmbit de les entitats locals de Ponent.

És possible que tant els seus seguidors com la societat en general coneguin més al Sr. Postu per la seva vessant humorística que per la solidaria?

Li sap greu, però és realment així. Entén que la gent compra Postureig Lleida per el vídeo divertit de l’”Antonio i la Pepita” o del Pagès Cremat, però són un ganxo per portar-los al terreny solidari. No pot deixar de banda aquesta part humorística, perquè és una de les tres potes de les parlàvem abans. Si el Sr. Postu fes incidència només en una i deixés de banda les demés no funcionaria. Evidentment li sap greu que el post divertit tingui moltíssims més abast, més “likes” i més comparticions que les publicacions solidaries, tot i que mai deixarà d’agrair aquest volum d’interacció. La part solidaria és la que més li satisfà i tindria ganes que funcionés millor, però tampoc pot deixar de fer publicacions en clau d’humor.

Des de la seva experiència, seria aquest ell fet el que més li molesta?

Possiblement aquest sigui un dels fets que més greu li sap, però hi ha altres coses que no li agraden. Per exemple, se sent molt molest quan el jutgen per una de les tres potes i el critiquen, per exemple, afirmant que només parla de tractors i no miren tota la tasca que realitza en conjunt. Tot i així està molt content i no es pot queixar perquè, en general, la gent és molt agraïda i propera.

La popularitat acostumar a anar acompanyada de crítiques i detractors, “haters”. La balança es decanta més cap a les lloances o més aviat al contrari?

En aquests últims mesos tant delicats políticament parlant, han sorgit molts “haters” i “trolls”, però es veia clar d’on provenien. També molts dels crítics que tenia abans ara estan més tranquils i han comprés que el Senyor Postu té un rerefons reivindicatiu i social. No només fa bromes, “memes”, vídeos i acudits, sinó que es mulla quan hi ha alguna injustícia. Li agrada pensar que la gent nota que no és fals, que quan realment fa “postureig” és per un motiu major. És clar que es fa una foto “selfie” fent una canya o en algun lloc concret, però de ben segur aquestes seran en un vermut solidari o en algun acte benèfic. És metahumor, se’n riu i fa el mateix del que es queixa, del “postureig”, és important que la gent en sigui conscient.

Una de les altres parts positives és que alimenta la creativitat d’altra gent. No li agrada que el copiïn, però s’alegra molt quan veu algú que intentar innovar per la seva pròpia part, amb elements característics de Lleida, o l’escriuen per fer col·laborar en algun acte. És molt gratificant que hi hagi gent que també vulgui ajudar i tirar endavant diferents iniciatives solidaries.

La societat lleidatana està prou conscienciada de la necessitat de tirar endavant iniciatives solidaries? Es troba suficientment recolzat per les institucions?

Fins que un no està disposat a mullar-se, a veure i a conèixer tot aquest món és possible que no se’n adoni que existeixen. Des de Postureig de Lleida s’intenta que, tot i els problemes personals de cadascú, les persones siguin conscients que també hi ha causes importants a les que dedicar-hi dos minuts del seu temps. Considero que en l’àmbit local es fa moltíssima feina, sobretot a peu de carrer. Des de la seva experiència, com a individu, el fet d’haver pogut recaptar gairebé 100.00 euros en total per diferents causes significa que la gent sí es mulla. En conjunt, veure que tantes persones s’hagin pujat al carro i hagin fet possible arribar fins aquí és una passada.

Per part de les administracions considera que sí cal més predisposició, tot i que les associacions o entitats podran queixar-se molt més que ell. El Sr. Postu té més llibertat pel fet de no estar lligat a cap institució, però creu que algunes administracions podrien aprofitar el filó de manera que les afectés positivament i no ho han fet per motius estrany. Potser perquè no tenen la mateixa ideologia, perquè no els interessa relacionar-se amb segons què, o, posats a malpensar, per no donar massa força a aquest ens que no podrien controlar. Fa molta conya amb el tema de ser un “influencer”, però al considerar-lo com a tal, algunes institucions poden arribar a pensar que “li estem donant molta força a algú que no sabem per on sortirà”. En aquest sentit li dol, perquè separa moltíssim la part solidaria o de promoció de Lleida de la ideològica. També ha vist diferències amb els mitjans de comunicació des de que va començar, amb pujades i baixades. A vegades remarquen com a viral algun vídeo a Lleida i veus que té la meitat d’abast que qualsevol que es fa des de Postureig Lleida i et pares a pensar si realment hi ha alguna intenció darrera.

Hi ha administracions que no són conscients que tenen un aliat i no ho utilitzen. El Sr. Postu no vull cobrar per fer el que fa, però caldria posar-hi més facilitats a l’hora d’engegar qualsevol iniciativa benèfica. Per exemple, fa un parell d’anys es va fer la Postu Holi i es van recaptar uns 1.000 euros per Open Arms, una associació que treballa moltíssim per ajudar als refugiats, i és estrany que l’any passat no es tornés a fer. Aquesta era un activitat beneficiosa per tothom, muntada per a la canalla, als quals no se’ls organitza gaires activitats, i controlat pels pares, sense cap mena d’inconvenient. Després potser podria veure que se li dóna permís a algú que ho farà per el seu compte per embutxacar-se els diners.

Als inicis, el seu posicionament polític es mostrava de forma subtil. Què ha canviat?

El posicionament és el mateix que hi té ara, però sense voler, tal i com li hi ha passat a tothom, acaba sent víctima de l’actualitat, monopolitzada per un mateix tema en els darrers mesos. Encenies la tele i tot anava del mateix, de manera que, sense voler, tots els acudits, “memes” i altres publicacions en clau d’humor que se li acut al Sr. Postu acaben tenint relació amb l’actualitat. Ell fa humor sobre l’actualitat, i la realitat és que en els últims mesos, aquesta ha estat protagonitzada per el tema de la independència de Catalunya. Li sap greu perquè no vol que ningú es senti incòmode a la seva pàgina, i és possible que molta gent li hagi resultat molest. Tot i així, considera que en aquell moment era necessari posicionar-se com a Sr. Postu, tal i com ha fet tothom. Cal remarcar també que la vessant ideològica no interfereix per a res amb la part solidaria. Les xapes, per exemple, no serveixen per a res ideològic.

Seria el Sr. Postu un bon alcalde per a la ciutat de Lleida?

En algunes ocasions ha dit de presentar-se a les eleccions, més en broma que res, però veu com estan les coses i sovint es planteja fer-hi alguna cosa al respecte. No parla de posar-se en política, però potser sí muntar una associació solidaria amb cara i ulls. A més, entrar a política suposaria formar part d’un joc que no li agrada gens. Fa molta conya, però és molt jove i mai se sap què pot passar. De fet, en alguns pobles presenten al Sr. Postu com a futur alcalde de Lleida i la gent aplaudeix com si hi optés realment, però realment forma part de la broma.

Està satisfet de les fites aconseguides fins al moment per Postureig Lleida? Quines hi queden pendents?

Hi està més que satisfet! El conjunt global és brutal, considerant que això va començar com una broma i ha acabat evolucionant fins el que és ara. Tota la gent a la que ha pogut ajudar, amb diferents les causes i la gent que ha conegut. Està segur que si parléssim amb el Sr. Postu de fa 5 anys mai no s’hauria imaginat tot el que ha aconseguit ni tot el que ha arribat a conèixer sobre Lleida, de la gent que hi treballa i de les coses que hi passen. Als inicis, la voluntat era transmetre la idea que a Ponent hi tenim coses genials, i ara ja pot dir-ho confiat i amb total certesa. També hi ha hagut moments en que ho ha passat molt malament, arribant a casa rebentat després d’estar tot el dia en diferents actes, essent jutjat sense que el coneguin o en ocasions deixant de banda els plans amb amics o familiars, quelcom que imagino li passa una mica a tothom qui fa algun voluntariat. Però vaja, en definitiva, el resultat era inimaginable. Només me’n penedeixo de no haver començat abans.

Total
0
Shares
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Notícia anterior

Els veïns ebrencs que reclamen la gratuïtat de l’AP-7 portaran la seva reivindicació a les Corts

Notícia següent

La llibertat d’expressió portagonitza el cartell del Carnaval 2018 de Reus

Notícies relacionades