Tot i ser una cara coneguda a la política catalana i lleidatana, feia un temps que estava apartat de la vida política. Per què decideix tornar-hi i encapçalar la llista d’ERC-Avancem a l’alcaldia de Lleida?
Quan tenia 29 anys vaig ser diputat del Parlament de Catalunya durant 8 anys. Després, i també durant 8 anys, vaig estar en els dos governs tripartits. En el 2011, vaig tornar a la meva feina habitual que és ser professor de la Universitat de Lleida. Per això, no pensava que hagués de tornar a assolir responsabilitats; però que em trobi dintre de la política una altra vegada és d’un cúmul de coses com l’1 d’octubre de 2017 o l’empresonament d’Oriol Junqueras i altres polítics catalans. En aquestes circumstàncies, faig una altra vegada el pas i torno a la política per assolir el que jo crec que serà una darrera i limitada responsabilitat política.
En aquest 2018 hi ha hagut canvi d’alcaldia, en què ha notat la marxa d’Àngel Rosa i l’entrada de Fèlix Larrosa?
No conec en profunditat a Fèlix Larrosa, però sí que conec una mica més a Àngel Ros. El que sí que puc dir és que, estratègicament, al candidat actual del Partit Socialista li convé fer la impressió que mai havia estat a la Paeria i ha caigut del cel. Però els lleidatans no oblidaran fàcilment que fa 7 anys que Larrosa és a la Paeria i que sempre ha ocupat llocs de molta responsabilitat. En les grans decisions i en els grans silencis, com el de l’1 d’octubre de 2017, mai s’ha sentit la veu discrepant de Fèlix Larrosa. Llavors la suposada gran diferència entre els dos, a la pràctica és una mica menor.
Creu que la situació política actual, amb gent a la presó i a l’exili, li pot donar més vots?
Plantejat així em fa una certa angúnia perquè, realment, es tracta d’una situació dramàtica per a les persones i per a les famílies. El que sí que crec és que el que haurien de ser unes eleccions en clau de ciutat; inevitablement, es veuran tenyides per aquesta dimensió nacional. Però això no ho interpreto com una oportunitat per a Esquerra Republicana, sinó com una situació dura o un càstig perquè està repercutint a tot el nostre país.
Parlem ara en clau de ciutat, un dels projectes de Lleida és la construcció de les Torre Salses, com veu vostè aquest projecte?
Actualment, no tinc gaire informació sobre aquest tema i el que faig és sumar diverses circumstàncies que conec. La meva impressió és d’una opacitat important d’alguns dels projectes emblemàtics de la Paeria. Fa poc va aparèixer un informe de la Sindicatura de Comptes de Catalunya per la manera com l’Ajuntament de Lleida externalitza determinats projectes, com pot ser la caserna de la Guàrdia Urbana. L’únic que puc dir sobre això és que si accedim al govern de la Paeria, el primer que farem serà una auditoria en profunditat perquè la magnitud real (financera i comercial) del consistori municipal és un misteri. Personalment, sense saber amb exactitud quines són les circumstàncies, poca cosa puc anticipar més enllà d’aquesta impressió d’opacitat i manca de transparència. Però, moltes vegades, hi ha una hipotètica transparència formal, però en la pràctica és molt difícil saber quina és l’autèntica situació econòmica de la Paeria.
El model de comerç a Lleida que es planteja, creu que podria entrar en conflicte amb el comerç tradicional del centre de la ciutat?
Sí, jo crec que un projecte com el Pla de l’Estació pot ser positiu pel conjunt del sistema comercial de la ciutat perquè pot contribuir a revitalitzar una part del centre de la ciutat. Però si al Pla li volen afegir les Torre Salses i un parell d’espais més, crec que això suposa obrir la porta a l’extermini del qual queda de comerç petit i mitjà a Lleida. N’hi ha prou de passejar-se en la ciutat de Lleida per adonar-se que hi ha carrers on el comerç ha desaparegut. Quan els negocis a peu de carrer desapareixen, vol dir que hi ha foscor i inseguretat; la trama convencional cau. Jo crec que si es promouen al mateix temps les quatre o cinc grans àrees que sembla que defensa el Partit Socialista, serà la sentència de mort pel qual queda de comerç autònom.
Anomenava la paraula inseguretat, diria que Lleida és una ciutat insegura?
Crec que la inseguretat sempre és una qüestió molt relativa en temes objectius. Personalment, opino que Lleida no és una ciutat insegura i que els lleidatans la consideren una localitat tranquil·la. Però sí que és cert que hi ha algunes zones que es troben en una situació relativament crítica per falta de cossos de seguretat; a Lleida li fan falta més guàrdies urbans, més mossos d’esquadra i més bombers. Encara que crec que Lleida és una ciutat raonablement segura.
Les eleccions municipals són properes, quins seran els pilars bàsics del seu partit a Lleida?
Nosaltres estem treballant un programa electoral a través d’una marató d’idees, on combinem els temes amb la presència física en els barris. Nosaltres sempre parlem de tornar les persones al centre de les decisions perquè aquestes no es poden perdre a través d’uns determinats interessos. Des d’ERC, intentem col·locar les persones al centre per reforçar les condicions de ciutat saludable, connectada, solidària i educadora. Això ho haurem de precisar temàticament i territorialment en un programa detallat per poder presentar a les eleccions un equip coherent i honest.
Esteu realitzant xerrades pels barris, què és el que reben de la ciutadania?
Estem fent trobades i combinem l’anada a un barri amb l’anàlisi d’una temàtica concreta. Sempre portem a algú que explica una mica la situació d’aquest tema a Lleida i després els veïns que volen assistir-hi, plantegen els seus problemes. Un dels últims que se’ns van plantejar va ser la situació dels lavabos del CEIP Frederic Godàs. La ciutat hauria de tenir una capacitat més ràpida a l’hora de resoldre les coses bàsiques perquè funcionessin raonablement a tot arreu, que ara no és així. Entenc que no és una cosa senzilla, però aquest hauria de ser l’objectiu d’un ajuntament.
Per acabar, en cas que guanyéssiu les eleccions i no aconseguíssiu majoria absoluta, amb quins partits estaríeu disposat a pactar?
Jo crec que el temps de les majories absolutes s’ha acabat. Nosaltres aspirem a ser la força més votada i el nostre compromís està a construir o ajudar a construir una majoria pel canvi a Lleida. Aquí és evident que hi ha una ínia (traçada pel PSC, PP i Ciutadans) en donar suport a l’aplicació del 155 o amenaçant per tornar-lo a implantar. Per tant, l’espai en el qual nosaltres podem dialogar i entendre’ns millor és l’espai republicà, que actualment inclou el PDeCAT, la Crida-CUP i els comuns. Crec que intentaríem articular una majoria pel canvi amb aquestes forces d’entrada.
