Quan s’inicia la vostra activitat com a associació?
La nostra associació és un compromís dels veïns de fa més de 60 anys i que es va legalitzar a nivell d’estatuts farà ja 31 anys, amb l’arribada de la democràcia.
Quin és l’objectiu prioritari de l’associació?
Les nostres aspiracions són la defensa del nostre territori, dels nostres veïns i ajudar-nos amb el que puguem. La nostra zona comença al camí de Boixadors, on hi tenim diferents urbanitzacions residencials. En comparació amb altres grans barris de Lleida és una zona de veïns petita, amb uns 1200 habitants repartits en 1300 hectàrees.
Troba necessari més intervenció dintre l’Horta de Lleida?
Efectivament, crec que l’Ajuntament fa uns anys que s’ho deixat una mica de la mà. No ha assignat pressupostos grans per gaires millores d’infraestructures de l’Horta. Normalment demanem que arreglin els camins, però hi ha més coses a fer, com ara millorar la senyalització o els vials. Fem molt d’incís a l’Ajuntament sobre totes aquestes qüestions perquè a aquest nivell hi ha moltes mancances i hem d’insistir molt. Hi ha moltes intervencions necessàries que no s’arriben a fer. Entenem que el pressupost per l’Horta és el que és i que des de l’Ajuntament fan el que poden però tampoc és un quantitat molt abundant. En altres èpoques eren pressupostos més importants, quan es van asfaltar gran part dels camins, mentre que ara les tasques es limiten al seu manteniment.
El seu projecte, “Seguretat al camí de l’Albí”, va quedar en 2a posició en els pressupostos participatius de Lleida.
Ens vam implicar molt amb un projecte senzill com és la instal·lació d’un semàfor a la cruïlla camí de l’Albí amb la N-240. Hem aconseguit la segona posició i estem a l’espera que no es gastin tots els diners amb el primer premi i puguin fer aquesta actuació nostra. Urgeix perquè quan els col·legis comencen a funcionar hi ha trànsit continu i és perillós sense senyalització. És una qüestió difícil ja que l’obra del primer premi és prioritària i en som conscients. La nostra petició s’ha fet ja fa més de 30 anys i així hi consta al registre de l’Ajuntament. L’augment del trànsit a la N-240 dificulta cada cop és més l’accés a aquesta carretera des del camí de l’Albí. No és un camí d’importància menor, ja que el conformen 5 quilòmetres situats entre el terme municipal de Lleida i el d’Alpicat, on hi viu gent que s’ha de desplaçar per anar a treballar.
En termes de mobilitat són pertinents millores i intervencions a la zona?
És clar, sempre és millorable. Tenim la partida Boixadors i demés camins que cap d’ells superen els 3 metres d’amplada. Un fet que només permet transitar a un vehicle alhora. Entenem que seria una intervenció de major dificultat i no demanaríem tant. Senzillament volem que els que els camins que tenim estiguin amb bon estat, ben senyalitzats i els vorals sense branques.
En els últims anys la zona ha experimentat un increment de l’activitat comercial. Com ho valoren els veïns?
Molt bé, la veritat. Crec que aquesta sèrie de serveis sumen per a la nostra zona i aporta més activitat. Fins i tot col·laborem amb els comerciants, gràcies a la qual vam aconseguir que posessin senyalització semafòrica ja farà un any. Els estem realment agraïts.
Considera que l’Ajuntament s’interessa per les problemàtiques i les intervencions necessàries al territori?
S’interessa quan hi ha moltes peticions, sinó està bastant quiet. Hem de reconèixer que ha de sentir propostes constantment de moltes associacions i llavors és quan actuen. Per part nostra considerem prioritari la senyalització del camí de l’Albi. Hem arribat a plantejar-nos pagar-ho nosaltres mateixos, els veïns, però és una obra que val uns diners. Insistirem el que calgui perquè ho faci l’Ajuntament, perquè entenc que paguem uns impostos per obtenir uns serveis. A dia d’avui és impensable que hi hagi un camí principal de l’Horta amb el que no es pugui accedir a la carretera.
Se senten recolzats per l’Ajuntament a l’hora de proposar i reclamar millores al barri?
No ens té abandonats, però el pressupost que assigna cada any és mínim per al manteniment i noves infraestructures. No ens deixen de banda però no ens sentim del tot recolzats. També he de dir que en aquest últims 2 anys a nivell d’Horta hi hagut molta innovació, com el Congrés de l’Horta el passat mes de maig, o la contractació d’una persona que serveixi un enllaç entre la gent de l’Horta i l’Ajuntament que ja està en actiu.
Un intermediari entre els veïns i el govern municipal?
Exacte, a petició de fa molts anys de la gent de l’Horta. Un “alguacil” que en diem, com un guarda de l’Horta. No és un policia, però desenvolupa tasques d’ajuda, de vigilància i d’avís davant qualsevol incidència. Un dels motius que han portat a la contractació és que a Horta tenim 600 hectàrees de terrenys abandonats que, a part de no ser productius, tenen risc d’incendi. En aquest sentit des de l’Associació hem participat amb una nova llei de territori de la Generalitat que obligarà a que aquestes finques es mantinguin netes, es venguin o s’arrendin.
Els hi comporta problemes l’abandonament d’aquestes hectàrees?
Alguns s’utilitzen com abocadors. Ens hi hem trobat de tot: restes d’obres, branques de la poda, electrodomèstics, bicicletes o neumàtics. A més, hem tingut algun incendi provocat prop d’alguns contenidors que per sort no han anat a gaire. A nivell de seguretat també hem patit alguns robatoris. En algunes zones hem provat d’instal·lar-hi càmeres, però acostumen a acabar malmeses.
Considera que cal incrementar la vigilància a tota la zona?
Doncs sí. En aquest sentit hem reclamat a l’Ajuntament més vigilància a tots els nivells. A banda, fa uns mesos vam tenir una reunió amb els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana. A partir de llavors fan controls periòdics. Alguna cosa hem guanyat. Veurem també si amb aquest guarda podem canviar la situació, tot i que de moment no hi veiem cap millora.
Podríem dir que la urgència més immediata és la vigilància.
En general és la seguretat a l’Horta. Seguretat en tots els aspectes, sobretot per tal d’evitar que la gent faci servir la zona de l’Horta com si fos l’abocador de la ciutat.
Miquel de Santiago Bayona
