La Diputació de Lleida s’implica activament en la celebració del Centenari Jaume Magre

La Diputació de Lleida, a través de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI), s’implicarà activament en la celebració del Centenari Jaume Magre amb la participació i organització de diferents dels esdeveniments amb els quals es commemora al llarg del 2024 el centenari del naixement de qui va ser activista cultural i promotor d’iniciatives com l’Alliance Française i la Petite Galerie, entre d’altres.  

El compromís de formar part del Centenari Jaume Magre l’han expressat aquest matí el president de la Diputació, Joan Talarn, i la vicepresidenta de l’IEI, Estefania Rufach, en la reunió mantinguda amb el comissari del Centenari, el periodista i escriptor Juan Cal. L’1 de febrer es presentarà el calendari d’accions previstes.

El president Joan Talarn ha remarcat que “el llegat de Jaume Magre va transcendir la seva època i reivindicar la seva memòria ha de servir per a que les generacions actuals avaluïn com donar continuïtat i potenciar la nostra identitat cultural, que és allò a que es van dedicar aquelles persones que van fer front les cotilles que va imposar la dictadura”.

Jaume Magre, nascut el 12 d’agost de 1924 a Cervera i exiliat amb la seva família després de la Guerra Civil, va dirigir una secció de l’Institut Francès de Barcelona a Cervera, en tornar l’any 1944. Del 1955 al 1980 dirigí l’Aliança Francesa de Lleida des de la qual participà en diverses iniciatives de resistència cultural al franquisme, com la Petite Galerie (1968-1976). Aquesta galeria d’art alternatiu a la ciutat de Lleida, l’any 1971, va organitzar l’exposició conjunta de Joan Brossa, Guillem Viladot i Josep Iglesias del Marquet, considerada com el tret de sortida de la poesia visual catalana.

Recuperada la democràcia, Magre va ser el primer regidor de Cultura de la Paeria de Lleida un cop restablerts els ajuntaments democràtics el 1979, des d’on va promoure la creació de l’Escola Municipal de Belles Arts i l’Aula de Teatre, va crear els Premis Josep Vallverdú i va repensar bona part de l’activitat cultural de la ciutat.