Carles Gibert, Diputació de Lleida: “Més enllà de la Fira de l’Oli de les Borges Blanques”

Entenc l’agricultura com la gestió sostenible del medi ambient. I això, a les Garrigues fa centenars, per no dir milers d’anys, que ho venim fent.

Ara però ens enfrontem a nous reptes; set mesos abans que finalitzi ja hem esgotat tots els recursos naturals que tenim per tot l’any. Cap al mes de maig ja hem saturat el planeta de gasos d’efecte hivernacle i de la seva capacitat d’absorció de residus i de regeneració. “La història és un sistema d’alerta primerenca” deia Norman Cousins. Així com feien els nostres padrins, hem de reciclar, gestionar millor els propis recursos naturals i estalviar energia. El porta a porta, la gestió de boscos i purins i les comunitats energètiques locals en son les eines. Una economia sostenible i alternativa al model capitalista i al predomini dels mercats financers, deia Cristian Felber ja al 2008, quan predicava sobre l’economia del bé comú.

Al 2015, les Nacions Unides marcaven els 17 ODS pel 2030 i la UE dóna a Espanya 70.000M€ aquests tres anys, més del que ha posat sumant tots els anys en que hi pertanyem, per a transformar aquesta economia mitjançant la digitalització i la bioeconomia circular per a descarbonitzar-nos. Perfecte, no tan sols subsidis a la pagesia, calen aquest ajuts per transformar el món rural. No n´hi ha d’altra que tancar l’aixeta a l’èxode juvenil i repoblar d’urbanites i immigrants del tercer món, aquests territoris respecte a la gran metròpoli, ofegada en la precarietat i els impostos climàtics.

La digitalització de l’agricultura 4.0 mitjançant fibra òptica i 5G permetran tant fer un balanç de resultats de les nostres finques com l’accés al bigdata i a l’IOT, previsió clima, estalvi d’aigua, control i assegurança de la producció,… a temps real i a punta de dits. Els nous cultius han de ser ecològics, sostenibles i de proximitat, això vol dir que s’hauran de vendre més cars a la botiga? Doncs sí, els nostres productes i l’oli en particular son la base d’una dieta  equilibrada, font de salut i qualitat de vida. Quan val la salut? I ho sabem ara més que mai doncs la COVID-19 és una de les moltes malalties que ens portaran l’irreversible crisi climàtica.

Cal començar doncs per transformar l’agroindústria, també a nivell polític. La nova conselleria d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural n’és un clar exemple. Lligar el clima amb l’agricultura és un model que a les Garrigues coneixem per herència. I particularment volem veure en la fira de l’Oli d’Oliva Verge Extra de les Borges Blanques la primera fira en clau transformadora.

Hi havia art en el packaging i excel·lència en els sucs d’OOVE i en format virtual i presencial. El tret de sortida d’una nova realitat post COVID, una nova economia verda i digital, cooperativa i rural. D’un sector, el de les PIMEs i cooperatives de l’oli que, segons PRODECA, augmenta en exportacions (més de 2.000 M€ del 2015 al 2019). I, que em perdonin els del vi, però no s’ha vist tant afectat pel tancament de la restauració. La pregunta que aquí ens fem es: s’imposarà la salut a la nostàlgia i cert romanticisme? Sigui com sigui la tradició, la cultura i el paisatge caldrà preservar-los segur.

Salut!

Carles Gibert i Bernaus
Diputat de Transformació Econòmica de la Diputació de Lleida