Olga Arnau: “Volem que Vilanova sigui una ciutat amable on viure”

Entrevista amb l'alcaldessa de Vilanova i la Geltrú

Olga Arnau, alcaldessa de Vilanova i la Geltrú. CEDIDA

En pocs mesos s’arribarà a l’equador del mandat. Quina valoració en fa de com ha anat, més enllà de la covid-19?

Recentment hem estat actualitzant els indicadors del PAM per veure com portàvem el seguiment, ja que està sent un mandat molt accidentat. Hem hagut de veure que serà possible fer i que no de tot el que prevèiem. Quan vam fer l’acord de govern teníem uns 288 punts, dels quals se n’han assolit el 55%. Ara hem actualitzat i seguirem actualitzant al voltant de 150 punts del PAM perquè és el que ens fa visible la tasca que tirem endavant, més tota en la que ens hem d’adaptar.

L’eina principal que podem tenir per tirar endavant accions són els recursos econòmics i si aquests els hem d’estar modificant contínuament per atendre les necessitats del dia a dia, et fa preveure que molts d’aquests punts que no s’han iniciat a vegades difícilment es podran iniciar. De moment en tenim un en el qual hi haurà una dificultat afegida en el que podíem preveure, però seguim a l’espera del fons de rescat estatal que tant reclamem i que ens podrà donar un aire per assolir el 100% dels compromisos que teníem amb els veïns i veïnes.

Quin impacte ha tingut la covid-19 al municipi?

Ha afectat com a la resta de territoris, però a Vilanova pel fet de ser un municipi en el qual els recursos ja eren escassos i no hi havia romanents, el punt de sortida no és el mateix que el d’altres municipis que si tenien estalvis. Vilanova des de molts anys enrere venia amb un pla econòmic establert i un sanejament amb una impossibilitat de finançament i de buscar recursos. En tancar els pressupostos cada any, teníem l’obligació de reduir deute perquè l’Ajuntament estava percentualment massa endeutat respecte al seu pressupost.

Ara, un cop ha sortit la norma europea que permet flexibilitzar i fer ús dels romanents, ens hem trobat que no en teníem perquè l’havíem utilitzat per anar reduint un endeutament que quan vaig entrar era de 115 milions d’euros i que actualment és de 68 milions. Aquesta diferència són resultats positius dels darrers anys que potser ara tindríem en un banc i els podríem anar utilitzant per necessitats reals del municipi, però no és així perquè hem anat reduint deute cada any. Tenim un superàvit del 2019 que hem pogut anar utilitzant en els percentatges inicials que van dir, però com que seguim amb el pla de sanejament, hem d’estar pendents de com tancarem el darrer exercici per veure la quantitat que quedarà disponible per aquest 2021.

Hem de continuar demanant que aquestes normes vagin més enllà del 2022 per sortir de l’afectació real de la covid-19. Ja hi havia moltes famílies dins de la vulnerabilitat, moltes empreses en un punt mort que no sabíem si continuarien i aquesta precarietat s’ha agreujat moltíssim. S’han ampliat les famílies que han entrat al llindar de vulnerabilitat i les empreses destrueixen llocs de treball perquè quan s’acabin els ERTO difícilment podran mantenir la seva subsistència.

Des de l’Ajuntament quines ajudes socials i econòmiques s’han impulsat per pal·liar els efectes de la pandèmia?

En el primer pla de xoc és en el que vam revertir tots els recursos possibles i modificar totes les partides necessàries per poder dotar de capacitat econòmica a les accions socials que s’havien de fer en ajuts directes a les famílies en habitatge, accés a l’alimentació, a la dependència i en totes les modificacions en educació que s’ha hagut d’anar fent per adaptar-se. A més, a la banda econòmica es va haver de deixar de fer els ingressos previstos, aturant-los completament i després fent excepcions calculant el temps de les aturades de l’activitat comercial, i donar línies d’ajuts a les persones perquè tinguin una mínima capacitat econòmica per intentar pal·liar els efectes en una activitat econòmica que s’ha vist molt perjudicada.

Fa uns pocs dies es van aprovar els pressupostos del 2021. Que en destacaria?

M’agradaria destacar que, tot i ser un moment en què la societat va en recessió, crec que s’ha de ser valent i hem fet un pressupost expansiu amb inversions que fa molts anys no es podrien preveure en aquesta ciutat, amb partides necessàries per a totes les necessitats socials i, alhora, amb partides necessàries per a l’activitat econòmica. Fent aquesta inversió és la manera que abans puguis donar una puntada endavant i sortir-ne.

Després de l’estiu van crear una Mesa de Mobilitat. Com està anant?

Portem tres sessions. La primera va ser una mica de posada al dia de com es treballaria i de què tractaria. La segona va ser bastant específica sobre la modificació que s’havia fet durant el primer estat d’alarma a la Ronda Ibèrica. La tercera ja ha començat a ser del projecte ‘Al centre, les persones’ i de veure com fer una Vilanova accessible, no només per als que tenen problemes sinó que sigui passejable per als que hi han de passar.

Crec que a través d’aquesta mesa s’han d’anar fent més propostes perquè al final és el disseny de la ciutat que trepitgem i en aquests llocs de concentració es pot percebre les diferents visions a l’hora de treballar la mobilitat, no només en actuacions que es poden fer al centre sinó en les necessitats reals de cada barri. En aquest sentit, a la Mesa de Mobilitat també es tracta actuacions directes amb associacions de veïns sobre espais on es pugui fer una actuació. A més, continuem buscant ampliar els aparcaments dissuasius perquè des de qualsevol punt es pugui accedir a la part central del nucli urbà de Vilanova.

Un dels projectes que s’acaba de mencionar és ‘Al centre, les persones’. En què consisteix?

‘Al centre, les persones’ està fet perquè no hi hagi mobilitat rodada i molts carrers estiguin preservats com en el seu dia es va poder fer a la Rambla Principal i la Rambla de la Pau. Volem donar qualitat de passeig i d’espai públic lliure de vehicles. Hem de fer ús dels accessos molt propers que tenim als perímetres i no haver d’estar per dintre del nucli amb els cotxes. A banda d’invertir en salut al reduir la contaminació, es fa ús de l’espai per passejar i tenir tota l’activitat possible a peu.

Fa uns mesos es va presentar una diagnosi urbanística de Vilanova i la Geltrú a partir de les quals es redactarà un nou POUM. En quina situació es troba?

Ara estem fent el procés participatiu i a partir d’aquí s’ha de fer l’avantprojecte del POUM. Hauríem d’estar més avançats, però just va haver-hi l’aturada la primera setmana que començàvem a fer aquests projectes de situació amb activitats dinàmiques i anant pel territori veient les actuacions que es podien fer i com projectem i veiem la ciutat que volem en un futur. Ara estem en la fase de recollida de tots aquests projectes per començar a fer l’avantprojecte i així que el tinguem poder-lo treballar.

Quin son els reptes de futur que té Vilanova?

Hem d’establir cap a quin tipus de ciutat anem, si es vol fer una ciutat expansiva que pugui créixer o deixar-la tal com està ara i dotar zones de serveis específics per necessitats que es puguin tenir. Això és al que ha d’arribar aquest Pla Urbanístic, però en tot cas hem de veure com està el nostre projecte. Nosaltres volem una ciutat preparada, no només dir per exemple que farem una ciutat industrial quan difícilment ho pots fer si no hi ha dotacions tecnològiques i d’innovació possibles per produir-ho.

No ha de ser un disseny futur de ciutat perquè si, sinó que ha de ser una cosa enllaçada i que tingui un concert tota ella. S’ha d’acabar de posar el que falta en molts dels barris, perquè a vegades s’han començat zones per la teulada. Aquesta és la dificultat que et pots trobar i per la qual després sempre vas tirant enrere zones que s’han desenvolupat, però que no tenien els serveis i equipaments necessaris al moment de desenvolupar-les.

Nosaltres volem que Vilanova sigui una ciutat amable on viure i que ningú hagi de marxar, una ciutat segura i amb visió de gènere, perquè a vegades els dissenys de ciutat han estat fets per una visió tècnica i masculina. Treballem en un POUM que sigui harmònic i tingui un equilibri.

Vilanova i la Geltrú és una ciutat molt carnavalera. Com valora aquest Carnaval del 2021 tan atípic?

És la tercera festivitat semiconfinada que hem tingut sense una celebració habitual. El Carnaval, com a festa més participativa i transversal que celebrem a Vilanova, s’ha adaptat molt bé, però no deixa de ser un sentiment de pèrdua i de tristor de no haver-ho pogut tenir aquest any. En tot cas, la capacitat d’adaptació i de seguir celebrant actes en un format molt diferent del que habitualment tenim establert ha donat una continuïtat a la festa i una preparació perquè la següent, quan ens traguem les ganes que ens han quedat a dintre, la celebrem el doble.

El Carnaval ha estat la festa més difícil d’adaptar perquè actes com les comparses eren impossibles de fer-les en format virtual, però hem pogut tenir el sermó, l’enterro i aquestes píndoles a través dels vídeos per recuperar i saber quin és l’origen de la festa. Aquesta part educativa també ha anat molt bé perquè a vegades no sabem d’on venen les coses i ens ha procurat una cosa que no teníem fins ara. Hi ha alguns formats que, com va passar amb els Tres Tombs o la Festa Major, potser els hauríem de mantenir quan ja tinguem la normalitat per poder celebrar. Per exemple el Carnaval amb tots els guarniments a la plaça de la Vila crec que ha donat una imatge com mai. I si és possible i així es pot fer, per què no fer-ho els anys següents?

Creu que es podran tornar a celebrar les festes aviat?

Espero i desitjo que sí perquè sóc una persona amb molta fe, però el quan no ho sé. Si quan es va detectar el primer positiu de covid-19 a Vilanova el 9 de març de 2020 m’haguessin dit que aquest Carnaval de 2021 encara estaríem en situació de pandèmia, no sé què hauria pensat. Sort que no ens ho vam plantejar i mentalment tampoc estàvem preparats per fer-ho, ens hem hagut d’anar preparant en el dia a dia. Després quan vam veure que perdíem la Festa Major pensàvem que el Carnaval el podríem fer i al final tampoc l’hem fet. Som persones de costums, però aquesta permeabilitat i capacitat d’adaptació que tenim crec que fa que l’ésser humà es pugui adaptar a qualsevol situació que es pugui trobar d’inclemències.

Per acabar, la setmana passada es van produir aldarulls a Vilanova. Quina valoració n’ha fet i quins desperfectes ha ocasionat al municipi?

Els desperfectes és el més fàcil de valorar i quantificar perquè és una cosa que tens, en fas un llistat i veus quina és l’afectació, però crec que s’ha d’anar molt més enllà i s’ha de valorar l’afectació real que té. Estem en un moment de salut emocional i estats anímics molt complex. Això provoca que qualsevol situació de manifestació, en aquest cas per la llibertat d’expressió i l’empresonament del raper Pablo Hasel, porti altres concentracions no oficials que se sumin per aprofitar aquests moments i fer altres actuacions.

El primer tipus de manifestació són completament defensables i penso que és un dels drets que hem de tenir, però no les altres concentracions que surten i que fan aquests actes vandàlics que hem estat patint els últims dies i que també han tingut lloc a Vilanova. Això és molt greu i hem d’aprofitar l’ocasió per fer una anàlisi i veure que ho provoca. Per una banda és la salut emocional, però per l’altra hi ha unes carències que no s’estan cobrint i s’ha de donar la seva atenció per veure com es pot arreglar perquè no podem estar amb convocatòries espontànies cada dia i que paguin els municipis.