L’Ajuntament crida les administracions a executar mesures per minimitzar l’impacte de l’abocador de la Vall d’en Joan sobre el nucli de Garraf

L’Ajuntament de Sitges ha instat a les administracions competents com l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’Agència Catalana de l’Aigua, l’Agència de Residus de Catalunya i el propi Consistori sitgetà a crear un grup de treball per cercar solucions i minimitzar l’impacte actual que té l’abocador de la Vall d’en Joan sobre la població de Garraf, amb la realització d’estudis i analítiques, instal·lació de piezòmetres de control de les aigües subterrànies i establiment de mesures correctores immediates d’eliminació de les olors al nucli de Garraf, entre d’altres.

La moció, aprovada en el darrer ple municipal d’octubre, arriba després que veïns del poble de Garraf relaten des de fa anys episodis de males olors que afecten a la seva qualitat de vida. En els darrers mesos, s’ha detectat una major freqüència d’aquests episodis. Paral·lelament, les analítiques realitzades el 2016 per part de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) van detectar la presència de compostos contaminants en pous d’abastament de la zona.

Segons s’assenyala en la moció, els contaminants que generen des de fa anys els residus abocats s’han filtrat pel Massís del Garraf, que és càrstic i porós, al llarg dels rius subterranis i arribant a la desembocadura situada a la penya de La Falconera, molt a prop del nucli de Garraf.

El regidor de Salut Pública, Jordi Mas, ha manifestat que “es proposa crear un grup de treball per posar fil a l’agulla i reduir l’impacte de les olors, així com buscar solucions a nivell de l’abocador i el punt de sortida dels rius subterranis”. Mas, que s’ha reunit amb els veïns en repetides ocasions i el Consell Municipal de Garraf, ha explicat que “cal posar-se en la pell dels veïns que pateixen les males olors, que demanen posar en marxa totes les alertes i que s’arribi a solucions”.

Tot i que l’abocador es va clausurar l’any 2006, els treballs iniciats el 2001 de segellat dels residus abocats continuen en l’actualitat. Inaugurat el 1974, la impermeabilització amb argila de la base de l’abocador s’ha mostrat insuficient per contenir els lixiviats que genera.