S’aprova un nou protocol d’empadronament per als qui no puguin acreditar el domicili de residència

L’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú ha aprovat un nou protocol d’empadronament en habitatges de la ciutat. En els darrers temps s’ha incrementat la demanda d’empadronament d’ocupacions i persones sense domicili fix a la nostra ciutat. Davant la problemàtica que això genera, i tenint en compte les necessitats socials que en molts casos acompanyen aquest tipus de sol·licitud, s’ha fet una proposta d’actuació que emmarca les diferents situacions, tant quan hi ha domicili fix com quan no n’hi ha. Tal i com ha explicat la regidora d’Acció Social, Marta Guinda, “l’objectiu és agilitzar aquest tràmit i possibilitar l’empadronament de totes les persones que viuen a la nostra ciutat, especialment per a les persones en situació de vulnerabilitat, sigui perquè no tenen domicili fix o perquè no tenen documentació per acreditar-lo. Sense el padró no poden accedir a la targeta sanitària, al sistema educatiu, o a ajudes socials”.

La sol·licitud d’alta al padró es fa presencialment a l’Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC). Si la persona sol·licitant pot acreditar la residència, presenta a l’OAC la documentació específica (escriptura de propietat, contracte de lloguer, contracte de subministrament d’un servei), es fa el procediment habitual i es dóna d’alta al padró. Si no pot acreditar la residència, cal veure si té domicili fix. Si en té, s’ha de presentar a l’OAC el document acreditatiu de la identitat i la sol·licitud d’informe de coneixement de la residència. Tot seguit, la Policia Local fa una inspecció al domicili que, si resulta positiva, dóna llum verda a l’alta al padró municipal. Si la inspecció és negativa, es denega el padró. Si la persona no té domicili fix, s’ha de fer un informe d’Acció Social, que també se sol·licita a l’OAC mitjançant la sol·licitud d’informe de coneixement de la residència. Si és positiu, es dóna d’alta al padró municipal a l’adreça que es faci constar. Si això no és possible, s’empadronarà a les oficines d’Acció Social. Si l’informe és negatiu, es denega el padró. Així, en els casos de persones sense llar, prèvia valoració de la Regidoria d’Acció Social, s’acceptarà com a adreça d’empadronament qualsevol espai que permeti el lliurament de correu a la persona. Si això no és possible, l’empadronament es realitzarà en una dependència municipal, sempre i quan es garanteixi que se li podrà lliurar correu amb regularitat.

Per què serveix el padró
El padró és el registre administratiu on consten tots els veïns i les veïnes del municipi, i l’administració municipal té l’obligació d’empadronar les persones que hi viuen per tal de garantir els seus drets. Amb la finalitat de conèixer la població fixa del municipi, l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú actualitza periòdicament el padró, en coordinació amb  l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

Per llei, tota persona que resideix a l’Estat Espanyol està obligada a inscriure’s en el padró del municipi en el qual resideix habitualment. L’Ajuntament, per la seva banda, està obligat a inscriure totes les persones que viuen en el seu municipi, per permetre que els veïns i veïnes assumeixin les seves obligacions i drets respecte l’administració local, i per facilitar-los l’accés a drets universals fonamentals, com la salut i l’educació. En cas contrari, els exposa a situacions d’alta vulnerabilitat.

Hi ha casos en què qui sol·licita l’empadronament no disposa de l’escriptura de propietat, el contracte d’arrendament, o un contracte de subministrament d’un servei de l’habitatge (aigua, gas, electricitat, telèfon, etc.), com per exemple en les ocupacions d’una propietat aliena, sigui pública o privada. És aleshores quan l’Ajuntament ha de comprovar si la persona sol·licitant viu en el domicili, i si és així, inscriure-la al padró. L’Ajuntament no té competències ni pot entrar a valorar si una persona es troba en situació de precari o usurpant un immoble, si disposa o no de títol de propietat o contracte d’arrendament o qualsevol altre document vàlid que acrediti que una determinada persona resideix en un habitatge o lloc concret. Així com tampoc li correspon fer cap control sobre la legalitat o il·legalitat de la residència (estrangers amb o sense permís) dels seus veïns.