El nou Parc Comercial, un atac al model comercial de Vilanova i la Geltrú

0
346

Les conductes humanes estan a la base de l’economia i de la sociologia i, tot i que en podem dir ciències, no ens acaben mai de quadrar les fórmules matemàtiques exactes per quantificar els efectes i les conseqüències de cada actuació, com passa amb les successives crisis socioeconòmiques mal pronosticades o directament mai advertides, que ja s’han encarregat de demostrar.

Amb tot, governs i inversors segueixen anunciant, sense rubor i amb la claredat que atorguen les xifres, les inversions i les bondats quantificades que provoquen amb una relació inqüestionable de causa i efecte. En el cas de l’operació d’especulació immobiliària del sector de la masia d’en Barreres, el govern de la ciutat va anunciar en roda de premsa que la reconversió d’una zona  industrial, la millor connectada de la ciutat segons el mateix consistori, en una zona d’ús comercial,generarà 600 nous llocs de treball conseqüència directa d’una inversió immobiliària de 75 milions. Perquè tot rutlli, calen una sèrie de actuacions en l’àmbit de la política que passen per modificacions de plans urbanístics, modificació d’horaris comercials, totes elles ad hoc que els gestors han de fer en benefici del projecte. Podem dubtar més o menys de la bondat de les equacions però del que no dubtem és que treballar en pro d’aquesta mena de projectes revela una aposta de futur per un model de comerç i una visió de ciutat que no compartim en absolut. Però a més fer-ho, a la vegada que es prediquen les bondats del comerç de proximitat o la mobilitat sostenible, denota una falta de compromís real amb elles i una absoluta manca de projecte de ciutat, que els permet fer simultàniament una cosa i la contrària.

Vilanova i la Geltrú ha presumit fins ara de comptar amb un eix comercial al centre de la ciutat, que ha anat creixent i guanyat capacitat en els últims anys i que pivota sobre una àrea on han anat desapareixent els cotxes a favor de l’ús per vianants. Podem dir fins i tot que aquesta àrea de vianants pateix una sobre explotació privada de l’espai públic i és hora de plantejar de quina manera s’ha d’airejar. Una manera de fer-ho és apostar a favor d’aquest tipus de comerç urbà, de petita o mitjana grandària, diversificat en l’oferta i que conviu amb altres negocis de serveis, que es retroalimenten del comerç, mirant de crear les condicions de vida urbana adequades, que han afavorit el creixement comercial del centre de Vilanova i exportar-les a altres àrees de la ciutat. Parlem de la pacificació del trànsit motoritzat, de l’ampliació de zones de vianants, vincularel foment de l’activitat econòmica amb un urbanisme que faci de les ciutats espais de convivència i relació de la comunitat, que posi al centre les necessitats de les persones amb una amplitud d’aspectes com, la salut, la seguretat o la millora de la qualitat de l’aire.

El govern opina que un parc comercial de 19.000m2 en la perifèria amb accessos viaris per dos carreteres i centenars de places d’aparcament i horaris comercials desregularitzats amb obertura de festius, que només poden assumir les grans cadenes, és una nova activitat que retroalimentarà el petit i mitjà comerç local i urbà. Els hi podem reconèixer l’optimisme, sempre important, i la bona voluntat però el fet és que l’evolució de l’activitat comercial fa temps que forma part dels centres d’estadística. La realitat és que el creixement de grans superfícies i grans centres periurbans va contra els models de comerç urbà, són excloents i quan un creix l’altre decreix. La batalla la perd el petit comerç en front de les grans superfícies i les botigues de grans empreses que s’instal·len, però si anem a les xifres socioeconòmiques sembla que hi perdem tots.

Les dades recollides durant les últimes dues dècades, descriuen una evolució del model comercial de grans botigues i grans centres comercials que a mesura que creix va minvant el model de comerç urbà i de mida petita o mitjana. Les conseqüències són que per una mateixa quota de mercat el comerç urbà ocupa més gent i de manera més estable que les grans superfícies, això vol dir que la translació d’un model al’altre no crea ocupació, la destrueix.

Els espais d’aquests grans parcs comercials els solen ocupar grans empreses que  no tenen una taxa de retorn econòmic dels seus beneficis sobre el territori on s’estableixen. Així, el petit comerç requereix d’altres serveis de tota mena com comptables, o de reparacions que satisfà amb altres empreses establertes al seu entorn, mentre que aquestes grans empreses tenen contractes de serveis amb empreses que no són de l’entorn. Al mateix temps, els centres de gestió d’aquestes grans cadenes comercials estan centralitzats a centenars de kilòmetres o directament en altres països. Un altre dels efectes de la translació del model comercial és la contribució a la desertització del comerç als barris amb la consegüent pèrdua d’interacció comunitària al’espai públic, fent del carrer un mer espai de trànsit en comptes d’un espai d’interacció i trobada.

El model de comerç fora de la trama urbana fomenta l’ús del vehicle privat i afegeix un altre impacte mediambiental al fet de comprar.

El govern segueix endavant amb totes les modificacions que demanenels inversors, per iniciar les transaccions immobiliàries del parc, tot i que havent venut el projecte com una revitalització del comerç i per la creació d’ocupació, ja té el rebuig tant de l’associació de comerciants com dels sindicats. Això indica la falta de projecte de ciutat que hi ha al consistori i que ja fa massa temps que pateix Vilanova i la Geltrú. Una falta de rumb, d’objectius i d’idees que fa que a qualsevol interès privat se’ns vengui cop una oportunitat per a tothom.

 

Luís López – Capgirem Vilanova i la Geltrú – CUP

FER UN COMENTARI