L’Ajuntament i els Centres d’Atenció Primària de Vilanova i la Geltrú, l’Agència de Salut Pública i el Servei Català de la Salut han elaborat conjuntament un Diagnòstic de Salut Comunitària a Vilanova i la Geltrú, emmarcat al Pla de Salut de Catalunya 2016-2020.
S’han recollit dades sobre l’estat de salut i les característiques socials i demogràfiques de la població, els recursos sanitaris disponibles i, a través de grups focals poblacionals i professionals, s’han identificat les necessitats de la gent del municipi que afecten a la seva salut, així com els actius i recursos de què disposen i les propostes de millora.
Podeu consultar el Diagnòstic de Salut Comunitària de Vilanova i la Geltrú aquí
Un cop presentat el document, el següent pas és prioritzar les necessitats sobre les quals es treballarà juntament amb la comunitat. Per tal d’identificar i implementar les intervencions comunitàries que millor responguin a les necessitats detectades i que siguin possibles amb els recursos disponibles, aquest dijous s’ha celebrat a la biblioteca Armand Cardona i Torrandell una Jornada de Priorització en la qual han participat una cinquantena de persones, entre professionals dels àmbits relacionats amb la salut, i representants de les entitats i la ciutadania.
La regidora de Salut, Blanca Albà, recorda que és molt important tenir una diagnosi de salut en la que s’han pogut detectar les necessitats de la ciutat. “Fins ara teníem els indicadors de salut publica, VNG Inclusió també va treballar els indicadors socials, però ara tenim un instrument molt complert que ens permetrà dissenyar actuacions. És una radiografia, en la que veiem que no ens diferenciem gaire de la resta de Catalunya, i on veiem què tenim en positiu i en negatiu. A partir de les mancances, sabrem què hem de treballar”.
En la presentació de la Diagnosi l’alcaldessa Neus Lloveras ha parlat d’establir prioritats sobre els aspectes en els quals es pot incidir des del municipi, que han de quedar reflectides properament en un Pla de Salut de Vilanova i la Geltrú.
Oriol Huguet, director del CAPI Baix-a-Mar i integrant del grup motor que ha fet el document diagnòstic, destaca la importància d’aquest estudi quantitatiu i qualitatiu en el que s’ha treballat intensament durant dos anys i mig. “S’ha obtingut una fotografia de l’estat de salut de la ciutat, i les conclusions són que es tracta d’una ciutat molt viva, amb moltes entitats i molts espais, però que ha crescut molt, i amb ella també han crescut els col·lectius en situació de vulnerabilitat, com en els casos de la xarxa periurbana, els immigrants que poden no sentir-se acollits, les dones víctimes de violència de gènere, els joves sense estudis, amb precarietat laboral i dificultats per accedir a un habitatge, els infants en situació de vulnerabilitat econòmica o la gent gran que viu sola o que té un difícil accés als serveis de salut”.
De la Jornada de Priorització en van sortir un total de 39 propostes, de les quals se’n van triar 11: millorar l’ús dels serveis d’urgències i comunicació amb els serveis hospitalaris; augmentar els recursos sanitaris: llits d’hospital, nou hospital; augmentar les places de llits residencials; facilitar la comunicació de la gent gran que viu en zones periurbanes i/o sola; facilitar l’accés a l’habitatge; educar en igualtat de gènere per evitar conductes masclistes; promoure una alimentació saludable; incrementar els ajuts a infants amb problemàtiques específiques; millorar l’atenció a les persones amb trastorn mental i les seves famílies; millorar l’atenció a les dones de col·lectius específics; i millorar l’atenció a les persones amb dependència i/o discapacitat.
