Dimarts, 19 de març de 2024
És notícia

Una segona vida per a la roba: Humana recupera més de 40 tones de tèxtil al Garrafamb una finalitat social i ambiental

Avatar photo

És un 28% més respecte al mateix període de l’any passat

Imatge d’un donant d’Humana. Cedida

Humana Fundación Pueblo para Pueblo, organització que des del 1987 promou la protecció del medi ambient mitjançant la reutilització del tèxtil i duu a terme programes de cooperació a l’Àfrica, Amèrica Llatina i l’Àsia, i també d’ajuda local al territori més proper, ha recuperat40,8 tones de tèxtil usat al Garrafal primer semestre del 2019 amb una finalitat social i ambiental. Aquest registre equival a 84.500 peces de roba que seran reutilitzades o reciclades i en veuran allargat el cicle de vida útil.

La xifra de recollida selectiva al Garraf representa un 28% més que al mateix període de l’any anterior, quan Humana hi va recollir 31,8 tones.

Les donacions procedeixen dels contenidors verds situats en llocs de fàcil accéson s’hi diposita la roba, el calçat, els complements i el tèxtil de llar que ja no s’utilitzen, però estan en bon estat i poden tenir una segona vida. El servei és gratuït i representa un estalvi important en les despeses de recollida i tractament de residus urbans.

La reutilització i el reciclatge de tèxtil té un benefici ambiental: contribueix a l’estalvi de recursos, la protecció del medi ambient i la lluita contra el canvi climàtic. Les més de 40 tones recollides de gener a juny representen un estalvi de 129 tones de CO2 a l’atmosfera, cosa que el planeta agraeix.

Els municipis on Humana recupera més tèxtil són:
• Cubelles 12,7 tones
• Sant Pere de Ribes 12,6 tones
• Vilanova i la Geltrú 10,6 tones
• Sitges 3,6 tones

“Humana s’ha consolidat com un agent de l’economia social, l’economia verda i l’economia circular. Genera recursos, ocupació, incideix en l’àmbit local i promou el desenvolupament en l’entorn més proper”, assegura Àgata Soler-roig, responsable de la Fundació a Catalunya, que afegeix: “A nivell social, els nostres programes tant a Catalunya com a l’Hemisferi Sud involucren a desenes de milers de persones, les condicions de vida de les quals milloren gràcies als recursos obtinguts amb la valorització del residu tèxtil, que permeten finançar aquests projectes”.

Només es recupera el 12% de la roba de què ens desfem els catalans
Malgrat que la gran part de la roba que els catalans rebutgem és susceptible de tenir una segona vida, només un 12% es recupera selectivament per un gestor autoritzat per a promoure’n la reutilització o reciclatge, segons l’Agència de Residus de Catalunya. Si aquesta dada és preocupant, ho agreuja el fet que el residu tèxtil és la cinquena fracció que més generem (després de l’orgànica, envasos i plàstics, paper i cartó, i vidre) i la que té el percentatge de valorització més alt, per sobre del 90%.

“Des d’Humana aplaudim la tasca dels municipis que promouen la recollida selectiva del tèxtil, tot i que tenim per davant un llarg camí per recórrer plegats”, valora Àgata Soler-roig, que insisteix: “Davant nostre hi ha una oportunitat i un enorme repte per a donar l’impuls definitiu a la gestió apropiada d’aquest recurs, fidels a la jerarquia de residus i a un model econòmic circular, en què prevalguin la prevenció i la reintroducció del tèxtil a la cadena productiva, perllongant-ne el cicle de vida. Tot això en un marc definit per un sistema de contractació pública verda i sostenible com a motor de creixement”.

El motiu per a l’optimisme és la importància creixent de l’economia circular, que defineix els residus com a recursos, i el fet que al 2025 la recollida selectiva de la fracció tèxtil (és una competència municipal) serà obligatòria per exigència de la UE a tots els països membres.

La destinació de la roba usada
La roba dipositada en els contenidors d’Humana té dues destinacions: el 85% es tracta a la planta de preparació per a la reutilització de l’Ametlla del Vallès (Vallès Oriental) i la resta es ven a empreses de reutilització i reciclatge. La destinació de les peces tractades és:
• El 52% es destina a la reutilització: el 13% mitjançant les botigues de moda sostenible d’Humana a Catalunya i el 39% s’exporta, principalment a l’Àfrica, on és venut a preus baixos per a generar-hi recursos per a la cooperació al desenvolupament.
• El 37% es troba en un estat que no en permet la reutilització i es ven a empreses de reciclatge per a què elaborin altres productes (mantes, aïllants o draps per a la indústria d’automoció).
• El 2% són residus impropis (plàstics, cartrons, altres) que es posa en mans de gestors autoritzats corresponents.
• El 9% no es pot reutilitzar ni reciclar ni valoritzar energèticament i s’envia a un centre de tractament de residus per a disposició final.

El benefici social: ocupació verda i cooperació
Dos grans beneficis socials es deriven de la gestió sostenible del residu tèxtil: el primer és la generació d’ocupació verda i la contribució a l’economia social, ja que fomenta la creació de llocs de treball inclusius, estables i de qualitat. Humana genera una ocupació indefinida per cada 36.000 kg de tèxtil recollit.

El segon és l’aportació de recursos a iniciatives socials. Després de més de tres dècades d’activitat, 2,4 milions de persones s’han vist involucrats als programes de desenvolupament que Humana duu a terme als països del Sud de la mà de les seves contraparts o socis locals. Humana ha destinat més de 30 milions d’euros per a la formació de professors de primària, impulsar l’agricultura sostenible o lluitar contra el VIH/SIDA, entre altres accions.

Sobre Humana FundaciónPueblo para Pueblo
Humana FundaciónPueblo para Pueblo promou des del 1987 la protecció del medi ambient a través de la reutilització del tèxtil i desenvolupa programes de cooperació a l’Àfrica, Amèrica Llatina i l’Àsia així com de suport local al territori més proper. Du a terme campanyes de sensibilització entorn de la importància de la reutilització i el reciclatge de tèxtil per a la protecció del medi ambient i com a font de recursos per a la cooperació als països del Sud. Té més de 550 empleats i forma part de la Federació Humana People to People, que agrupa a organitzacions de 31 països.

Total
0
Shares
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Notícia anterior

Miquel Casellas: “Albinyana pot servir d’exemple”

Notícia següent

El Port de Tarragona publica al seu web les obres literàries del VI Premi de Narrativa Curta

Notícies relacionades