Sitges situa en el 35% la participació mínima per avalar la consulta sobre l’adhesió de les Botigues a Castelldefels

Els més de 1.800 veïns majors de 16 anys que viuen a la zona podran dir si volen canviar de terme municipal

L’Ajuntament de Sitges s’ha compromès a acceptar el resultat de la consulta no referendària sobre la segregació del nucli de les Botigues i la seva adhesió al terme municipal de Castelldefels si la participació supera el 35%. Així ho ha anunciat el govern aquest dilluns, puntualitzant que el resultat del proper 26 de maig l’hauran de validar els plens dels dos ajuntaments. Segons el decret signat per l’alcalde, podran participar a la consulta els 1.858 veïns majors de 16 anys censats a les Botigues, zona situada a 14 quilòmetres de distància del centre urbà de Sitges. L’alcalde Miquel Forns ha reconegut que es tracta d’un nucli que pateix “un dèficit històric d’infraestructures i equipaments”, fet que ha atribuït a un canvi de tendència durant els darrers 40 anys, en els quals moltes famílies s’han instal•lat a viure a les cases que anteriorment utilitzaven com a segona residència.

“Esteu d’acord que el nucli de les Botigues de Sitges es segregui del municipi de Sitges i es proposi la seva annexió al municipi de Castelldefels?”. Aquesta serà la pregunta, amb resposta simple de sí/no, que l’Ajuntament de Sitges plantejarà als veïns d’aquest nucli situat just a l’altre extrem del Massís del Garraf, fronterer amb el terme municipal de Castelldefels. Precisament, aquesta proximitat amb el Baix Llobregat i els 14 quilòmetres de distància amb el nucli urbà de Sitges és l’arrel de la consulta no referendària que se celebrarà al maig.

El límit geogràfic que senyala l’Ajuntament de Sitges a l’hora de posar a debat la segregació de les Botigues inclou els barris de Rat Penat, Vallbona, Garraf 2, les Botigues Platja i també Port Ginesta. “És una qüestió de lògica territorial perquè, si es vota a favor de la segregació, l’accés al port estaria al terme de Castelldefels”, ha apuntat l’alcalde Miquel Forns, que ha senyalat que aquest seria un dels grans impactes econòmics per a les arques de Sitges. Amb tot, l’impacte més important seria en la recaptació de l’IBI, si bé Forns ha declinat, per ara, donar més detalls sobre aquesta qüestió.

L’alcalde ha recordat que els més de 2.700 veïns de les Botigues ja fan bona part de la seva vida quotidiana a Castelldefels, i ha posat com a exemple l’ús de les escoles i instituts d’aquest municipi o, fins i tot, l’assistència sanitària al Centre d’Atenció Primària. Amb tot, Miquel Forns també ha reconegut que existeix diversitat d’opinions entre les diferents associacions de veïns de cadascun dels barris. “Hi ha opinions favorables a continuar a Sitges, d’altres que volen fer-ho si hi ha més inversions per part de l’Ajuntament, i hi ha opinions a favor de la segregació”, ha detallat, defensant que “l’única manera de saber què volen és convocar la consulta”.

Llarga tramitació administrativa

L’Ajuntament ha situat en un mínim del 35% la participació per acceptar-ne el resultat, i ha apuntat que serà suficient superar en un sol vot la meitat dels vots emesos per donar per vàlida la segregació o la continuïtat de les Botigues a Sitges. Amb tot, el govern ha insistit reiteradament que la consulta no és vinculant i que, en el cas que els veïns prefereixin adherir-se a Castelldefels, caldrà superar diversos tràmits burocràtics i administratius per aplicar el resultat.

El següent esglaó a superar seria la ratificació per majoria absoluta per part dels plens municipals de Sitges i Castelldefels. Si els dos consistoris hi donessin el vistiplau, després caldria elevar la proposta al Parlament de Catalunya. Per tot plegat, Forns ha admès que és inviable parlar d’una hipotètica segregació de les Botigues –si així ho votessin els veïns- durant aquest mandat i, en el millor dels casos, ho ha situat de cara a la legislatura 2019-2023.