Malgrat falses alertes d’inseguretat a la zona, de risc d’atacs terroristes en els campaments, que pretenien obscurs interessos, vam voler viatjar per passar uns dies al costat de les nostres famílies sahrauís, dels infants que passen l’estiu a casa nostra i fer seguiment dels projectes que des d’entitats del territori s’impulsen: Vacances en Pau i la creació d’aules informàtiques en les escoles dels campaments.
La intranquil·litat que en un primer moment van crear les alertes, van deixar pas enseguida a la voluntat ferma de viatjar. Els que ja ho havíem fet en altres ocasions coneixem bé els mecanismes que sempre articula el Front Polisari per garantir la seguretat de les famílies i dels i de les cooperants que van als campaments de refugiats sahrauís a Tindouf.
Per això vam tenir clar que no podíem abandonar als nostres amics, les nostres famílies sahrauís en particular ni al Poble Sahrauí en general. Que precisament això era el que pretenien les maniobres del Marroc seguides per Espanya: aïllar el Poble Sahrauí, que els amics i les amigues dels sahrauísabandonéssim els nostres refugiats.
Hem passat una setmana convivint amb les famílies sahrauís, amb les nostres famílies. Hem participat amb reunions de valoració amb l’equip que organitza Vacances en Pau i amb les famílies dels infants que venen a Catalunya. Hem visitat el projecte de dotació informàtica a una de les escoles de secundària dels campaments que ha desenvolupant Acció Solidària amb el Sàhara mitjançant una subvenció de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.
I de tornada a casa tenim el convenciment que no els abandonarem mai, que seguirem viatjant als campaments, que tindran el nostre suport, que seguirem al seu costat mentre el Poble Sahrauí no sigui lliure, mentre no pugui tornar a casa seva, a un SaharaLliure, sense ocupació marroquina.
Arianna, Eva, Manel, Nuria, Ot, Ruthi Susana
