El 25 de novembre de 1905 el setmanari satírit del ¡Cu-cut! va patir un assalt per part de l’exèrcit espanyol i la destrossa de la seva seu, juntament amb l’assalt a La Veu de Catalunya. És el que històricament es coneixen com Els Fets del ¡Cu-cut! El ¡Cu-cut! era un setmanari vinculat a la Lliga Regionalista que feia mofa de l’actualitat i l’analitzava en clau d’humor. En l’exemplar de la segona quinzena de novembre es va fer mofa de les contínues derrotes de l’exèrcit espanyol i això va provocar l’assalt i la destrossa de la seu d’aquest setmanari. Actuacions violentes i desproporcionades contra la identitat de Catalunya no ens deixen indiferents i en aquell aleshores tampoc ens hi van deixar.
Ja sabem que és evident que la història és l’acumulació de fets però, també és evident que la història l’escriuen els personatges. En el cas de l’ultratge dels Fets del ¡Cu-cut! van fer despertar un personatge important en la història de Catalunya: Francesc Macià i Llussà. El polític, fill de Vilanova i la Geltrú, havia cursat la carrera militar en la branca d’enginyeria i s’havia graduat com a tinent a l’Acadèmia d’Enginyers Militars de Guadalajara. En aquell aleshores, Macià era un militar espanyolista convençut i amic personal d’altes cúpules militars -fins i tot del rei Alfons XIII-. Tenia una bona vida assegurada pel seu èxit com a militar, com a enginyer i per la seva bona posició social però, els fets del ¡Cu-cut! van canviar-li la vida. No podia permetre les injustícies i tenia uns ideals ferms que l’empenyeren a ser conseqüent i a defensar-los. Va ser així com, per dignitat, va decidir posar-se en política. Una decisió que posteriorment el va dur a fundar Esquerra Republicana i a arribar a ser president de la Generalitat de Catalunya.
Avui, els fets del ¡Cu-cut! són la violència desproporcionada de l’1 d’octubre per part de la Policia Nacional i la Guardia Civil de l’estat espanyol, l’aplicació de l’article 155 del PP amb el suport de C’s i del PSC-PSOE, l’empresonament d’en Jordi Sánchez i d’en Jordi Cuixart, l’empresonament de l’Oriol Junqueras i la resta de conselleres i consellers del govern de la Generalitat i l’amenaça d’empresonament de la resta del govern que es troba exiliat a Brussel·les. Davant de tots aquests fets no podem restar indiferents i per dignitat hem de defensar les nostres institucions, els nostres representants polítics legítims i la nostra identitat com a poble. Avui Catalunya ens necessita, Macià som tota aquella gent que continuem mobilitzant-nos al carrer i en els CDR per fer-nos dignes i continuar alçats. I el que és evident, és que la història ens demostra que, per molts assalts i càrregues policials i militars que executin, Catalunya és i continuarà sent un país que no s’arronsa sinó que continua lluitant per la justícia, la democràcia, la dignitat i la llibertat.
Jordi Medina Alsina, regidor del grup municipal d’ERC a Vilanova i la Geltrú.
