El Ple del mes de maig a l’Ajuntament ha aprovat anomenar les pistes d’atletisme com a Pistes Municipals d’Atletisme Carme Sugrañes Blay.
La Comissió de Nomenclàtor, encarregada de determinar el procediment de la denominació de carrers, equipaments i espais públics del municipi, ha proposat aquesta denominació, amb l’objectiu de donar visibilitat al nom d’una dona que va ser una destacada esportista dels anys 30, en disciplines com l’atletisme, el bàsquet o el rem.
Carme Sugrañes Blay va néixer el 15 d’abril de 1915 a Barcelona i va morir el 9 de març de 1998 a Vilanova i la Geltrú, ciutat on va residir els últims 30 anys de la seva vida. De la seva biografia destaca el seu tarannà treballador, constant i generós, procurant els èxits col·lectius per sobre dels individuals. Des de molt petita va estar motivada per la pràctica esportiva, un fet que el seu pare i la seva mare sempre li varen reconèixer i potenciar. Així, quan encara no tenia 16 anys, va ingressar al Club Femení i d’Esports, un club popular i exclusivament femení de Barcelona, del qual era la sòcia número 68.
La dificultat de compaginar per horari les seves responsabilitats laborals amb la pràctica de l’atletisme no li van impedir, l’any 1930, formar part de l’equip d’atletisme i de bàsquet. En el món del bàsquet va ser dues vegades campiona de Catalunya amb el Club Femení d’Esports, i en el cas de l’atletisme va ser campiona de Catalunya i d’Espanya en relleus 4×75 m, l’any 1932. L’any 1933 va ser campiona d’Espanya en salt de llargada i en tanques de 83 metres. Al llarg d’aquests anys també va assolir diferents campionats i podis de Catalunya i Provincials en llargada, 80 metres, relleus o decatló. Sugrañes també va competir per tot Catalunya amb el Club de Rem Barcelona i va practicar tenis.
La importància de la seva figura en el món de l’atletisme es contextualitza en el fet que l’atletisme femení només va tenir presència al llarg de la II República, quan l’any 1931 va tenir lloc el primer campionat d’Espanya, que va tenir continuïtat els anys 1932, 1933 i 1935. Després de la Guerra Civil espanyola, la Sección Femenina es va negar a acceptar l’atletisme com a esport per a les dones, i no va ser fins a l’any 1962 que es va revertir aquesta situació.
