La Regidoria de Cultura, Tradicions i Festes, amb la col•laboració del Consorci del Patrimoni de Sitges – Museus de Sitges, organitza l’Exposició ‘Corpus, Flors i Tradició’ a la Sala Vaixells del Palau Maricel de l’1 al 30 de juny. La mostra, documentada i estructurada per Eduard Tomàs Sanahuja i dissenyada per Anna Sánchez Torner, repassa de forma integral mitjançant documentació, audiovisuals i elements interactius, els 6 segles d’història de la festa a Sitges i els elements que la conformen.
La inauguració serà l’1 de juny a les set de la tarda i clourà el diumenge 30 de juny a les nou del vespre.
El visitant de l’exposició ‘Corpus, Flors i Tradició’ iniciarà el recorregut mentre travessa la ‘porta dels gegants’ del Palau Maricel on, situats com antigament, els gegants centenaris mostraran l’indestriable lligam del Corpus amb la imatgeria festiva. A partir d’aquest espai s’oferirà una àmplia visió històrica de la festa i la seva tradició de segles, mitjançant documentació d’arxiu, publicacions i fotografies de fons privats mai exposades.
En paral•lel, a partir d’un contingut eminentment visual i interactiu, el visitant s’endinsarà en els elements de la festa, encapçalats per les catifes, icona distintiva del Corpus sitgetà i la singularitat de l’Exposició de Clavells, entre d’altres. Un conjunt que embolcallat amb audiovisuals, música i olors, acabaran tancant el cercle per poder gaudir d’un compendi d’història, imatges i sentits, que mostri el que vivim , sentim i recreem cada any en la celebració del Corpus de Sitges.
L’exposició es divideix en dues parts connectades entre elles: La història de la festa i La Festa i els seus elements.
La Història de la Festa
Des del 1358, primer apunt històric de la celebració del Corpus a Sitges, la festa ha anat reeixint i creixent al llarg dels segles. L’estructura del Corpus sitgetà es troba constituït i documentat al llarg dels segles XVII i XVIII, tant el vessant religiós -organitzat per la Confraria de la Minerva- com el popular amb enramades, flors i celebracions nocturnes pels carrers de la vila durant els vuit dies de l’octavari.
Al segle XVII hi ha documentats els tocs de campana específics de la celebració, com venien músics i religiosos forans per tocar i participar en l’Ofici, l’organització i costos de la festa que assolia el Consell, i des del 1792, el llarg recorregut de la Processó, que fins ben entrat el segle XX passaria per tots els carrers de la vila.
Les prohibicions de finals del segle XVIII van canviar l’estructura de la festa arreu, i el Corpus de Sitges es va adaptar durant el segle XIX, sense perdre la seva tradició, creixent els elements populars al voltant de la festa, especialment durant el segle XX, moment en què el Corpus sitgetà va assolir una notorietat turística excepcional.
La celebració ha sabut mantenir la seva essència i tradició, preservant el model del Corpus vuitcentista català de forma ininterrompuda fins a l’actualitat, convertint-se en un cas únic i excepcional a Catalunya.
La Festa i els seus elements
La festa del Corpus ha anat lligada des dels inicis a la floració de la primavera, les enramades i catifes de flors han estat, amb els entremesos de la Processó, els elements característics del Corpus i la seva octava.
A Sitges, documentant-se des del segle XIX, les catifes han esdevingut l’element popular més participatiu i representatiu de la festa, convertint-se en la seva icona identitària. Des de la matinada del dia de Corpus, les catifes es confeccionen per tots els carrers del recorregut de la Processó, restant exposades fins al vespre, quan el pas de la custòdia les desfaci.
Uns altres elements essencials i característics del Corpus són els que conformen tot el seguici popular i religiós de la Processó on els gegants, amb actes propis com la sortida de la vigília i la ballada final, en són el màxim exponent.
Al llarg dels segles, altres elements han arrelat en la tradició de la festa, com l’Exposició de Clavells, que celebrava el seu centenari l’any 2018. També l’ou com balla, el concurs de Balcons i Façanes, la mostra de Bonsais, el Pregó i l’ofrena de clavells a la Mare de Déu del Vinyet al seu Santuari, s’hi han incorporat i continuat fins a l’actualitat, embolcallant la base de la festa. Conformant-se d’aquesta manera, una celebració popular, oberta i actual que, responent a les sensibilitats del poble i l’evolució dels temps, ha sabut mantenir la seva essència i tradició.
