El projecte pictòric més recent de Carles Castellví a Sitges

Fins al 14 de gener es podrà visitar l’exposició dedicada al guanyador del XXX Concurs de Pintura Sanvisens al Centre Cultural Miramar. 42 obres, entre pintures i dibuixos, conformen la mostra

Imatge de Rosa Tubau i Carles Castellví. (Cedida)

El pintor Carles Castellví, guanyador del XXX Concurs de Pintura Savisens, exposa el seu projecte pictòric realitzat l’any 2017 al Centre Cultural Miramar. La inauguració de la mostra, celebrada aquest dissabte, ha estat presidida per la regidora de Cultura, Tradicions i Festes, Rosa Tubau, qui ha insistit en la importància de donar l’oportunitat als guanyadors, com a part del premi, d’exhibir individualment les seves creacions en un espai expositiu de la vila. La regidora ha manifestat que ”és molt rellevant que Sitges que reivindica la capitalitat cultural tingui tant aquest guardó com el del concurs d’escultura Pere Jou tan ben posicionats”.

Carles Castellví, graduat en Belles Arts, va guanyar el premi Sanvisens del 2016 amb l’obra ‘El passeig’, que ha estat l’inici del projecte artístic, que exhibeix actualment al Centre Cultural Miramar. Castellví ha creat i pensat específicament per a aquesta exposició 42 obres, entre pintures i dibuixos. L’artista hi explora formalment “la idea de translació, l’ acte que ens mou, ens desplaça i ens aventura per camins nous o coneguts, i és també un procés metafòric de la transformació del nostre pensament, a través de tres conceptes :Mapa – Fita – Balisa, que recreen  i volen mostrar escenaris propis del canviant pensament humà”. Segons Castellví: “la translació no és res més que el pas del temps, que és física i que està lligada amb el moviment. Mitjançant la pintura tradueixo, exploro i adapto els seus significats, i em serveixen de fil argumental, per recrear un seguit de traçats, línies i recorreguts que es modulen i amalgamen, amb una varietat de tons monocroms a cada quadre”.

Fins al 14 de gener es podran contemplar al Centre Cultural Miramar les abstraccions geomètriques de Castellví que actuen amb les textures com connexions en forma de rizoma, alhora que defineixen gradualment l’altre pol pictòric del projecte, amb una posició més especulativa, relacionada amb la diferència i singularitat que li és pròpia a cada imatge.