Des de quan ocupa el càrrec?
Ja fa 12 anys que hi estic, i aviat el deixaré. S’hi ha d’incorporar gent jove. És una feina maca, però crec que hi ha moltes persones que podrien entrar en política i prestar-hi un servei durant uns anys. Fins i tot hauria de ser obligatori, perquè tots fóssim conscients que no és tan fàcil, que cal governar per a tots, la qual cosa implica estar ben al corrent de les necessitats d’un col·lectiu divers.
Quantes persones treballen al CNL i quantes participen de les vostres activitats?
Al centre de Tortosa hi ha uns vuit treballadors. Tenim aproximadament 300 estudiants.
Expliqui’ns les funcions del CNL.
Apropar el català a totes les persones que resideixen a la comarca. Organitzar activitats atractives perquè la ciutadania vegi la llengua com un mitjà per comunicar-se i per viure millor. Amb les nostres iniciatives, pretenem donar valor al català, sempre respectant les altres llengües existents.
Parli’ns d’algun dels cursos que imparteix el CNL de Tortosa.
Hi ha escoles amb molt alumnat estranger. Els nens no tenen problema, perquè al cap d’uns mesos d’arribar ja parlen català. A les seves mares, en canvi, els costa més, i les frustra no poder ajudar els fills amb els deures. Moltes d’elles al seu país d’origen tenen un nivell cultural elevat, però aquí es troben com si fossin analfabetes. Per això hem organitzat cursos de català a les escoles, en horari lectiu. Ha funcionat molt bé: les alumnes estan molt contentes i motivades.
També tenim estudiants que parlen català i volen reforçar els coneixements de la llengua. D’altres necessiten una certa titulació per a la feina.
Quines altres activitats destacaria?
El Voluntariat per la llengua, constituït per persones que acompanyen ciutadans que tenen dificultats amb l’idioma. Les parelles lingüístiques en són un exemple: s’assigna al voluntari una persona estrangera que desconeix el català i l’adquireix mitjançant la conversa. Aquesta activitat ha generat profundes amistats.
El 21 d’aquest mes se celebra el Dia Internacional de la Llengua Materna, a la Biblioteca de Tortosa. Els participants hi llegeixen fragments de l’obra d’algun escriptor en la seva llengua de naixement. És una jornada preciosa.
A Tortosa conviuen més de 80 nacionalitats diferents, amb els seus idiomes o dialectes corresponents. Val a dir que és una dada canviant, però, atès que hi ha qui arriba per quedar-s’hi i qui ve per a una estada temporal.
És bona idea parlar en català als ciutadans nascuts fora de Catalunya?
Sí, mentre no els ofengui. Parlar en català a una persona que acaba d’arribar no té sentit, però si ja fa uns anys que hi està, la millor integració és la llengua.
Com se’n surt un resident a Catalunya que no parla català ni castellà?
Si ja fa un cert temps que hi viuen, els nens fan d’intèrprets als pares. És trist que els xiquets hagin d’acompanyar els adults al metge, per exemple, i sentir o explicar certes coses que potser no els corresponen.
D’oferta de cursos de català per a nouvinguts n’hi ha. Per què aquesta població adulta no se’n beneficia?
En el cas de les dones de certes cultures, de vegades és per manca d’autonomia: no tenen la possibilitat d’assistir a classe per adquirir un idioma. Per això hem organitzat els cursos que esmentava abans, que no obliguen les mares a desplaçar-se per aprendre català.
El català gaudeix de bona salut a les Terres de l’Ebre?
Jo penso que sí. De vegades em sorprèn trobar-me persones amb trets estrangers que parlen català molt bé. Jo crec que l’important és que tothom que visqui aquí tingui els recursos a l’abast, que no pugui dir que no parla català perquè no li n’hem donat l’oportunitat. L’import de la matrícula als cursos és mínim i hi ha moltes deduccions per diversos motius.
Hem de defensar la nostra llengua, i per fer-ho cal posar els mitjans perquè la ciutadania hi pugui accedir fàcilment.
Hi ha qui diu que l’exigència de parlar català que s’imposa al funcionariat de Catalunya és excessiva.
Aquest funcionariat és de Catalunya, i a Catalunya s’hi parla català. Em sembla perfecte que parlar-lo sigui un requisit per als treballadors públics. Si no, potser el perdríem. Hi ha indrets del país on es parlen molt més altres idiomes. Per exemple, trobar a Barcelona una botiga on et parlin català no és el més habitual.
El català, segons amb quines polítiques, encara està en risc. Només demanem una mica d’esforç, i donem facilitats per fer-ho. La prova és que la canalla no té cap problema a l’escola.
És més, aprendre un idioma és un dels millors exercicis per preservar la salut de les neurones.Per a la gent gran, és una medicina.
El català corre perill?
No, sempre que estiguem pendents de mantenir-lo i potenciar-lo. És molt important que la nostra llengua es valori i es parli. Si retirem el català de l’escola, estem perduts. Jo, per exemple, vaig estudiar en castellà, i el català no era ni tan sols una assignatura. Amb la família i els amics jo parlava català, però si no arribo a ser d’aquí no hauria tingut cap opció: hauria après només el castellà i una llengua estrangera. Tinc molt clar, però, que al col·legi també s’hi ha d’ensenyar el castellà: és una llengua que tenim molt a prop, de molta importància al món, i l’hem de saber parlar bé. Com més idiomes sapiguem, millor.
Escrivim bé?
No, només cal veure els missatges de Whattsapp i Twitter. Escriure bé requereix un esforç. De vegades, encara que hi hagi les eines disponibles, no s’escriu bé perquè es fa amb presses. En aquest sentit, el ritme de vida que portem no ens afavoreix. El Consorci per a la Normalització Lingüística, del qual formen part tots els CNL dels municipis del territori, ofereix un servei de correcció assequible a empreses i altres entitats.
