Entre el memorial de greuges, l’alcalde destaca dos aspectes principals. D’una banda, la que considera com la gota que ha fet vessar el got, l’assignació pendent de 30 places públiques a la residència d’avis municipal, que s’arrossega des de fa anys i que, segons remarca, ha estat objecte de diverses resolucions del Parlament que no s’han complert. En aquest sentit, lamenta que de les 2.200 places atorgades recentment per la Generalitat, cap hagi anat a parar al municipi. Addicionalment, el conflicte obert recentment també amb el Govern per la implantació de centrals eòliques al municipi. L’aprovació dels plans urbanístics per possibilitar aquestes instal·lacions ha topat amb el consistori, que reclamava el seu “dret a decidir”. “Els molins els hem de tenir si o si. Però el pla industrial se’n va a Barcelona”, retreu.
Aquests conflictes són els que Paladella vol traslladar en una reunió amb el president Carles Puigdemont. De la seva resolució, assegura, en dependrà la decisió futura que pugui prendre el municipi. “O ens resolen aquestes discriminacions o estem obligats a mirar totes les opcions i, després, plantejar-ho a la gent del poble”, subratlla, tot assegurant que la decisió s’hauria de prendre de forma “democràtica” i consultant els veïns. Precisa que es tracta duna qüestió que transcendeix la catalanitat dels seus veïns i d’ell mateix –”em sento moltíssim català”-: “el primer és la gent i el nostre territori”. Recorda, també, que el govern municipal ja havia traslladat des de fa temps la seva inquietud a tots els grups del Parlament, així com a la mateixa presidenta, Carme Forcadell, amb qui ha pogut mantenir una conversa aquest dimecres al matí. “És evident que aquest nivell de discriminació no l’aguantarem més amb els braços plegats. Farem el que calgui i explorarem, democràticament, parlant. Ens sentim profundament catalans però no estic disposat que el Govern discrimini la gent del nostre municipi”, rebla, desafiant.
Alcalde del municipi des de 1991 sota les sigles de la formació independent Unió per la Terra Alta, que durant les últimes conteses electorals ha afegit a les sigles de Candidatura de Progrés (UPTA-CP), marca blanca del PSC –partit amb el qual va arribar a presentar-se a les eleccions del Parlament de 2003 i va ocupar un escó entre 2004 i 2006. Especialment des del seu pas a l’òrbita socialista, ha mantingut sonats enfrontaments públics amb càrrecs de l’antiga CiU a la comarca, especialment amb l’alcalde de la veïna població d’Arnes i delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Xavier Pallarès.
Reacció de l’ANC local
La notícia, difosa inicialment pel diari ‘El Mundo’, ha provocat reaccions al mateix municipi, on la secció local de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), ha criticat, a través del seu Facebook, la proposta de l’alcalde utilitzant adjectius com “indignació”, “vergonya” i “impotència”. “No hi ha dret que un representant polític d’un municipi mitjançant una noticia a un diari pugui posar en boca de tota la població” una decisió “tant greu com voler sortir de Catalunya, sense tenir opinió dels ciutadans del poble i sense tenir en compte els resultats de les ultimes votacions al municipi”. En aquest sentit, l’ANC ha recordat que en la consulta del 9-N l’opció del SI-SI va tenir un 85% dels vots i a les últimes autonòmiques els partits independentistes van superar de llarg la majoria. “Senyor alcalde, no s’hi val tot per aconseguir unes places de la residència, que no diem que no siguin licites, però això que ha fet no és de rebut i no representa el nostre municipi”, li retreuen.
