És una cara nova en política tortosina. Què ha de saber del seu projecte l’electorat?
Voldria que sabés que no cal etiquetar el partit, com s’ha fet tantes vegades. Vull posar-hi el meu granet de sorra: reunir un grup de persones una mica més jove i fer entendre a tothom que totes les posicions polítiques són defensables. Sempre m’he sentit de dretes, tot i que entenc que la postura d’esquerres pot ser igual de vàlida en moments determinats. Aparentment, avui dia ser de dretes està molt mal vist, i voldria canviar aquesta visió. Intentem mantenir el nostre nom, a partir dels errors i els encerts que hi hagut en la trajectòria del Partit Popular.
Com va arribar a ser cap de llista?
La formació no es trobava en un bon moment i li calia un revulsiu. Algunes veus diuen que hem apartat l’actual regidor, però no és cert. De fet, li vaig oferir la possibilitat de treballar conjuntament. El partit va creure que jo podia defensar-lo suficientment bé i em van designar. Els agraeixo la confiança i espero no decebre’ls.
No té experiència en política.
M’apassionen les tertúlies polítiques i a la meva família hi ha qui sí ha fet política, però no m’havia plantejat mai entrar-hi.
Vaig estar afiliat al PP durant una època. Posteriorment vaig explorar Ciutadans, però el seu projecte no em va convèncer. Finalment vaig tornar al PP.
Dedicar-se a la política és una manera de col·laborar amb la societat. No hi vull fer carrera ni m’hi vull eternitzar, però. Si la ciutadania em dona suport, 8 anys són més que suficients: la primera legislatura seria per explicar qui soc i com vull fer les coses; la segona, per ratificar tot això. Si la gent no em volgués, me n’aniria abans, és clar.
En què es diferencia el projecte de Ciutadans del del Partit Popular?
La meua percepció pot ser políticament incorrecta: quan hi vaig tenir contacte, em van semblar una mica més d’esquerres del que em pensava. Així mateix, vaig trobar que el seu pal de paller era el tema de la independència de Catalunya. Aquest tema algun dia s’acabarà, d’una manera o d’una altra. Tota formació política ha de tenir una essència més enllà de l’actualitat.
En un moment donat, reconec que Rivera em va agradar. El que jo hauria volgut és que hagués entrat al PP i provat de ser-ne ell el candidat. No ha estat així, però.
En el cas de Tortosa, no sé ni quin projecte hi té, Ciutadans. N’han explicat molt poca cosa; no n’he vist el candidat a cap mitjà de comunicació.
Tradicionalment, la vostra formació no ha obtingut grans resultats a Catalunya.
Fa molts anys, durant la Transició, a Tortosa sí que va arribar a tenir-hi una representació important. Les dretes a Catalunya podien haver estat el PP. Recordem que al principi no hi havia un Partit Popular de Catalunya. No necessitava establir-s’hi com a marca, perquè ja hi havia una dreta: Convergència, la dreta burgesa catalana. La seva deriva independentista ha estat el que els ha diferenciat molt del Partit Popular. A mi em fa l’efecte que hi perden l’essència, tot i continuar sent persones de dretes com jo. Arran d’aquest fet, part de la població s’ha quedat en terra de ningú.
Parlem de terra i d’aigua. Com veu la qüestió del transvasament?
El Pla Hidrològic Nacional ens va fer perdre el suport de molta gent del territori. Fins i tot va provocar un terratrèmol al si del PP. Recordo una visita de Jordi Pujol, defensor del transvasament, a les Terres de l’Ebre. Ciutadans de tots els colors polítics li van dir de tot. Al final, però, Convergència no ho va haver de pagar a les urnes; el nostre partit, en canvi, sí. Potser és que ens manca habilitat mediàtica.
Quina és la seva postura pel que fa al PHN?
Sempre procuro anar amb peus de plom pel que fa a temes que sobrepassen el meu coneixement. Desconec el que són exactament el cabal ecològic, les infraestructures necessàries, les contraprestacions… Abans de pronunciar-me sobre qualsevol qüestió, necessito prou elements de judici. No vull compartir el defecte d’altres candidats, que pretenen saber-ho tot dels mons del dret, l’economia o l’enginyeria. Estic aprenent. El fet que et nomenin alcaldable no t’atorga saviesa.
I de la presència del Monument a la Batalla de l’Ebre, què en pensa?
Hi va haver un referèndum, i el resultat va ser que la població tortosina el volia mantenir. Jo no soc molt partidari dels referèndums: el poble escull els seus representants perquè prenguin decisions. En el cas de la votació sobre el destí del monument, sembla que no hi havia cap polític que s’atribuís la decisió de preservar-lo o no.
Com a tortosí, jo també hi hagués pogut votar, cosa que no vaig fer. Jo l’hauria deixat al seu lloc. Pensem que cadascú interpreta els símbols a la seva manera. Potser aquest fereix alguna sensibilitat, però no sé si aquest fet justifica la retirada del monument. No oblidem que les societats són dinàmiques, i que si es tornés a convocar aquest referèndum ara potser els resultats serien uns altres. La meva postura, però, no canviaria.
El que és innegable és que l’exèrcit nacional pràcticament va destrossar Tortosa.
No és que l’exèrcit nacional fes molt de mal a Tortosa; és que la guerra civil espanyola va fer molt de mal a tot arreu. No cal personalitzar. De res serveix discutir sobre qui va fer què, quan i per què. No vull entrar en un joc de xifres i batalles. El meu desig al respecte és, senzillament, que no torni a passar. De fet, les persones de més edat que van viure la guerra en primera persona sempre m’han donat el mateix consell: “Oblida-te’n”.
No hi ha necessitat de depurar responsabilitats? La Transició va ser com calia?
Tots els processos són criticables. La Transició és una part molt important de la història d’Espanya. Suposo que es va fer amb el major consens possible i la millor de les intencions en aquell moment. Evidentment, hi ha coses que es van fer bé i d’altres que es van fer malament, però no podem estar sempre llepant-nos les ferides.
Tornem a Tortosa. El seu partit encara no té programa, però té idees de canvi i millora.
Crec que els mateixos tortosins hem d’invertir en la capital del Baix Ebre; així tindrem la seguretat que, com que hi estan arrelats i els tira la terra, no marxaran després de fer-hi la inversió.
Tortosa em sembla una ciutat de 6 dies. Es mou de dilluns a dissabte, i quan arriba diumenge tothom l’abandona. M’agradaria recuperar l’últim dia de la setmana.
Val a dir que la nostra s’està convertint en una ciutat de funcionaris. Cal més inversió privada. Abans sempre havia estat terra d’emprenedors, i ara tinc la sensació que la població persegueix principalment la seguretat econòmica. Per aquest camí, Tortosa pot acabar per convertir-se en una ciutat dormitori. Ens falta dinamisme.
I infraestructures.
Jo advoco per la construcció del tercer pont, al barri de Remolins. El projecte sembla abandonat, quan per a mi és una obra imprescindible per dotar de més vida tant Remolins com Ferreries.
Aquest pont enllaçaria amb una altra de les meves idees: recuperar la platja de la Xiquina. I potser també serviria per organitzar activitats dominicals al Pavelló Firal, actualment força infrautilitzat.
També hi ha el Port que, tot i que no està tan lluny, no ens el fem nostre. Hem d’intentar aprofitar-lo una mica més.
No tothom se’n va a la seua muntanya a passar-hi el diumenge. Cal que els que es queden a la ciutat tinguin una oferta de lleure. Hem de buscar que els tortosins i tortosines no marxin a dinar fora els diumenges. Hi ha oferta de restauració, però no s’aprofita. Vull una Tortosa que s’estimi més a si mateixa.
Alguna proposta de caire social, adreçada als nouvinguts, per exemple?
Jo considero tortosí tot aquell que s’instal·la a Tortosa. Tota persona nouvinguda s’ha de poder integrar a la ciutat, tant pel que fa a obligacions com pel que fa a drets. Crec que hi ha una bona convivència, si bé millorable, entre les diferents cultures que conflueixen a la capital del Baix Ebre. La integració anirà arribant de mica en mica, no cal forçar-la; la societat ha de madurar per si mateixa. L’obligació de l’Ajuntament és tractar tothom per igual, vetllar perquè ens respectem els uns als altres i tothom rebi el mateix tracte.
Li sembla necessària una Regidoria de la Dona? Permetria combatre la discriminació laboral, entre altres coses.
El que necessitem són regidories per als ciutadans, i els ciutadans som tots. Hi va haver una època en què les dones, per exemple, no podien votar. Això, però, ja ha quedat enrere. Alguna cosa es podria millorar, és clar, però no tant com per tenir una Regidoria de la Dona. Potser quan accedeixi a l’Ajuntament canviarà la meua percepció. De moment, però, jo no he llegit cap conveni col·lectiu que digui que una dona hagi de cobrar menys que un home. Qualsevol que detecti una irregularitat en aquest sentit o en d’altres l’ha de denunciar, no per una qüestió de gènere, sinó com a incompliment de la llei.
Què canviaria dins l’estructura de l’Ajuntament?
Hi faria una regidoria de Patrimoni i Història, amb un cap visible i uns tècnics coneixedors de les ruïnes, les muralles… Aquest equip podria dotar de més atractiu tot aquest patrimoni i menar la població tortosina a redescobrir-lo. Aconseguir que no només es parli de la història de Tortosa durant la Festa del Renaixement.
