Quin és el grau de satisfacció de la plantilla de l’Hospital Verge de la Cinta?
Baix. Està sobrecarregada, esgotada i decebuda. Venim d’una època de retallades. L’any 2012 van deixar de fer substitucions per baixes, vacances i permisos. Ens van obligar a fer autocobertura, és a dir, havíem d’assumir la tasca dels companys que faltaven.Se’ns va augmentar la jornada sense incrementar-nos el sou.
Aquesta situació s’ha anat revertint, però encara falta perquè torni a la normalitat. Els ràtios professional/pacient no són els correctes, perquè cal tenir en compte la patologia i les circumstàncies de cada malalt. Actualment, segons la planta, hi ha 11-12 pacients per infermer, però en ocasions podem arribar a ser-ne 15-16.
Hi ha una població cada cop més envellida i, per tant, més dependent durant la seva estada a l’hospital. I un problema social afegit: hi ha pacients mancats d’autonomia, que has d’ajudar a anar al lavabo, per exemple, perquè no tenen família o bé aquesta família no hi pot ser.
El personal de l’HTVC ha perdut poder adquisitiu?
Sí, com a mínim un 25 %. I això ja va començar amb el 5 % de retallada del govern de J. L. Rodríguez Zapatero.No hem recuperat tota la part econòmica que se’ns va robar: pagues extres, el FAS (Fons d’Acció Social), el 50 % del complement de productivitat… Inicialment se’ns van retirar tres pagues extres: una el 2012, suprimida pel govern central; les altres dues, el 2013 i el 2014, eliminades pel govern de la Generalitat. Val a dir que una ja l’hem reguanyada, la del 2012, si bé per terminis, l’últim l’any passat. Actualment hi torna a haver contractes de reforç o de substitució.
Malgrat el desencís i l’estat d’ànim que ha comportat aquesta situació, l’equip de l’hospital ha seguit donant el 100%, ha respost en casos de necessitat i ha procurat que l’usuari no notés la manca de professionals.
Les retallades, doncs, van colpejar fort el sector sanitari.
L’emblema de les retallades van ser les operacions de cataractes, que es van ressentir del tancament durant l’estiude 4 dels 7 quiròfans de què disposem.Tot això a costa de la plantilla i de la ciutadania usuària. Cada any s’ha tancat alguna instal·lació. La planta de traumatologia, per exemple, es tanca tots els estius, i ja no val l’excusa de les obres de millora, adduïda en ocasions anteriors.
Enguany, encara que diguin que l’economia s’ha recuperat, també s’han tancat quiròfans durant l’època estival, si bé menys que l’any 2012. La delegada de Salut, Mar Lleixà, antiga directora territorial d’Infermeria, va declarar a un mitjà de comunicació que enguany només s’havia tancat una planta, però ella sabia que n’havien estat dues.
L’any passat el centre es va trobar que no disposava de professionals administratius formats en els programes i els serveis de l’HTVC. Les noves incorporacions necessitaven al seu costat algun membre de la plantilla veterana, amb el consegüent esforç per a aquesta darrera persona. Recorrien a administratius eventuals, amb una experiència de potser un parell de dies..
La situació actual de l’HTVC és equiparable a la d’altres centres sanitaris públics d’arreu de Catalunya?
Tots els hospitals han sofert proporcionalment la mateixa situació, fins i tot els de la sanitat concertada. Enguany s’ha tancat la planta de semiaguts de l’hospital de la Santa Creu. L’altre dia em comentava el personal de l’hospital d’Amposta que allà també recorren a l’autocobertura.
Les llistes d’espera per a intervencions quirúrgiques i altres consultes a especialistes són producte de les retallades?
Sempre hi ha hagut llistes d’espera, més o menys llargues. Abans, però, si es prolongaven massa s’engegava un pla de xoc per remeiar-les. Aquest recurs es va retallar, i evidentment, les llistes han crescut.En qualsevol cas, per escurçar les llistes d’espera calen diners.
Un altra causa és la manca d’especialistes, perquè en acabar la carrera prefereixen quedar-se a treballar a Barcelona, perquè no s’ofereixen contractes decents al territori o perquè la manca de previsió i planificació estatals no ha permès augmentar les places MIR.
Per què una visita d’urgències a l’Hospital Verge de la Cinta comporta sovint una espera tan prolongada?
Cal tenir en comptemolts factors, com el nivell d’urgència. Un cop el pacient ha entrat al circuit, el temps passa mentre es demanen, realitzen i valoren les proves corresponents. L’usuari té la percepció que l’espera és llarga; sobretot l’acompanyant, que acostuma a estar incòmodament assegut a una cadira. Moltes d’aquestes urgències haurien d’haver acudit a atenció primària. La població usuària ha de fer un bon ús dels CAP. Ara bé, per a això cal una bona atenció primària, que també ha estat molt maltractada: fins i tot han arribat a tancar algun CAP. Cal potenciar l’atenció primària: dotar-la de les eines necessàries perquè sigui resolutiva.
La Junta de Personal de Primària sempre ha denunciat la manca de recursos a l’atenció primària. El resultat d’aquesta mancança és el col·lapsede les urgències de l’hospital d’aguts de referència a les Terres de l’Ebre. Ara bé, és innegable que al servei d’urgències de l’HTVChi falta espai i personal.
Marea Blanca Terres de l’Ebre rebutja l’ampliació de l’Hospital Verge de la Cinta. Necessiten Tortosa i les Terres de l’Ebre un nou centre sanitari?
Sí, un centre sanitari d’aguts (com ho és ara el Verge de la Cinta), amb més quiròfans i més gabinets de proves. També calen més llits de subaguts i places de geriatria. Seria una bona opció construir un nou hospital d’aguts, perfectament dotat amb noves tecnologies, a peu pla, amb bons accessos i ben comunicat.
La meva opinió personal, com a futura pacient envellida, és que l’actual Verge de la Cinta podria fer la mateixafunció que l’hospital de Jesús (subaguts i geriàtric); i la resta d’hospitals de les Terres de l’Ebre, igual. Un únic hospital d’aguts i la resta de suport.
De fet, n’hi ha un pendent de construcció entre les localitats de Tortosa i Roquetes. Per què no arrenca?
Per voluntat política. Per la planificació, sempre a curt termini i segons les enquestes d’intenció de vot. Polítics que en el passat defensaven la construcció d’un nou hospital i avui advoquen per tot el contrari, i viceversa.
Canviar l’organització sanitària exigeix temps: no es pot transformar cada 4 anys. Cal apostar pel bé comú i abandonar la visió electoralista. Després de la visita de la consellera,la Junta de Personal ja va denunciar que estem tips que els canvisgovernamentals comportin canvis de plans.
Un tema molt comentat entre la població és la dificultat per aparcar a l’entorn de l’HTVC. Com es pot resoldre?
L’hospital es troba dalt d’un turó i aquest és el principal problema. Així les coses, cal potenciar el transport públic gratuït. Un pacient acostuma a venir amb un acompanyant: dos bitllets d’autobús són gairebé 4€. La ciutadania prefereix pujar a l’hospital amb vehicle privat i aparcar on pugui.
Enguany hi ha hagut un brot de xarampió a l’HTVC. Quina és l’explicació?
El brot no ha estat a l’HTVC, sinó a les Terres de l’Ebre. L’explicació és que és que el xarampió és una malaltia altament contagiosa. Aquí hem tingut 14 persones afectades, algunes d’elles personal de l’hospital. El contagi és per manca d’immunitat: per no haver passat el xarampió de petit o no haver-se’n vacunat.
Pot reproduir-se?
Qui estigui immunitzat, pot estar tranquil. Ara bé, no sóc experta en el tema; per tant, us emplaço a la conferència queal mes d’abril impartirà sobre el temael Dr. Josep Rebull, cap de servei de Medicina Preventiva de l’HTVC.
Està preparat l’HTVC per atendre aquests casos?
Com qualsevol altre hospital. Els mitjans de comunicació van donar molta importància al brot, que provenia de València, on hi va haver 80 casos i no va tenir tant de ressò com aquí. Potser n’estem fent un gra massa.
Hi ha una bona comunicació entre la gerència i la resta del personal del centre?
La Junta de Personal ha tingut experiències de tota classe. Les reunions acostumen a ser poc resolutives: la conclusió dels temes que plantegem pot demorar-se més de dos anys. La gerència sempre afirma que té les portes obertes a les nostres inquietuds, però triguen a respondre les sol·licituds d’informació. I si són coses comprometedores, es prolonguen durant molt de temps: per exemple, ja fa dos anys que reclamem les dades sobre ocupació diària de llits,que abans ens proporcionaven mensualment i ens permetien concloure’n les càrregues del personal de cada planta.
I entre l’ICS i el personal?
Es comuniquen a través dels sindicats, a les Meses de Negociació a Barcelona, poc àgils. Un mateix tema es pot allargar entre dos mesos i un any.
L’Hospital Verge de la Cinta estrena nova directora, Maria José Rallo. Com valora la seva designació per al càrrec?
És positiu el fet que sigui del territori i del mateix centre. Coneix la població, la idiosincràsia de les Terres de l’Ebre i les dificultats del centre.De fet, és cap de servei d’Urgències; per tant, està perfectament al cas del problema que fa anys que denunciem.
A l’hora de nomenar-la, la gerència va fer un intent de procés participatiu, de democratització. Malauradament, es va quedar en un intent.
