Emili Lehmann, regidor de Promoció Econòmica, Fires i Comerç a l’Ajuntament de Tortosa: “La botiga física no morirà”

0
802

Es comenta que no hem sortit de la crisi, sinó que ens trobem en un altre estadi de la crisi.

Estem en una situació de sortida gradual. El comerç alimentari, potser el més quotidià, crec que sí que n’ha sortit. La restauració i el turisme també van fent. En canvi, el sector dels productes no caducs (calçat, roba, mobiliari…) encara travessa moltes dificultats. El pastís ha crescut, però hi ha entrat un altre actor, el comerç en línia, que no permet sortir més àgilment de la crisi.

La situació actual, doncs, no és equiparable a la que vam viure el 2008 o 2009?

De cap manera. També ho demostren les xifres d’ocupació: la taxa d’atur encara no és la que voldríem —i per això cal seguir lluitant—, però hi ha un cert dinamisme en l’economia en general. Ho detectem al comerç, a les fires i, sobretot, en les recents implantacions d’empreses privades a la ciutat. Aquestes firmes detecten a Tortosa un interès econòmic i un possible benefici.

Cal tenir en compte la situació econòmica, però també la social. No hem d’oblidar que la població total a la ciutat és de 35.000 habitants (180.000 a les Terres de l’Ebre). Perquè hi hagi més dinamisme, necessitem més persones: cal incorporar més indústria, per augmentar l’ocupació i l’atractiu a les nostres comarques, amb el consegüent ascens de les visites turístiques.

L’arribada de grans cadenes no perjudica el petit comerç?

Aquestes multinacionals són pols d’atracció: aporten molts visitants. El sol surt per a tots. Hem de propiciar la presència al territori del públic objectiu. Després cada establiment ha de tenir les seves armes comercials i el consumidor més opcions.

Ja hem deixat enrere el consumisme dels anys noranta. En l’actualitat el consumidor vol i pot triar. Se li ha de donar aquesta possibilitat, perquè no esculli un altre territori o un altre canal.

Un d’aquests canals és Internet. Què pot fer el botiguer tortosí de tota la vida davant la competència del comerç electrònic?

Exactament el mateix, per estar en igualtat de condicions amb les grans empreses de la Xarxa. És molt més fàcil establir el teu negoci en un portal web que al passeig de Gràcia de Barcelona, per exemple. La presència en línia és un avantatge, que cal saber aprofitar. Fer-ho exigeix formació i predisposició a canviar. En el passat, el comerç tortosí es va resistir a pujar al carro tecnològic, per la qual cosa potser ha quedat una mica obsolet.

Val a dir, però, que a la ciutat hi ha exemples de negocis que estan treballant en línia amb articles que no són de consum immediat ni de compra compulsiva. Els està anant molt bé. I això es pot fer amb qualsevol producte. No em refereixo només a la venda en línia, sinó també al fet que un restaurant —com ja fan alguns del territori— ofereixi la seva carta en un iPad, per exemple.

Fer el salt a la Xarxa no va en detriment de l’ocupació?

Crea una ocupació més qualificada. La botiga física no morirà. El mateix Amazon està obrint un establiment físic. Les fires també continuen vives, com ho demostra el Mobile World Congress. Són un element bàsic de la cultura mediterrània.

Entre mitjan anys vuitanta i principis dels noranta va néixer el comerç en línia d’aquella època: la venda per catàleg. A les grans capitals va tindre la seua importància, però no va arrelar, perquè la logística no era la d’avui dia. Allò va ser l’avantsala del comerç electrònic: el consumidor ja no es desplaçava a la botiga.

El comerç tradicional ha anat subsistint. La venda electrònica és una opció més. No perjudicarà els negocis tradicionals si aquests saben adaptar-se als nous temps. No hem de ser comerciants de taulell, sinó de carrer, és a dir, no hem d’esperar la clientela, sinó que hem d’anar a buscar-la. I la tecnologia és l’eina per fer-ho.

Les botigueres i botiguers tortosins reclamen més suport de l’Ajuntament.

Anualment incrementem l’aportació a les associacions, perquè facin més activitats. Per exemple, la pista de gel constitueix un pol d’atracció: és l’única de les Terres de l’Ebre. Ara bé, un cop hi ha els visitants, hem de saber-los aprofitar. Per si soles, si no s’acompanyen, les accions queden aïllades.

Especialment en moments difícils, l’associacionisme és clau. Crec que és un instrument que aquí no s’utilitza suficientment. Cal anar tots a una: és la manera de fer-ho tot més fluid i prosperar. Les idees de la Federació o de les associacions costen molt d’aplicar, per una certa aversió al risc.

Què té previst l’Ajuntament per ajudar els comerciants?

Atreure visitants, aquesta és la nostra màxima. Mitjançant accions com els World Sports Games, una setmana durant la qual rebrem com a mínim entre 3000 i 4000 persones. No només vindran a fer esport, sinó també a passar-ho bé. Qui es desplaça per oci normalment té un poder adquisitiu i una  predisposició a gastar elevats. Nosaltres els portem; un cop arribin, els botiguers i botigueres han d’actuar. Hem insistit molt a la Federació de Comerç perquè aprofiti aquest esdeveniment per organitzar campanyes.

Una altra iniciativa és la nova plaça de la Catedral, que tancarà el cercle d’un actiu turístic importantíssim. Hi haurà una ordenació de tot el que envolta el temple.

Així mateix, estem treballant amb la Direcció General d’Indústria per oferir el territori a qualsevol inversor interessat en Catalunya. Disposem d’un espai molt extens i amb capacitat d’ampliació. No oblidem que, al capdavall, el comerç es nodreix dels sous de la indústria.

Un problema endèmic és la dificultat per estacionar a la zona comercial.

Aquest debat comença a ser estèril. S’han incrementat notablement les places d’aparcament, sobretot els soterranis: a més del de la plaça d’Alfons, en tenim un al centre històric i un altre a tocar del centre comercial.

Aquestes places són de pagament, però.

Quina ciutat comercial no té aparcaments de pagament? Per poder deixar-hi el vehicle de franc tota una tarda o tot un dia, cal optar per estacionar als afores i desplaçar-se al centre amb transport públic o a peu. Si el consumidor vol aparcar al centre, podrà escollir entre les places soterrades i la zona blava.

En un moment determinat, els comerciants van manifestar el seu desig de reduir la zona blava. Aquesta iniciativa seria contraproduent, perquè no hi hauria rotació de vehicles. L’aparcament gratuït al centre de la ciutat no em sembla idoni.

La neteja és un altre aspecte que inquieta comerciants i clientela.

Aquest estiu va entrar en vigor un nou contracte, l’aplicació del qual encara no s’ha completat. Al centre comercial, però, ja s’hi han incrementat les hores de neteja i el personal. Els carrers estan canviant.

Tot just ha començat la campanya de Nadal i Reis. Com és habitual, molts comerços obren en festius. Aquesta mesura potencia les vendes, però perjudica els empleats.

Treballar en festius no li agrada a ningú. El sector s’ha d’adaptar als horaris del consumidor. De fet, les grans franquícies ja ho fan durant la resta de l’any.

Jo no crec que aquesta mesura incrementi les vendes, però evita que es perdin. Hi ha èpoques, com l’actual, en què cal augmentar la disponibilitat horària, perquè hi ha més demanda.

Ara bé, potser hi ha un excés. Des de principi de mes fins a les rebaixes posteriors a Reis, tots els diumenges són d’obertura potestativa. Jo crec que són massa.

La llei de comerç catalana és una mica més restrictiva, però actualment l’estatal, absolutament lliberal, hi està per sobre. Segons aquesta legislació, els establiments poden obrir pràcticament tots els diumenges de l’any.

El Black Friday ja és una cita obligada.   

En tres anys s’ha transformat en el dia de més vendes a Catalunya. Jo hi estic en contra: no s’incrementen vendes, sinó que s’anticipen i no es recuperen. Al consumidor li va molt bé, però al comerciant tradicional no tinc clar que li resulti rendible.  No només és qüestió de volum de vendes, sinó també que aquestes vendes siguin de qualitat, i les del Black Friday no ho són.

Arriba un punt en què el capitalisme s’excedeix i esdevé consumisme. S’importen uns extrems llunyans de la nostra cultura.

Jo estic a favor d’unes rebaixes pactades, que no es prolonguin dos mesos com passa actualment. En aquest aspecte, soc  molt clàssic.

Com es presenta la campanya de Nadal d’enguany?

En alimentació, s’està recuperant l’atracció de clientela procedent de la Terra Alta, del Matarranya i fins i tot de la franja Nord del País Valencià. En aquest sentit, la previsió és bona; quant a la despesa per càpita, al consum en general, ho sabrem quan acabi la campanya.

FER UN COMENTARI