El cost de preservar el delta de l’Ebre de la crescuda del nivell del mar

Avatar photo

El projecte Life Ebro-Admiclim conclou que és possible fer front a la crescuda del nivell del mar a curt i mig termini amb accions combinades i una inversió assumible

Preservar el delta de l’Ebre a curt i mig termini de l’amenaça que suposa el canvi climàtic i la pujada del nivell del mar és possible mitjançant accions combinades d’adaptació i mitigació amb una inversió econòmica assumible per les administracions. Aquesta és la principal conclusió que el projecte Life Ebro-Admiclim posa sobre la taula a la seva finalització, després de quatre anys d’investigació i proves pilot per part d’un equip de set organismes coordinats per l’IRTA. De moment, els investigadors no s’atreveixen a posar una xifra econòmica global. Remarquen, però, que transportar els sediments necessaris des de l’embassament de Riba-roja d’Ebre –amb un sistema que podria costar uns 10 milions d’euros-, aixecar guardes costaneres interiors o aplicar mesures agronòmiques per reduir les emissions de metà del conreu de l’arròs resultarà més efectiu i molt menys costós, en termes econòmics, que mantenir productiu l’espai mitjançant la construcció de defenses exteriors i el bombeig constant d’aigua salada en un Delta que podria quedar majoritàriament sota el nivell del mar en poques dècades.
La imatge d’un delta de l’Ebre amb la meitat o més de la seva superfície coberta pel mar ja no pertany únicament a les visions més alarmistes o de la ciència ficció. “Això és el que passaria si no fem res. Que quedi molt clar: si mantenim el sistema com ara, això passarà gairebé segur en qualsevol dels escenaris”, precisa l’investigador de l’IRTA i coordinador del projecte Life Ebro-Admiclim, Carles Ibàñez. Efectivament, les projeccions assenyalen que, fruit del canvi climàtic, el nivell del mar creixerà entre mig i un metre a finals de segle. Suficient perquè molts dels espais -localitzats gràcies a sensors via satèl·lit-, afectats ja per una subsidència que enfonsa progressivament el sòl deltaic entre 1 i 5 mil·límetres anuals, quedin sota l’aigua salada. La inundació, a més, agreujaria de forma considerable altres problemes actuals, com la salinització, afectant de forma negativa el conreu de l’arròs. La línia de costa tampoc ja pot fer front a la força del mar i retrocedeix de forma accelerada: fins a 15 metres a l’any a la zona de la desembocadura i uns tres a Riumar con a conseqüència de la regressió.

Amb la participació de set organismes i institucions coordinats per l’IRTA –la Comunitat de Regants de l’Esquerra, l’ACA, el Consorci d’Aigües de Tarragona, l’Institut Geogràfic i Cartogràfic de Catalunya, l’Oficina del Canvi Climàtic i la Universitat de Còrdoba-, el projecte Life Ebro-Admiclim ha buscat solucions a aquest monumental repte des de dos vessants: d’una banda, des de la necessitat d’adaptar l’espai natural i les seves activitats a l’escenari del canvi climàtic. De l’altra, cercant estratègies per mitigar les causes del fenomen, també vinculades a la naturalesa de la pròpia zona i la producció de l’arròs com a generadors de gasos d’efecte hivernacle. Iniciat el juny de 2014, el projecte es tanca després de quatre anys de durada i uns 2,2 milions d’euros invertits a finals d’aquest mes de maig. Les conclusions són moderadament optimistes. “Fent les accions adequades, combinant les defenses interiors de les badies i aportant sediments a les zones més vulnerables i baixes, amb una inversió raonable podrem resistir amb ones condicions al llarg d’aquest segle. Això són bones notícies. No creiem que la situació del Delta en les pròximes dècades sigui catastròfica o irreversible. Altra cosa serà el segle vinent: amb pujades del nivell del mar previstes d’entre dos i tres metres la cosa es complica”, raona el coordinador.

Necessitat imperiosa de sediments

El transport dels sediments retinguts als embassaments del tram final de l’Ebre ha estat una de les prioritats principals en l’àmbit de les mesures d’adaptació. Una qüestió absolutament central per al futur del Delta i els seus ja endèmics problemes de subsidència, regressió i, en endavant, la pèrdua d’elevació per la pujada del nivell del mar. La solució més sostenible a llarg termini, segons les conclusions del projecte, passa per facilitar i incrementar de forma ostensible l’aportació de sediments. Centrat en la recerca en aquest vessant, Ibáñez i el seu equip han calculat la quantitat necessària que anualment podria necessitar el Delta per sobreviure a totes aquestes amenaces. Ho ha fet mesurant la capacitat del riu i dels canals per poder transportar els llims que han quedat retinguts, específicament, a l’embassament de Riba-roja.

“Antigament, baixaven i arribaven a la desembocadura evitant la regressió i als arrossars evitant la subsidència. Però en les condicions actuals el riu ja no té capacitat de transport que tenia abans dels embassaments”, apunta. Juntament amb la Universitat de Còrdoba, han estudiat el potencial de l’Ebre per arrossegar sediments –sorres, principalment- en episodis com la recent avinguda d’aquesta primavera. És el mecanisme natural que, amb una freqüència actual d’uns dos o tres anys, millor pot contribuir a aquesta tasca. També treballen per determinar com en condicions de cabal habituals pot aportar sediment més fi. ” Hi ha possibilitats reals de transportar un milió de tones a l’any dels embassaments cap al Delta”, sosté Ibáñez. Aquesta és, d’entrada, la xifra mínima que requeriria anualment la conservació de l’espai. Gràcies als estudis que han permès localitzar millor els espais més vulnerables i baixos, els sediments s’hi podrien aplicar selectivament per aconseguir frenar la regressió i la subsidència. Una solució, tampoc exempta de problemes en el llarg termini: “a mesura que la pujada del nivell del mar s’acceleri haurem d’aportar més sediments per mantenir l’elevació”. Fins a 4 milions de tones a finals de segle, calcula. “Una xifra més difícil d’assolir”, admet.

Sobre el terreny, al llarg d’aquests quatre anys s’han efectuat proves pilot i s’ha dissenyat un projecte perquè els fangs de la depuració de l’aigua del minitransvasament pugui ser retornat als arrossars. Una contribució “petita però significativa”, d’unes 1.000 tones anuals. El gran repte que planteja el projecte Life Ebro-Admiclim és, però, habilitar un sistema viable per transportar els sediments que s’acumulen al pantà de Riba-roja d’Ebre cap al Delta aprofitant les riuades i també de forma permanent. Tot i que existiria la possibilitat de buidar el pantà, un plantejament no exempt de problemes fruit d’interessos diversos, Ibàñez i el seu equip treballen en un dispositiu de dragatge i bombeig de llims des del mateix embassament. Un projecte que podria suposar un cost d’uns 10 milions d’euros. “No parlem de xifres astronòmiques. És potser el que val un quilòmetre de via de l’AVE o menys. Són solucions tècniques assumibles per al govern estatal i de la Generalitat, si assumeixen això com a prioritat”, avisa Ibàñez.

Guardes interiors contra dics exteriors

El mecanisme d’aportació de sediments es planteja com una de les estratègies principals en l’àmbit de l’adaptació al canvi climàtic, complementada per altres actuacions. Addicionalment, els investigadors proposen habilitar guardes costaneres de defensa d’un metre i mig d’alçada a la costa interior de les badies del Fangar i els Alfacs -com les que projecta el govern espanyol-, que actuarien a mode de contenció davant la pujada del nivell del mar en una zona on l’embat directe dels temporals és molt menor. Paral·lelament, consideren que cal conservar les platges de la costa exterior, garantint la seva màxima amplitud possible, perquè puguin actuar coma a “dics de forma natural”. “Depenent del tram de costa que parlem té sentit fer unes actuacions o unes altres”, assumeix Ibàñez.

Per contra, considera que la recurrent demanda de murs de contenció a mar obert podria acabar resultant molts més cara i ineficient si es tracta de mantenir a qualsevol preu l’actual superfície deltaica. Recorda que, tècnicament, és factible aixecar dics i bombejar l’aigua del mar que pugui penetrar als arrossars pel subsòl. “Podríem conrear arròs estant mig metre per sota del nivell del mar i evitant que s’inundessin els arrossars. Es pot fer, però té uns costos econòmics més grans i a, a llarg termini, serien tan elevats que a les zones més baixes ja no tindria sentit continuar cultivant”, apunta. Un escenari que suposaria també un increment de la salinitat del sòl, un aspecte altament perjudicial per a la producció.

La lluita contra el canvi climàtic i els seus efectes al delta de l’Ebre, però, no passa només per totes les mesures d’adaptació proposades. L’altre gran àmbit del projecte Life Ebro-Admiclim se centra, precisament, en la mitigació de les causes que l’originen. En el cas concret del Delta, encara que a priori pugui resultar sorprenent, actuant sobre les emissions que generen el conreu de l’arròs i els aiguamolls. De fet, segons recorda la investigadora de l’IRTA Maite Martínez Eixarch, globalment aquest conreu suposa el 47% de les emissions de metà d’origen humà, tot i que a Catalunya suposen menys de l’1% de les emissions totals de gasos d’efecte hivernacle. Els arrossars del Delta, amb unes condicions d’inundació i poca circulació d’oxigen al sòl, produeixen unes 10.500 tones d’aquest gas anualment. La recerca vol aportar pràctiques agronòmiques que, sense generar costos afegits o pèrdues de producció, puguin reduir significativament aquestes emissions.

Reduir el metà dels arrossars

A partir de l’estudi i la monitorització mensual de 28 camps distribuïts per tot el Delta, considerant les diferents variables, pràctiques de cultiu i condicions biofísiques, els investigadors han constatat que fins el 70% de les emissions anuals es concentren en el moment posterior a la sega, just després d’incorporar al sòl la palla d’arròs. “Es posa molta matèria orgànica al sòl a disposició de les bateries que produeixen moltes emissions”, apunta Martínez. Fer compatible la presència d’aquesta palla, que millora la qualitat del sòl, el fertilitza i també permet evitar la subsidència, amb el mínim d’emissions possibles és un dels reptes que ha deixat sobre la taula el projecte.

També s’ha estudiat com gestionar la làmina d’aigua: el segon període de majors emissions és al juliol, coincidint amb la fase de major activitat fisiològica. En aquest cas, les proves d’un sistema de reg intermitent, evitant introduir aigua als camps durant controladament durant certs períodes de temps per afavorir la difusió d’oxigen, han permès reduir el metà alliberat en un 90% en parcel·les controlades. Posar-ho a la pràctica a gran escala resultaria “més complicat” i obligaria adaptar-se a cada cas, assumeix la investigadora. El fenomen estudiat en els arrossars és igualment observable, per la seva mateixa naturalesa, en els aiguamolls, que també emeten metà, però al mateix temps tenen una gran capacitat d’absorbir, de “segrestar” el carboni de l’atmosfera. “En fases posteriors volem veure el balanç”, apunta.

Adaptació i mitigació, segons recorda Martínez, no són però dos estratègies que caminen paral·leles, sense punts de connexió. “Per exemple, la injecció de sediments que arribessin més als arrossars, fomentaria més el segrest de carboni”, apunta. “Les accions climàtiques que es despleguen al Delta no es poden mirar de forma aïllada, sinó integrar-les en les diferents implicacions d’altres sectors i de forma global. El que ha resultat interessant del projecte Life és que ha tingut en compte els diferents sectors i activitats, com es relacionen entre elles per optimitzar al màxim les accions de lluita contra el canvi climàtic”, afegeix. Un exemple que requeriria de forma plràctica aquesta implicació transversal seria la millora de la gestió dels filtres verds, espais d’aiguamolls que l’Estat ha habilitat al Delta perquè actuïn com a espais de neteja i filtratge de substàncies com el nitrogen i els fòsfor que provés del arrossars. “La capacitat dels filtres depèn de la gestió de l’aigua i és així com podem optimitzar la seva funció”, apunta, recordant la necessitat d’implicar conjuntament tant els agents ambientalistes com els sectors productius del Delta en aquesta millora.

Total
0
Shares
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Notícia anterior

Girona genera interès en el mercat esportiu xinès

Notícia següent

El 5à tast social mostrarà el potencial i els beneficis del voluntariat

Notícies relacionades