En el marc de les accions convocades per les Candidatures d’Unitat Popular – Crida Constituent, el nucli de suport de la CUP La Sénia va organitzar ahir al matí una jornada política que va començar amb una acció simbòlica, el desplegament d’una estelada i una pancarta amb el missatge “Lo Sénia no és frontera” per recordar que en un moment d’autodeterminació del Principat de Catalunya el marc de referència són els Països Catalans. L’acte va finalitzat amb la lectura d’un manifest en què es destacava la mobilització popular com a garantia de canvi social i nacional.
A continuació, la jornada va traslladar-se a la Casa de la Cultura de la Sénia, amb un acte informatiu amb la presentació d’Èrica Bel, candidata de la CUP-CC a les Terres de l’Ebre, i Edgar Fernández, regidor de Reus i número 4 de la llista per la demarcació de Tarragona. “Aquestes eleccions són un obstacle més a superar, però cal tenir present que només la mobilització constant i massiva serà la garantia per poder materialitzar el resultat del referèndum de l’1 d’octubre”, va assegurar Èrica Bel.
D’aquesta manera el Nucli de Suport de la CUP a la Sénia va fer una crida a desbordar les urnes i el carrer apartir del 22 de desembre.
Manifest llegit al pont:
“El dia 21 de desembre afrontem una situació d’excepcionalitat: unes eleccions il·legítimes sota l’ombra del 155, amb presos i exiliats polítics. Malgrat estes condicions, cal que anem amb l’esperit de l’1O per deixar clar, una vegada més, que fa temps que hem decidit emancipar-nos i que no hi ha marxa enrere possible. L’1 d’octubre vam voler ser república i vam aprendre a ser poble.
A l’horitzó, malgrat les “comuns” equidistàncies, només hi ha dues alternatives: la instauració de la repressió com a norma o la possibilitat d’engegar totes juntes un nou camí que ens porte a l’alliberament nacional, social i econòmic del conjunt dels Països Catalans.
Precisament, avui i aquí, volem reivindicar que este riu és un nexe d’unió i no de separació, que la llengua i la cultura ens són comunes i que res ni ningú ens dirà mai que no som germanes. Al 1979 Joan Fuster escrivia “La postulació dels Països Catalans molesta a Barcelona i a València: a les dues hipotètiques preautonomies, fascinades pel poder central, però els Països Catalans es veuran forçats a la curta o a la llarga a identificar-se. Les polítiques a curt termini són decisives però només resultaran eficaces si arriben a ser imaginades de cara a una emancipació nacional” Precisament agafant-li el fil, tenim clar que la independència d’una part del país no és, sinó, una petita passa de cara a l’emancipació nacional completa.
Per tot això, companyes de l’altra banda del riu, de les Illes, de la Franja i de la Catalunya Nord, seguirem DEMPEUS treballant i eixamplant la vertebració política, cultural i lingüística del nostre país atacant, així, la falsa democràcia hereva del franquisme i teixint aliances internacionalistes amb la resta de pobles del món”.
