L’Ajuntament de Deltebre (Baix Ebre) continua buscant una sortida, judicial i financera, al “malson” en el qual s’ha convertit la construcció i posada en funcionament del complex esportiu municipal. Obert el 2002 –amb un cost que es va disparar fins els 5,3 milions d’euros- i tancat des de setembre de 2014, el consistori manté oberts fins a deu procediments judicials amb l’anterior empresa concessionària, Trevol, i també la seva matriu, Construccions Feu, ambdues en procés de liquidació concursal. Després d’aconseguir l’extinció definitiva de la concessió, però, el govern municipal vol reobrir les instal·lacions. Serà de forma progressiva, en dos o tres anys, i sense cobrir, de moment, totes les mancances detectades i que havien d’assumir els concessionaris. Això tindrà un cost d’uns 671.000 euros, que volen cobrir amb el suport d’altres administracions. El gran maldecap, però, són els litigis oberts: si el seu resultat de tots fos negatiu, l’Ajuntament podria veure’s obligat a pagar 4,5 milions d’euros.
Amb la resolució definitiva de la concessió, el consistori té ja mans lliures per actuar a l’equipament. Això l’ha portat a encarregar una peritatge per detectar les “patologies” que presenta: és a dir, les mancances de material i necessitats de manteniment, que eren responsabilitat de la concessionària però que no hauria assumit efectivament. “L’empresa no ho tenia en condicions ni feia inversions”, ha precisat l’alcalde de Deltebre, Lluís Soler (PDECat). Així doncs, per reobrir complint la normativa actual i els serveis inclosos en el contracte de la concessió el consistori hauria d’invertir ara al voltant d’1,5 milions d’euros. Un informe, incorporant aquesta xifra, que trametran als jutjats perquè s’incorpori en els diferents procediments judicials amb les empreses exconcessionàries per les diferències sobre la liquidació econòmica de la concessió.
Es tracta, però, d’una quantitat massa elevada, ateses les circumstàncies de l’equipament, indica Soler. “No podem pagar això perquè davant la situació de vies públiques i de les necessitats de l’Ajuntament és impossible de sufragar i èticament no podem fer-ho”, ha advertit. De fet, a banda dels 5,3 milions d’euros que ja va costar l’obra, incloent nombrosos sobrecostos, el consistori havia pagat a la primera concessionària –Eucagest- 76.000 euros anuals en concepte de cànon entre 2002 i 2007. Amb el relleu d’aquesta societat per Trevol, a finals de 2007, el cànon es va incrementar a 215.000 euros fins l’any 2014. Segons ha recordat Soler, una sentència de 2014 va declarar il·legal l’increment del cànon durant aquest últim període, fet pel qual el consistori hauria pagat de forma indeguda fins a 1.137.000 euros a la concessionària perquè posés en servei les piscines exteriors, sense que s’arribessin a obrir. Els procediments legals per aquest cas ja han costat també uns 100.000 euros en advocats.
Així les coses, el govern municipal ha decidit ara redactar un projecte executiu de “mínims”, que ha d’aprovar la setmana vinent, per poder reobrir les instal·lacions amb una inversió de 671.000 euros. El procés, programat amb quatre sectors, s’allargaria durant entre dos i tres anys. Així, Soler ha explicat que repararien les filtracions de la teulada en comptes de canviar-la; s’obriran quatre dels dotze vestidors i de les dues piscines exteriors, només es posarà en servei la més gran. A curt termini, la idea és poder reobrir, enguany mateix, la piscina coberta i el poliesportiu. Posteriorment, s’adequarien les pistes de pàdel, la piscina exterior, les pistes de tennis i, per últim, la urbanització de l’entorn. Però complir o escurçar els terminis, ha admès l’alcalde, dependrà de la capacitat d’aconseguir els recursos per al projecte. Confien en l’ajut i aportacions d’altres administracions, com la Generalitat i la Diputació de Tarragona.
Però més enllà d’aconseguir aquest finançament, el gran problema del consistori es troba als jutjats. “Crec que pocs equipaments esportius de Catalunya tenen deu processos judicials oberts”, ha assenyalat Soler. Uns litigis -cinc dels deu continuen actius- tant amb la concessionària, Trevol, com la seva matriu, Feu Construccions, i que en alguns casos ja han arribat fins al Tribunal Suprem. De fet, el consistori ha plantejat un conflicte jurisdiccional a aquesta instància perquè els conflictes pendents sobre el balanç econòmic de la concessió es resolguin per la via del contenciós administratiu i no del mercantil, atès que totes dues societats es troben en procediment concursal. L’alcalde entén que al contenciós, si les resolucions són finalment favorables el consistori només hauria de fer-se càrrec de la inversió per reobrir. En canvi, si és arrossegat dins del concurs al Mercantil, calcula que, en el pitjor dels casos, perdent tots els litigis, podrien resultar obligats a pagar uns 4,5 milions d’euros. “Posaria en clar perill la hisenda municipal”, ha advertit.
