L’ocupació creix un 6% a les Terres de l’Ebre en el tercer trimestre de l’any

0
538
El nombre d’afiliats a la Seguretat Social ha crescut un 6,1% a les Terres de l’Ebre en el tercer trimestre de 2017, tres punts més que en el trimestre anterior. L’ocupació augmenta al territori ebrenc per tretzè trimestre consecutiu i destaca la recuperació global que s’ha registrat a tots els sectors productius de base. Mentre que en els darrers trimestres l’augment es fonamentava en la construcció i els serveis, sobretot el turisme, aquest darrer període també la indústria i la contractació pública han accelerat el seu creixement. L’atur se situa en el 13% amb importants disminucions al Montsià i el Baix Ebre. Les previsions per aquest darrer trimestre són “incertes”, com en la resta del país i donada la situació política. Des de la Càtedra d’Economia Local i Regional de la URV auguren una petita desacceleració per la contenció del consum però en cap cas xifres negatives.
És la primera vegada en set trimestres que el creixement de l’ocupació a les Terres de l’Ebre supera la mitjana de Catalunya. En concret, l’afiliació a la Seguretat Social a ha estat de 51.214, 2.967 afiliats més que el tercer trimestre de l’any 2016. “És una bona evolució que feia trimestres que no es donava”, ha destacat el director de la Càtedra d’Economia Local i Regional (CELiR) de la URV, Juan Antonio Duro.

Segons ha explicat Duro, destaca el nombre de nous cotitzants en l’àmbit de l’administració pública, sobretot en sanitat, però el fort impuls econòmic dels últims tres mesos no es deu només a això, sinó a “una recuperació global” que es trasllada a totes les bases productives del territori, especialment el turisme i l’hostaleria -amb una bona temporada d’estiu-, i també la construcció i els serveis empresarials. En xifres, el sector serveis creix a un ritme superior respecte a fa un any (un 7,8% interanual) com també la construcció (5,4%) i la indústria (3%).

Per comarques, el creixement interanual de l’afiliació ha augmentat a les quatre comarques ebrenques però destaca l’increment al Baix Ebre (8%) i el Montsià (6,2%). A la Terra Alta el creixement ha estat de l’1,2% i a la Ribera d’Ebre d’1,1%. Només Ascó i Batea són els municipis amb més de 500 cotitzants amb una evolució negativa, amb una davallada de 0,9 i 0,2 punts percentuals, respectivament. Per altra banda, el creixement més alt ha estat al Perelló (12,5%) i Tortosa (10,7%).

Davallada rècord d’atur 
De fet, segons les dades del Departament d’Empresa i Ocupació l’atur ha caigut amb força durant el tercer trimestre del 2017 i registra, de mitjana mensual trimestral, 10.063 aturats, 1.503 menys que en el tercer trimestre del 2016. La caiguda és del 13% interanual i 2,8 punts menys que el trimestre anterior. És el setzè trimestre consecutiu que es manté la tendència descendent d’aturats.

L’exemple de la Sénia
La Sénia segueix encapçalant el rànquing de les xifres més altes d’atur, amb un 13,2% però lluny de taxes superiors al 20% a les quals es va arribar al principi de la crisi. Desprrés de la Sénia hi ha Santa Bàrbara (10,7%), Tortosa (10,1%) o Móra la Nova (10,0%). Per contra el municipi amb menys atur és Batea, amb una taxa del 3,7%.

Justament la presentació, aquest dijous, del darrer Butlletí d’Anàlisi de la Conjuntura Local de les Terres de l’Ebre, s’ha fet al Centre de Negocis del Moble de la Sénia. “El municipi va patir un daltabaix enorme però sestà recuperant”, ha defensat Duro. Com ha descrit el director del CEliR, la indústria suposava representava el 50% de la ocupació a la Sénia, amb una “hiperespecializtació” que va condicionar la forta caiguda en els primers anys de crisi econòmica. “Ara altres sectors han agafat pes, sobretot el sector serveis i l’ocupació es va recuperant”, ha apuntat Duro. “La seva estructura econòmica esta virant cap a una normalització”, ha afegit.

A més a més, en la indústria de la Sénia s’ha recuperat més la producció que l’ocupació. “Això pot tenir a veure que s’ha creat més valor afegit i em dona la impressió que es la senda que segueix la Sénia. Requeriria més anàlisi però tot indica que hi ha recuperació i canvis en l’estructura econòmica i probablement més valor afegit en les operacions”, ha assegurat el director de la càtedra de la URV.

L’alcalde del municipi, Joan Moisés Reverté, ha destacat l’esforç de diversificació que han fet les indústries del moble i altres indústries que segueixen sent referents en el sector de l’embalatge o de fabricació de pinzells, entre altres. Reverté també ha apuntat que les botigues del moble, amb el vial comercial més gran de Catalunya, mantenen més de 20.000 metres quadrats de venda directa, amb una destacada relació qualitat preu. El consistori segueix potenciant el turisme, amb la creació d’un nou alberg de Molí de la Vella i es treballa per reactivar un hotel al municipi. “En poc temps, si els fonaments estan ben posats, tirarem endavant”, ha assenyalat l’alcalde. “La inventiva que tenim a l’ADN de la Sénia ens ha fet espavilar i tirar endavant i esperem que tornéssim als nivells normals de producció i creació de llocs de treball”, ha apuntat Reverté.

Desacceleració per a final d’any 
Per altra banda, Juan Antonio Duro, ha avançat que les previsions per al quart i últim trimestre de 2017 són “les més incertes dels darrers anys”. Tot i que s’hi reflectirà la temporalitat del turisme i les repercussions de la temporada baixa, el grau d’inestabilitat política serà el factor decisiu. Duro ha augurat una mínima però segura desacceleració, donada per la contenció del consum, però que seran inferiors a les Terres de l’Ebre que a la resta del país. “Vol dir que serà un trimestre negatiu? No, però serà menys dinàmic i això és vàlid per tota Catalunya”, ha assegurat.

Duro ha descrit tres possibles escenaris per al 2018. Segons el catedràtic, el creixement al país pot tornar a les xifres dels darrers períodes, sobre del 3% si es redueix la inestabilitat política i institucional o si aquesta és converteix en “secular” i l’economia s’hi adapta, com ha passat a Itàlia o Bèlgica on s’alternaven trimestres millors i pitjors sense més repercussions. L’escenari més negatiu és un augment de la inestabilitat i “més soroll” amb una repercussió dura sobre el creixement econòmic.

FER UN COMENTARI